Els camins de l’or a l’Àfrica Antiga. Una comparativa de la mineria artesanal de l´actual Golf de Guinea amb la mineria de l´Antic Egipte

Author

Serra i Castella, Xavier

Director

Viladevall Solé, Manuel

Roca, Albert (Roca Álvarez)

Tutor

Roca, Albert (Roca Álvarez)

Date of defense

2017-09-13

Pages

145 p.



Department/Institute

Universitat de Barcelona. Departament d'Història i Arqueologia

Abstract

A l’Antic Egipte l’or va representar des dels inicis el metall amb el qual els Faraons eren venerats. Va ser per aquesta qüestió que es varen necessitar grans quantitats d’aquest element per satisfer la ostentació i el poder d’aquests Reis. Coneixem per les fonts textuals, papirològiques i arqueològiques que l’or es va explotar des del període Predinàstic. Ens interessa en aquest estudi aprofundir en els Períodes del Regne Nou (1539 -1077 a C), i també el Ptolemaic (332-30 a C). El primer per ser el període en què es va explotar més quantitat d’or per a la producció de joies, escultures i materials d’indole sacra. El segon perquè representa una aproximació a la nostra era, i sobretot perquè ens aproxima, en certa forma a les fonts de l’Àfrica occidental. En aquest estudi partim d’un decalatge de les dades de consum d’or que diferents investigadors ens han donat a partir de les seves investigacions. Aquests autors, d’escoles ben diferenciades en el temps, ens donen unes dades sobre l’extracció de l’or que difereixen de molt segons es tracti de l’escola alemanya de Quiring (1948) o de Klemm (2001,2012). Quasi bé set dècades de temps separen les apreciacions de les dues escoles sobre les dades del consum de l’or a l’Antic Egipte. Donat aquest decalatge tant gran amb les dades nosaltres proposem una hipòtesi: l’or hauria hagut de provenir de rutes comercials de llocs lluny del món egipci. Proposem les rutes transsaharianes com una possibilitat per a refermar la hipòtesi del comerç de l’or entre l’Àfrica occidental i l’Antic Egipte. Durant el període del Regne Nou els intercanvis comercials entre Egipte i els països veïns es varen produir en tres direccions ben definides: la via del NNE o els països del Pròxim Orient, la via del Sud, és a dir el Sudan i el mateix País de Punt del qual avui en dia encara es desconeix la seva ubicació exacte i la via transsahariana, és a dir la via occidental justament la que connecta amb l’Àfrica Occidental. Per a realitzar aquest estudi partim de registres arqueològics, papirològics i també etnogràfics. Egipte ens ha donat la major part de la documentació de la època basada en aquests registres papirològics, textuals i també arqueològics. A l’Àfrica Occidental en canvi, la majoria d’aquests registres són inexistents. En aquesta part de l’Àfrica els registres a partir dels quals podrem obtenir informacions son la transmissió oral ( com el cas del poble Peül amb el conte de Kaidara, per exemple) i també els registres etnogràfics, és a dir els que ens porten les persones. A partir d’aquest darrers estudis es tracta de poder posar en evidència les possibles relacions existents entre l’Egipte Antic i l’àrea de l’Àfrica Occidental. És per aquesta raó que a partir d’estudis etnogràfics actuals traurem conclusions sobre les evidències actuals que ens connecten amb el passat i on la comparació dels mètodes d’explotació que es realitzaren a l’antiguitat evidencien similituds amb els que actualment es desenvolupen en aquesta part de l’Àfrica. Els orpailleurs actuals de l’Àfrica Occidental fan la recol·lecció, el rentat i la selecció de les petites pelletes d’or d’una forma molt semblant a la que ho feien a l’antiguitat els miners al desert Oriental i a Núbia, llocs on s’hauria explotat les quantitats més grans d’or en aquests períodes. Aquesta es suposadament una tècnica que a partir de l’extrapolació ens dona una sèrie d’indicis que ens porten a construir aquestes hipòtesis. Les rutes de l’or haurien començat molt probablement a la província autònoma del Bambouk i haurien arribat a Egipte. Si les rutes de connexió haurien estat fetes a peu entravessant el desert és encara una tessitura prematura, però plantejable. Aquest estudi inclou un apartat sobre les migracions actuals. Aquestes seguirien patrons forjats en aquestes rutes antigues. Les rutes de l’or en son una d’elles que obliguen als migrants de l’Àfrica Occidental a arribar fins al Líban actual per a creuar el Mediterrani i arribar fins a Europa.


In Ancient Egypt, gold represented, from the beginning, the metal with which the Pharaohs were venerated. Because of this great quantity of this element would be required to satisfy the ostentation and power of these Kings. We know by textual, papirologic and archeologic sources that gold was exploited starting at the Predynsatic period. In this study, we are interested in delving deeper in the Periods of New Kingdom (1539-1077 B.C.), and, in the Ptolemaic (332-30 B.C.). The first one for being the period during which the largest quantity of gold was exploited for jewelry production, sculpting and the production of “sacred materials”. The second one because it represents an approximation to our own era, and most of all because it somehow gets us closer to the sources of West Africa. Authors from different schools provide us with data about gold extraction, which differ from one anoteher according to the German schools of Quiring (1948) or Klemm (2001). Given such a big offset with the data we propose a hypothesis: gold should have been brought by commercial routes from places far away from the Egyptian world. We propose the Trans-Saharan routes as a possibility to reform the hypothesis of gold commerce between West Africa and Ancient Egypt. The modern West African orpailleurs (gold panners) gather, clean and select gold with pallets in a similar way to how it was done in ancient times by miners from Eastern Desert and Nubia, places where the largest quantities of gold have been extracted during these periods. This is supposedly a technique that gives us a series of signs from extrapolation that led us to construct this hypothesis. The gold routes would have probably started in the autonomous province of Bambouk and would have arrived in Egypt. The possibility of connecting routes being travelled on foot, traversing the desert, is doubtful but may still be considered. This study includes a section on modern migrations. These would have followed patterns forged in these ancient routes. The gold routes are some that force West African migrants to travel toward modern Lebanon to cross the Mediterranean Sea so as to arrive in Europe.

Keywords

Or; Oro; Gold; Egipte; Egipto; Egypt; Història antiga; Historia antigua; Ancient history; Rutes comercials; Rutas comerciales; Trade routes; Migració de pobles; Migraciones de pueblos; Migrations of nations

Subjects

90 - Archaeology. Prehistory

Knowledge Area

Ciències Humanes i Socials

Documents

01.XSiC_1de3.pdf

1.102Mb

02.XSiC_2de3.pdf

13.71Mb

03.XSiC_3de3.pdf

13.44Mb

 

Rights

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

This item appears in the following Collection(s)