La cardioversión en la fibrilación auricular: uso actual e implicaciones clínicas

Author

Viñolas Prat, Xavier

Director

Alegret Colomé, Josep Maria

Date of defense

2013-11-26

Pages

120 p.



Department/Institute

Universitat Rovira i Virgili. Departament de Medicina i Cirurgia

Abstract

Contribucions i coneixements nous que aporta la tesi: Aporta informació original sobre la utilització de la cardioversió elèctrica a la pràctica clínica, diferent de la que constava a diferents assajos clínics publicats. Aquests nous coneixements tenen implicacions clíniques rellevants. Metodologia emprada i conclusions més rellevants: En els estudis realitzats es recullen dades de manera prospectiva i consecutiva de 1.515 pacients amb fibril·lació auricular remesos a cardioversió elèctrica en 97 hospitals espanyols entre l'1 de febrer i el 30 de juny de 2004. S'ha realitzat una anàlisi estadística descriptiva de les diferents variables enregistrades, així com diferents anàlisis multi variants per a determinar factors predictors de les complicacions descrites. Les conclusions més rellevants són: En la pràctica habitual, l'ACO s'utilitza freqüentment després d'una cardioversió en pacients amb risc d'embolisme baix o moderat. Comparant el risc embolic i hemorràgic, la AO a llarg termini no pareix recomanada en pacients amb una puntuació de CHADS2 d'1 (quan són 75 anys) o de 0 que romanen en RS després del primer mes de la cardioversió. L'absència d'obesitat, el temps d'evolució de la FA inferior a un any i l'absència de cardiopatia estructural es van identificar com a factors predictors de reversió a RS. Els pacients remesos a cardioversió en Espanya tenen un perfil de risc cardiovascular menor que els pacients inclosos en l'estudi AFFIRM i aparentment menor que el de l'estudi RACE. En la pràctica habitual, després d'una cardioversió elèctrica efectiva per FA persistent en pacients sense cardiopatia estructural, la gran majoria rep fàrmacs antiarritmics, principalment amiodarona. El seu us és el principal factor relacionat amb el manteniment del ritme sinusal 1 any després. La SC es va relacionar amb l'èxit de l'ECV en pacients tractats amb energia monofàsica, mentre que no vam identificar cap factor predictor en pacients tractats amb energia bifàsica. L'energia bifàsica fou més efectiva en pacients amb una SC elevada.


Contribuciones y conocimientos nuevos que aporta la tesis: Aporta información original sobre la utilización de la cardioversión eléctrica en la práctica clínica, distinta de la que constaba en diferentes ensayos clínicos publicados. Estos nuevos conocimientos tienen implicaciones clínicas relevantes. Metodología empleada y conclusiones más relevantes: En los estudios realizados se recogen datos de forma prospectiva y consecutiva de 1.515 pacientes con fibrilación auricular remitidos a cardioversión eléctrica en 97 hospitales españoles entre el 1 de febrero y el 30 de junio de 2004. Se ha realizado un análisis estadístico descriptivo de las diferentes variables registradas, así como diferentes análisis multi variantes para determinar factores predictores de las complicaciones descritas. Las conclusiones más relevantes son: En la práctica habitual, ACO se utiliza frecuentemente después de una cardioversión en pacientes con riesgo de embolismo bajo o moderado. Comparando el riesgo lío y hemorrágico, la AO a largo plazo no parece recomendada en pacientes con una puntuación de CHADS2 de 1 (cuando son 75 años) o de 0 que permanecen en RS después del primer mes de la cardioversión. La ausencia de obesidad, el tiempo de evolución de la FA inferior a un año y la ausencia de cardiopatía estructural se identificaron como factores predictores de reversión a RS. Los pacientes remitidos a cardioversión en España tienen un perfil de riesgo cardiovascular menor que los pacientes incluidos en el estudio AFFIRM y aparentemente menor que el del estudio RACE. En la práctica habitual, tras una cardioversión eléctrica efectiva por FA persistente en pacientes sin cardiopatía estructural, la gran mayoría recibe fármacos antiarrítmicos, principalmente amiodarona. Su uso es el principal factor relacionado con el mantenimiento del ritmo sinusal 1 año después. La SC se relacionó con el éxito de la ECV en pacientes tratados con energía monofásica, mientras que no identificamos ningún factor predictor en pacientes tratados con energía bifásica. La energía bifásica fue más efectiva en pacientes con una SC elevada.


Contributions and new knowledge provided by the thesis: It provides original information on the use of electrical cardioversion in clinical practice, different from that found in different published clinical trials. These new knowledge have relevant clinical implications. Methodology used and most relevant conclusions: In the studies conducted, data were collected prospectively and consecutively from 1,515 patients with atrial fibrillation referred to electrical cardioversion in 97 Spanish hospitals between February 1 and June 30, 2004. A descriptive statistical analysis of the different variables recorded was carried out, as well as different multi-variant analyzes to determine predictors of the complications described. The most relevant conclusions are: In routine practice, ACO is frequently used after cardioversion in patients at risk of low or moderate embolism. Comparing the messy and hemorrhagic risk, long-term OA does not seem recommended in patients with a CHADS2 score of 1 (when it is 75 years old) or 0 who remain in RS after the first month of cardioversion. The absence of obesity, the time of evolution of AF less than one year and the absence of structural heart disease were identified as predictors of reversal to RS. Patients referred to cardioversion in Spain have a lower cardiovascular risk profile than patients included in the AFFIRM study and apparently lower than in the RACE study. In routine practice, after effective electrical cardioversion for persistent AF in patients without structural heart disease, the vast majority receive antiarrhythmic drugs, mainly amiodarone. Its use is the main factor related to the maintenance of sinus rhythm 1 year later. CS was related to the success of CVD in patients treated with monophasic energy, while we did not identify any predictor in patients treated with biphasic energy. Biphasic energy was more effective in patients with high SC.

Keywords

Cardioversió; Fibrilació auricular; Embolisme

Subjects

61 - Medical sciences; 616.1 - Pathology of the circulatory system, blood vessels. Cardiovascular complaints

Knowledge Area

Ciències de la salut

Documents

TESI.pdf

2.793Mb

 

Rights

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

This item appears in the following Collection(s)