Influència de l'adherència terapèutica i el suport social en la qualitat de vida percebuda de les persones amb diàlisi peritoneal

Abstract

Chronic renal insufficiency is a public health problem that affects about 11% of the world’s adult population. However, the impact of peritoneal dialysis on people who receive this treatment is little known. The present research has studied therapeutic adherence, health-related quality of life, perceived social support and the experiences of patients receiving renal replacement therapy through the peritoneal dialysis provided by the Girona Health Region.

In this research, quantitative and qualitative methodologies have been combined, studying sociodemographic, clinical, treatment adherence, perceived quality of life and social support variables. With regards to the quantitative phase, 55 patients, with an average age of 61,4 years, participated, 69,1% were men and they had received an average of 22,9 months of renal replacement therapy. 80% expressed their satisfaction in the different treatment adherence indicators. The most positive dimensions related to the perceived quality of life were cognitive function, patient satisfaction with the personnel who cared for them and the patient dialysis personnel as a stimulus whereas the most negatively affected dimensions were the employment situation, the burden of the disease, general perception, vitality and physical role. The overall perception of social support was high. In linear regression models, the quality of life at the physical level was associated with age and with symptoms of renal disease; and at a mental level with the burden of the disease. 10 people participated in the group interview, the participants referred to having less energy, less strength and greater fatigue when faced with small efforts, having to modify some established habits and lifestyles in order to compensate for this shortcoming and find the balance between their expectations, the circumstances in which they live and the treatment.

It can be concluded that older people and those with more symptoms show worse health at the physical level and those who perceive a greater burden from their illness show worse mental health. Nevertheless, peritoneal dialysis is experienced as a less aggressive treatment that gives more autonomy

La insuficiència renal crònica suposa un problema de salut pública que afecta a prop del 11% de la població adulta en tot al món. No obstant, l’impacte de la diàlisi peritoneal en les persones que fan aquest tractament és poc conegut. La present investigació ha estudiat l’adherència terapèutica, la qualitat de vida relacionada amb la salut, el suport social percebut i les vivències dels pacients amb tractament renal substitutiu mitjançant la diàlisi peritoneal de la Regió Sanitària de Girona.

En aquesta investigació s’ha combinat la metodologia quantitativa i qualitativa,estudiant variables sociodemogràfiques, clíniques, relacionades amb l’adhesió al tractament, la qualitat de vida percebuda i el suport social.

En relació a la fase quantitativa, hi ha participat 55 pacients, edat mitjana de 61,4 anys, el 69,1% homes i una mitjana de temps de tractament renal substitutiu de 22,9 mesos. El 80% han expressat ser complidors en els diferents indicadors d’adherència al tractament. Les dimensions més positives pel que fa a la qualitat de vida percebuda han estat la funció cognitiva, la satisfacció del pacient amb relació al personal que l’atén i el personal de diàlisi com estímul i les més afectades la situació laboral, la càrrega de la malaltia, la percepció general, vitalitat i rol físic. La percepció global de suport social ha estat elevada. En els models de regressió lineal, la qualitat de vida a nivell físic s’ha associat amb l’edat i amb els símptomes de la malaltia renal; i a nivell mental amb la càrrega de la malaltia. Han participat 10 persones en l’entrevista grupal, els participants han referit tenir menys energia, menys força i més fatiga davant petits esforços, havent de modificar alguns hàbits i estils de vida establerts per compensar aquesta mancança i trobar l’equilibri entre les expectatives, la situació en la que es viu i el tractament.

Es pot concloure que les persones més grans i les que tenen més símptomes manifesten pitjor salut a nivell físic i les que perceben més càrrega per la pròpia malaltia pitjor salut a nivell mental. Tot i així, la diàlisi peritoneal és viscuda com un tractament menys agressiu i que dóna més autonomia