Impacte del consum d'alcohol en l’ús de recursos i costos sanitaris

dc.contributor
Universitat de Barcelona. Departament de Medicina
dc.contributor.author
Miquel de Montagut, Laia
dc.date.accessioned
2018-05-02T09:46:59Z
dc.date.available
2019-03-14T01:00:17Z
dc.date.issued
2018-03-14
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/523480
dc.description.abstract
INTRODUCCIÓ L’alcohol és la substància que més costos socials genera. A Europa s’estima que aquests ascendeixen a 200 milions d’Euros. Una part important dels costos socials es deguda als costos sanitaris (9-24%) i l’absentisme laboral. La tesi actual pretén determinar la relació entre el consum d’alcohol i l’ús de recursos i costos sanitaris tenint en compte la informació individual tant del consum com de l’ús de recursos sanitaris. MATERIAL I MÈTODES: El primer estudi, presentat en dos treballs o publicacions, analitza la relació entre el consum d’alcohol dels individus atesos als centres d’atenció primària durant els anys 2011 i 2012 i el seu respectiu ús de recursos i costos sanitaris de l’any 2013. Un total de 1.909.359 persones ateses a atenció primària tingueren registrat el seu consum d’alcohol, d’aquestes 1.883.047 tingueren registrat el seu consum d’alcohol i tabac. Un 32,2% referiren algun consum d’alcohol (n=606.947) i d’aquestes un 10,5% compliren criteris de consum de risc. El primer treball analitza la relació entre el consum d’alcohol (dels bevedors i les bevedores) i la seva despesa sanitària realitzada durant l’any 2013. Com a costos sanitaris es varen incloure: les visites a atenció primària, hospitalitzacions, proves complementàries, visites amb especialistes, visites a urgències, la despesa farmacèutica i el cost de les baixes laborals. S’utilitzà la regressió de Poisson per determinar l’associació entre el consum d’alcohol (grams/setmana) i els costos sanitaris; ajustat per edat, sexe, consum de tabac i àrea socioeconòmica. El segon treball compara l’ús de recursos sanitaris durant l’any 2013 (atenció primària, hospitalització, visites a urgències, visites amb l’especialista) entre els bevedors i les bevedores de risc i els de baix risc. S’utilitzà la regressió binomial negativa per determinar l’associació entre els bevedors i les bevedores de risc comparat amb els i les bevedores de baix risc i l’ús dels recursos sanitaris realitzats; ajustat per edat, sexe, consum de tabac i àrea socioeconòmica. El tercer treball analitza la relació entre el consum d’alcohol d’una cohort de pacients diagnosticats de dependència de l’alcohol que fou seguida durant 20 anys i l’ús de recursos hospitalaris realitzats durant els 5 anys següents als 20 anys de seguiment. RESULTATS Primer treball: els costos sanitaris durant l’any 2013 van ascendir de mitjana a 1.283 euros per persona. De mitjana, els costos foren superiors en els homes que en les dones. A més consum d’alcohol majors són els costos sanitaris. El segon treball observa que els bevedors i les bevedores de risc utilitzen més els recursos hospitalaris. En el cas dels homes bevedors de risc, aquests fan un menor ús de les visites ambulatòries (atenció primària i visites amb l’especialista) que els de baix risc; mentre que en les dones no hi ha diferències significatives. El tercer treball observa un menor nombre d’hospitalitzacions en pacients dependents de l’alcohol que als 20 anys de seguiment es mantenen abstinents. Els i les bevedors/es excessius ingressaren de mitjana més dies que els i les pacients abstinents als 20 anys de seguiment. CONCLUSIONS: El consum d’alcohol en població general i el consum excessiu en població dependent de l’alcohol incrementa l’ús de recursos sanitaris, sobretot l’ús de recursos hospitalaris que a la vegada son els més cars. Una reducció en el consum d’alcohol implicaria una disminució de l’ús de recursos sanitaris i una disminució dels costos tant en la població general com en els i les pacients dependents de l’alcohol. Plantejar estratègies preventives als centres hospitalaris i a les urgències hospitalàries podria reduir els costos i l’ús de recursos sanitaris. També s’observa que el tractament especialitzat té un impacte positiu en la reducció de l’ús de recursos sanitaris.
en_US
dc.description.abstract
Alcohol consumption is an important and preventable cause of morbidity and mortality. It is the substance that implies the most social costs. The current thesis aims to determine the relationship between alcohol consumption and health services use and costs at an individual level. MATERIAL AND METHODS: The first two papers presents data on alcohol use for 2011 and 2012 obtained from a routine medical practice in Catalonia and compared it with the consequent health service use and health care costs for 2013. A total of 1,883,047 had their alcohol and tobacco consumption recorded. Of that sample 32.2% reported alcohol consumption (n = 606.947), 10.5% fulfilled criteria for risky alcohol consumption. The third paper of this thesis present data on a longitudinal study that was conducted in a cohort of patients with alcohol dependence who had ondergone treatment in 1987. The results refer to the association between drinking patterns at 20 years of follow-up with inpatient health sevice utilization (hospital admissions at general hospitals, psychiatric hospitals and skilled nursing facilities) during the subsequent 5 years. RESULTS: First paper: Health care costs at 2013 amounted to 1283euros per person and amounted to 1529 euros when including sick leave costs. Men presented higher health care costs than women. The higher the amount of alcohol is consumed the higher are the health care costs incurred. Second paper: Risky drinkers display more hospital admissions and emergency room appointments than low risk drinkers. Risky drinking men use less primary health care services than low risk drinkers. Third paper: Alcohol dependent patients that have reduced or quit drinking have less hospital admissions. Heavy drinkers stay longer in hospital than abstainers. CONCLUSIONS: A reduction in alcohol intake would imply a decrease in health service use and costs in both general population and alcohol dependent patients. Raising preventive strategies in hospital centres and in emergency departments should reduce health service use and costs. Specialized treatment for alcohol has a positive impact on reducing the use of health resources.
en_US
dc.format.extent
139 p.
en_US
dc.format.mimetype
application/pdf
dc.language.iso
cat
en_US
dc.publisher
Universitat de Barcelona
dc.rights.license
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/
dc.rights.uri
http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/
*
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
Alcoholisme
en_US
dc.subject
Alcoholismo
en_US
dc.subject
Alcoholism
en_US
dc.subject
Serveis sanitaris
en_US
dc.subject
Servicios de salud
en_US
dc.subject
Health services
en_US
dc.subject
Cost de l'assistència sanitària
en_US
dc.subject
Costes de la asistencia sanitaria
en_US
dc.subject
Cost of medical care
en_US
dc.subject.other
Ciènies de la Salut
en_US
dc.title
Impacte del consum d'alcohol en l’ús de recursos i costos sanitaris
en_US
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.subject.udc
614
en_US
dc.contributor.director
Gual-Solé, Antoni
dc.contributor.tutor
Vieta i Pascual, Eduard, 1963-
dc.embargo.terms
12 mesos
en_US
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess


Documents

LMdM_TESI.pdf

1.520Mb PDF

This item appears in the following Collection(s)