Evidència científica del tractament farmacològic del dolor postoperaori en cirurgia ortopèdica i/o traumatològica i de l'espasticitat per malaltia neurològica no progressiva

Autor/a

Montané Esteva, Eva

Director/a

Vallano Ferraz, Antoni

Fecha de defensa

2007-12-17

ISBN

9788469121443

Depósito Legal

B-14160-2008



Departamento/Instituto

Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Farmacologia i de Terapèutica

Resumen

S'han realitzat dues revisions sistemàtiques de dos símptomes molt freqüents i ben caracteritzats en l'àrea de Traumatologia i Rehabilitació que són el dolor postoperatori, secundari a cirurgia ortopèdica i/o traumatològica (COT), i l'espasticitat, relacionada amb la malaltia neurològica no progressiva (MNNP).<br/>-Revisió sistemàtica del tractament amb analgèsics en el dolor postoperatori per COT:<br/>Objectiu: avaluar els fàrmacs analgèsics en el tractament del dolor postoperatori per COT<br/>Disseny: revisió sistemàtica d'assaigs clínics (AC) aleatoritzats <br/>Font de les dades: PubMed, EMBASE, The Cochrane Library i cerques manuals<br/>Selecció dels estudis: AC aleatoritzats d'analgèsics administrats per via oral, intramuscular, cubcutània o rectal, comparats amb altres analgèsics o placebo, en pacients sotmesos a COT. Es van avaluar els dissenys dels estudis, les característiques de la població en estudi, els fàrmacs analgèsics avaluats, les puntuacions de la intensitat del dolor i de la milloria del dolor i els esdeveniments adversos.<br/>Resultats: es van incloure 92 AC aleatoritzats (9.596 pacients). Quaranta dos (46%) van ser controlats amb placebo i 50 (54%) eren comparacions directes entre no opiacis, opiacis i/o combinacions d'ambdós. La mitjana d'edat dels pacients (de) va ser de 49 anys (18). En la majoria dels AC l'ulcus gastro-intestinal i les malalties del hepàtiques i renals van ser criteris d'exclusió. Només en 30 AC (33%) el cegament va se doble i es van descriure resultats de les variables d'intensitat i milloria del dolor; 19 d'aquests van ser de dosi única, i el seguiment de l'efecte analgèsic no va ser superior a 12 hores en 23 (77%). En general, només 9 AC (10%) van ser amb cegament doble, van descriure les pèrdues i/o retirades, van realitzar anàlisis per intenció de tractar i van descriure la magnitud de l'efecte.<br/>Conclusió: l'evidència dels AC aleatoritzats en el tractament del dolor postoperatori per COT per a la presa de decisions clínicques és inadequada. L'avaluació dels analgèsics en el dolor postoperatori per COT s'ha de basar en variables clínicament rellevants, en pacients representatius i amb períodes d'observació més llargs. A més a més, cal incloure comparacions directes entre el fàrmac d'estudi amb diferents fàrmacs i pautes d'administració. <br/>-Revisió sistemàtica dels fàrmacs oral pel tractament de l'espasticitat en pacients amb MNNP:<br/>Objectiu: Avaluar l'eficàcia dels fàrmacs orals en el tractament de l'espasticitat en pacients amb MNNP<br/>Disseny: revisió sistemàtica d'assaigs clínics (AC) aleatoritzats i amb cegament doble<br/>Font de les dades: PubMed, EMBASE, The Cochrane Library i cerques manuals<br/>Resultats: es van incloure 12 estudis (469 pacients), 6 en ictus, 3 en lesió medul·lar i 3 en paràlisi cerebral. La tizanidina es va avaluar en 4 AC (276 pacients, 142 exposats), el dantrolè en 4 (103, 93), el baclofèn en 3 (70, 55), el diazepam en 2 (127, 76) i la gabapentina en un (28, tots exposats). La majoria dels AC eren fets amb pocs pacients, durant un curt període de temps i llur qualitat metodològica inadequada. Deu AC van ser controlats amb placebo i només 2 eren comparacions directes entre els fàrmacs. Les variables d'eficàcia avaluades van ser heterogènies. Només 4 articles van descriure la magnitud de l'efecte antiespàstic. La incidència d'esdeveniments adversos (mareig, sedació i debilitat muscular) va ser alta.<br/>Conclusió: l'evidència en l'eficàcia dels fàrmacs orals pel tractament de l'espasticitat en la MNNP és dèbil i no inclou l'avaluació de la qualitat de vida dels pacients. En cas de que hi hagi alguna eficàcia, aquesta és marginal. Els esdeveniments adversos van ser freqüents. Calen millors instruments metodològics per a l'avaluació del tractament de l'espasticitat.


