Entre la resistència i la supervivència: Agrupación Guerrillera de Levante y Aragón (1946-1952)

Author

González Devís, Raül

Director

Sánchez Cervelló, Josep

Date of defense

2017-11-02

Pages

806 p.



Department/Institute

Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Història i Història de l'Art

Abstract

Aquesta tesi doctoral proporciona un estudi innovador de la resistència armada antifranquista i de l’Agrupación Guerrillera de Levante y Aragón combinant l’anàlisi qualitatiu i quantitatiu, a partir d’una diversificació de fonts històriques. Emmarcada en la insurgència espanyola contemporània i en les resistències europees antifeixistes, es pretén situar l’AGLA dins del procés de reorganització de l’oposició antifranquista i del PCE, analitzar les peculiaritats i semblances en relació als altres projectes de resistència armada i entendre per què es convertí en l’agrupació considerada model i que més esperances despertà en el PCE. L’estudi del rellevant element territorial, del camperolat i de la conflictivitat agrària, així com dels diversos factors que facilitaren o impediren la col•laboració i assentament de les partides, es suma a l’anàlisi dels orígens, de la seva estructura militar, dels lligams amb el Partit, del repertori operacional, i els conflictes interns existents. La composició sociològica de l’AGLA, si bé estableix un perfil guerriller general basat en la masculinitat, la joventut, el caràcter agrari i en la determinant experiència en la Guerra Civil, constata un grau d’heterogeneïtat elevat i el protagonisme cada vegada major dels incorporats des de l’interior, independentment de la seva procedència política. Les friccions internes, determinades tant per factors externs com interns, i no reduïdes a simple enfrontament de militància, foren un dels trets que marcaren la seva trajectòria, i que donà peu a desenes de desercions i d’ajusticiaments. Uns conflictes, especialment constatables als sectors 17è i 23è, condicionats també per la implacable persecució antiguerrillera liderada per la Guàrdia Civil. L’especificitat i intensificació progressiva de la repressió, amb centenars de morts irregulars i de detencions, ja foren guerrillers o població civil, determinà el tràgic final de les partides i la desertització política de les zones on actuaren.


Esta tesis doctoral proporciona un estudio innovador de la resistencia armada antifranquista y de la Agrupación Guerrillera de Levante y Aragón combinando el análisis cualitativo y cuantitativo, a partir de una diversificación de fuentes históricas. Enmarcada en la insurgencia española contemporánea y en las resistencias europeas antifascistas, se pretende situar la AGLA dentro del proceso de reorganización de la oposición antifranquista y del PCE, analizar las peculiaridades y similitudes en relación a los otros proyectos de resistencia armada y entender por qué se convirtió en la agrupación considerada modelo y que más esperanzas despertó en el PCE. El estudio del relevante elemento territorial, del campesinado y de la conflictividad agraria, así como de los diversos factores que facilitaron o impidieran la colaboración y asentamiento de las partidas, se suma al análisis de los orígenes, de su estructura militar, los vínculos con el Partido, repertorio operacional, y los conflictos internos existentes. La composición sociológica de la AGLA, si bien establece un perfil guerrillero general basado en la masculinidad, la juventud, el carácter agrario y en la determinante experiencia en la Guerra Civil, constata un grado de heterogeneidad elevado y el protagonismo cada vez mayor de los incorporados desde el interior, independientemente de su procedencia política. Las fricciones internas, determinadas tanto por factores externos como internos, y no reducidas a simple enfrentamiento de militancia, fueron uno de los rasgos que marcaron su trayectoria, y que dio pie a decenas de deserciones y de ajusticiamientos. Unos conflictos, especialmente constatables en los sectores 17º y 23º, condicionados también por la implacable persecución antiguerrillera liderada por la Guardia Civil. La especificidad e intensificación progresiva de la represión, con cientos de muertes irregulares y de detenciones, ya fueran guerrilleros o población civil, determinó el trágico final de las partidas y la desertización política de las zonas donde actuaron.


This doctoral thesis provides an innovative study of the anti-Franco armed resistance and the Agrupación Guerrillera de Levante y Aragón, combining qualitative and quantitative analysis, based on a diversification of historical sources. The AGLA, framed in the contemporary Spanish insurgency and in the anti-fascist European resistance, is included in the process of anti-Franco opposition and PCE reorganization. This study analyses the peculiarities and similarities in relation to other projects of armed resistance and understands why AGLA was considered model group and that more hopes arose in the PCE. The study of the relevant territorial element, the peasantry and agrarian conflict, as well as the various factors that facilitated or prevented the collaboration and settlement of the armed groups, adds to the analysis of the origins, their military structure, the links with the Party, the operational repertoire, and the internal conflicts. The sociological composition of the AGLA, although it establishes a general guerrilla profile based on masculinity, youth, agrarian character and the decisive experience in the Civil War, shows high heterogeneity and the increasingly important role of the built-in from inside, regardless of their political origin. Internal frictions, determined both by external and internal factors and not limited to mere confrontation of militancy, were one of the traits that marked their trajectory, and that resulted in dozens of desertions and executions. Conflicts, especially in the 17th and 23rd sectors, were also conditioned by the relentless anti-guerrilla chase led by the Civil Guard. The specificity and gradual intensification of repression, with hundreds of irregular deaths and arrests among guerrillas or civilians, determined the tragic end of the armed groups and the political desertification of the areas where they acted.

Keywords

RESISTÈNCIA ARMADA; ANTIFRANQUISME; GUERRILLA; ANTIFRANQUISMO; ARMED RESISTANCE; ANTIFRANQUISM

Subjects

00 - Prolegomena. Fundamentals of knowledge and culture. Propaedeutics; 9 - geography. Biography. History; 93 - History. Auxiliary sciences of history. Local History; 94 - General history

Knowledge Area

Arts i Humanitats

Documents

TESI_.pdf

20.39Mb

 

Rights

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

This item appears in the following Collection(s)