Efectes sobre la creativitat del canvi del sistema educatiu. Contrast entre EGB i ESO

dc.contributor
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Psicologia de l'Educació
dc.contributor.author
Figueres i Grassiot, Rosa
dc.date.accessioned
2011-04-12T14:34:46Z
dc.date.available
2002-10-04
dc.date.issued
2002-04-26
dc.date.submitted
2002-10-04
dc.identifier.isbn
8468818402
dc.identifier.uri
http://www.tdx.cat/TDX-1004102-143756
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/4735
dc.description.abstract
Aquesta tesi es va desenvolupar per poder demostrar que la creativitat en tant que component de la intel·ligència no es pot ensenyar, però sí que podem interactuar-hi tant per estimular-la, com per reprimir-la, especialment en l'entorn escolar.<br/>Per això vam treballar amb una mostra d'alumnes de centres públics de la mateixa edat i condicions sociofamiliars, la meitat de la quals estava escolaritzat en un IES cursant 2n. D'ESO i l'altre meitat en dues escoles de primària cursant 8è. D'EGB; i ens vam marcar com objectiu principal corroborar que l'evolució de la creativitat era diferent en funció del sistema educatiu que seguien els alumnes.<br/>Alhora que aprofitàvem per estudiar el perfil d'aquells alumnes que tot i estar integrats a la Reforma continuaven abandonant els estudis, i confirmar que la teoria de que la creativitat pot aparèixer en qualsevol ambient, encara que sigui advers i /o repressiu continua vigent.<br/>Instruments de mesura utilitzats: Test del Factor "G" de Cattell i Torrance Test of Creative Thinking.<br/>Els resultats ens van demostrar que no era el sistema educatiu en sí el que estimulava la creativitat, sinó el canvi d'un tipus d'ensenyament a l'altre, que també va associat a un canvi d'entorn, pel fet de passar d'una escola de primària a un IES de secundària. Les puntuacions màximes en creativitat les vam observar quan els alumnes canviaven de centre i de sistema educatiu, per això es van donar en moments i edats diferents en cada un dels dos grups de la mostra. Per aquells que estaven escolaritzats en l'IES l'increment més important va ser sobre els 13 anys, desprès de iniciar l'ESO, en canvi, pels que procedien de les escoles de primària va ser dos anys més tard , quan es van integrar al segon cicle d'ESO.<br/>Al mateix temps vam poder comprovar que tot i la implantació generalitzada de la Reforma els alumnes amb creativitat elevada i QI normal o normal baix continuen abandonant els estudis per dificultats d'integració en l'entorn escolar. Especialment pel que fa al sexe masculí, donat que en aquest grup predomina el pensament divergent molt per sobre del raonament lògic i els interessos creatius per damunt dels acadèmics; tot això genera conflictes permanents a l'aula i accelera l'abandonament del centre tal i com venia passant abans del canvi de sistema educatiu. En les noies, que generalment toleren millor les limitacions i l'estructura educativa, només es sol produir l'abandonament quan el QI es francament baix.<br/>Finalment tal i com preconitzaven autors com Goertzel i Goertzel, Simonton i altres ens ha quedat clar que la creativitat es pot desenvolupar no només un ambient lliure de pressions i que faciliti l'elaboració i el plantejament de noves alternatives, sinó que un ambient més repressiu també pot ser un estímul per incrementar-la.
cat
dc.description.abstract
The aim of this thesis is to demonstrate that creativity, as an intellectual trait, can not be taught but can be stimulated or repressed interacting with school activities.<br/>The sample is composed of Public School pupils belonging to the same social and economical conditions, half of which is obtained from a 2nd course (ESO) from an IES, and the other half from 8th grade (EGB) from two different schools. The main goal was to assess the evolution of creativity depending on the educational system those pupils followed. Secondarily, a profile analysis of students that droped out was performed and the effects of odd environments on creativity improvement were tested. <br/>Formal measures of g factor an creativity were obtained by Cattell's g factor test and Torrance's test of creative thinking.<br/>Results showed that the educational system itself has no significant effect on creativity, but the change of system produces a significant improvement of that trait. As the maximum scores where observed when shifting educational system (and center) the appeared at different ages (13 and 15, in average) demonstrating that this improvement was not due neither to the educational method nor to a maturative effect.<br/>Pupils with high creativity an normal or low g still drop out the educational system, even within the reformed system. The high level of creativity constitutes a handicap for the integration in the ordinary school procedures whatever system is followed. This is specially significant for male pupils: Such a group has wider differences between divergent and convergent thinking, as well as in divergent and academic motivations. This is the origin of many classroom conflicts that accelerate the living of the formal education structures. For female pupils the drop out only occurs when g scores are very low.<br/>Finally, as was stated by Goertzel i Goertzel, Simonton and others, the kind of environment has no effects on creativity development. It the intensity of creative growing is the same in facilitatory environments and in very strict ones.
cat
dc.format.mimetype
application/pdf
dc.language.iso
cat
dc.publisher
Universitat Autònoma de Barcelona
dc.rights.license
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
Talent
dc.subject
Creativitat
dc.subject
Educació
dc.subject.other
Ciències de la Salut
dc.title
Efectes sobre la creativitat del canvi del sistema educatiu. Contrast entre EGB i ESO
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.subject.udc
371
cat
dc.contributor.director
Castelló i Tarrida, Antoni
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess
dc.identifier.dl
B-14257-2003


Documents

rfg1de1.pdf

423.8Kb PDF

rfg2de2.pdf

574.0Kb PDF

This item appears in the following Collection(s)