El derecho de la propia imagen: estudio interdisciplinar y comparado

Author

Lima, Myrthes Barbosa

Director

Font Ribas, Antoni

Tutor

Font Ribas, Antoni

Date of defense

2018-02-15

Pages

421 p.



Department/Institute

Universitat de Barcelona. Facultat de Dret

Abstract

La tesis pretende demonstrar que para la Ciencia Jurídica la imagen de la persona comprende tanto el original como la reproducción y que esa imagen es un todo constituido por materia y forma, que comprende las características físicas, como el cuerpo, la voz, los gestos, los modos y otros aspectos. Se considera el concepto pleno de imagen donde se examinaran varias teorías sobre el derecho a la propia imagen para definírlo como un derecho autónomo y con sus características, analizaremos los elementos: el sujeto de derecho (imagen del nascituro, del menor de edad y de la persona jurídica), el objeto (imagen científica e imagen de las cosas) y el contenido que consiste en el derecho de disponer, límites del uso del derecho a la imagen y su extinción. Y por ultimo, se investigó el tema de la responsabilidad civil-constitucional de Portugal, España y Brasil, en total consonancia con el nuevo centro conformador del ordenamiento jurídico que es el Principio de Dignidad de la persona. Se parte de la premisa donde todo derecho existe y tiene su razón de existir en las personas, motivo por el cual todo ordenamiento jurídico debe buscar fórmulas exegéticas de alcanzar la maximización en la valorización del sujeto con intención de alcanzar la mayor plenitud del ser, alejándose del antiguo paradigma del "tener". En este aspecto es que el derecho a la propia imagen, integra el rol no taxativo de derechos a la personalidad, debe ser un instrumento de valorización del individuo. Bajo esta perspectiva, es que se debe alejar de las teorías que niegan la existencia del propio derecho a la imagen, o aquellas que vinculan a su protección la guardia de otros bienes también jurídicamente protegidos, tales como: la honra, la propiedad, la intimidad, la identidad, el patrimonio moral, el derecho de autor y la libertad, debiéndose abogar a su total autonomía, visto que el bien "imagen" fue elegido y es tratado de forma autónoma por las leyes. Así que, el Estado debe conferir al sujeto de derecho, instrumentos procesales adecuados para evitar lesión al derecho a la propia imagen, a su perpetuación o repetición, alejándose el ilícito.


To believe that the best way to study any subject is to identify its roots, since once the origin is analyzed, if the fundamental idea governing the subject is understood, its contours and requirements, which are more specific, will surely be better assimilated. In the first place, the author started the research by examining the constitutional principles that are the base of the constitutional concept of the rights of the personality and, consequently, the right to own an image. It is also important to draw a line between fundamental rights and the rights of the personality, briefly referring to the evolution of these concepts. Subsequently, the thesis focuses on the rights of the personality, commenting their nature and raising their possible denominations. It also takes into account the reason of the ownership of such rights, the characteristics of that category. Due to practical and theoretical issues, the author references the division of the rights of the personality. However, it is very important to emphasize that this dissertation has the goal of studying and analyzing the right of the own image, under the bias of civil- constitutional law, in total consonance with the new center that forms the legal order which is the Principle of Dignity of the human person. It has also the premise that every right exists and has the reason of existing in every person, which is why every legal system should seek exegetical formulas to maximize the value of the subject with the intention of achieving greater fullness of being, moving away of the old paradigm of “having”. In this respect, the right to a self-image, which integrates the non-exhaustive role of rights to the personality, must be an instrument to value the individual. In this perspective, it is necessary to distance from theories that deny the existence of one’s right to the image or those that link to their protection the guard of other legally protected assets, such as honor, property, privacy, identity, heritage moral, copyright and freedom, and they should advocate their full autonomy, due to the fact that the good “image” was chosen and is treated autonomously by laws. Thus, the State: must confer the subject of law, adequate procedural instruments to avoid injury to the right to the image, its perpetuation and/or repetition, away from the illicit.


La tesi pretén demonstrar que per a la Ciència Jurídica la imatge de la persona comprèn tant l'original com la reproducció i que aquesta imatge ésta tot constituït per matèria i forma, que comprèn les característiques físiques, com el cos, la veu, els gestos, les maneres i altres aspectes. Es considera el concepte ple d'imatge on s'examinaran diverses teories sobre el dret a la pròpia imatge per definir-lo com un dret autònom i amb les seves característiques, analitzarem els elements: el subjecte de dret (imatge del nascituro, del menor d'edat i de la persona jurídica), l'objecte (imatge científica i imatge de les coses) i el contingut que consisteix en el dret de disposar, límits de l'ús del dret a la imatge i la seva extinció. I per últim, es va investigar el tema de la responsabilitat civil-constitucional de Portugal, Espanya i Brasil, en total consonància amb el nou centre conformador de l'ordenament jurídic que és el Principi de Dignitat de la persona. Es parteix de la premissa on tot dret existeix i té la seva raó d'existir en les persones, motiu pel qual tot ordenament jurídic ha de buscar fórmules exegètiques d'aconseguir la maximització en la valorització del subjecte amb intenció d'aconseguir la major plenitud de l'ésser, allunyant-se de l'antic paradigma del "tenir". En aquest aspecte és que el dret a la pròpia imatge, integra el paper no taxatiu de drets a la personalitat, ha de ser un instrument de valorització de l'individu. Sota aquesta perspectiva, és que s'ha de allunyar de les teories que neguen l'existència del propi dret a la imatge, o aquelles que vinculen la seva protecció la guàrdia d'altres béns també jurídicament protegits, com ara: l'honra, la propietat, la intimitat, la identitat, el patrimoni moral, el dret d'autor i la llibertat, havent advocar a la seva total autonomia, vist que el bé "imatge" va ser triat i és tractat de forma autònoma per les lleis. Així que, l'Estat ha conferir al subjecte de dret, instruments processals adequats per evitar lesió al dret a la pròpia imatge, al seu perpetuació o repetició, allunyant-se l'il·lícit.

Keywords

Dret a la pròpia imatge; Derecho a la propia imagen; Right of portrait

Subjects

349 - Special branches of law. Miscellaneous legal matters

Knowledge Area

Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials

Documents

MBL_TESIS.pdf

2.484Mb

 

Rights

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

This item appears in the following Collection(s)