Two systematic review have been done about two very usual symptoms treated in the Traumatology and Rehabilitation area. Those symptoms are the postoperative pain after traumatic and orthopaedic surgery (TOS), and the spasticity in patients with non-progressive neurological disease.<br/>-Systematic review of analgesic drugs in the treatment of the postoperative pain after TOS<br/>Objective: To assess analgesic drugs in the treatment of postoperative pain after TOS.<br/>Design: Systematic review of randomised clinical trials (RCTs). <br/>Data sources: Electronic PubMed, EMBASE, The Cochrane Library, and hand searches.<br/>Study selection: RCTs of analgesics administered by oral, intramuscular, intravenous, subcutaneous or rectal route, compared to other analgesics or placebo, in patients under TOS. Study design, characteristics of the study population, analgesic drugs tested, pain intensity and pain relief scores, and adverse effects were assessed. <br/>Results: 92 RCTs (9,596 patients) met our inclusion criteria. Forty-two (46%) were placebo-controlled, and 50 (54%) were direct comparisons between non-opioid, opioid, and/or combinations of both. Patients' mean age (SD) was 49 years (18). In most trials, gastrointestinal ulcer, liver and renal diseases were exclusion criteria. Only 30 trials (33%) were double-blind and reported standardised outcomes of pain intensity and pain relief; 19 of these were single-dose, and follow up of analgesic effects lasted no more than 12 hours in 23 (77%). Globally, only nine trials (10%) were double blind, described dropouts or withdrawals, performed analysis by intention to treat, and reported the effects magnitude. <br/>Conclusion: Evidence from RCTs on the treatment of postoperative pain after TOS is inadequate for clinical decision making. Assessment of analgesics in pain after TOS should be based on agreed clinically relevant outcomes, in representative patients, and for longer observation periods. In addition, it should include direct comparisons between candidate drugs or their combinations and between various drug administration schedules.<br/>-Systematic review of oral antispastic drugs in the treatment of spasticity in patients with non-progressive neurological disease.<br/>Objective: To assess the efficacy of oral drugs in the treatment of spasticity in patients with non-progressive neurological disease (NPND). <br/>Design: Systematic review of double-blind randomised controlled trials.<br/>Data sources: electronic MEDLINE, PubMed, Cochrane Library and hand searches. <br/>Results: Twelve studies (469 patients) were included (6 on stroke, 3 on spinal cord diseases, and 3 on cerebral palsy). Tizanidine was assessed in four trials (276 patients, 142 exposed), dantrolene in four (103, 93), baclofen in three (70, 55), diazepam in two (127, 76), and gabapentin in one (28, all exposed). Most trials were of small size, of short duration and their methodological quality was inadequate. Ten trials were controlled with placebo and only two were direct comparisons between drugs. Efficacy outcome variables were heterogeneous. Only four reports described the magnitude of the anti-spastic effect. The incidence of adverse drug effects (drowsiness, sedation and muscle weakness) was high. <br/>Conclusion: Evidence on the efficacy of oral anti-spastic drugs in NPND is weak and does not include evaluation of patients' quality of life. If any, efficacy is marginal. Adverse drug reactions were common. Better methodological instruments are needed for the evaluation of anti-spastic treatment.

Palabras clave

Espasticitat; Dolor postoperatori; Revisió sistemàtica

Materias

615 - Farmacología. Terapéutica. Toxicología. Radiología

Área de conocimiento

Ciències de la Salut

Documentos

eme1de1.pdf

2.265Mb

 

Derechos

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)