Salubritat i salut pública a la Lleida baix medieval: la gestió dels espais públics, la pobresa i els hospitals

Abstract

Al segle XIV la nova situació social, l’arribada de la pobresa des del camp i les successives crisis demogràfiques van fer trontollar el món urbà. Ràpidament els dirigents de les ciutats van bastir un sistema per garantir la seguretat; un entramat de normes construït a partir dels recels que generava tot allò desconegut: els mercats es van normativitzar, es va regular el llançament de residus industrials i domèstics i, igualment, la figura del pobre també va ésser objecte d’una anàlisis exhaustiu per determinar-ne la funció i rebutjar aquells pobres que no eren útils al món urbà. Enmig d’aquest context l’hospital es va erigir com la millor eina per gestionar la pobresa i la xarxa hospitalària lleidatana també es va haver d’adaptar a la nova situació social. La ciutat medieval era un ambient d’olors intenses, de mercats atrafegats i de carrers fangosos per on discorrien les clavegueres plenes de brutícia. Però, més enllà d’aquesta sordidesa, era un ambient on l’home lluitava per viure en comunitat i defensar-se de tot allò que l’agredia. Aquesta investigació presenta la Lleida medieval, una ciutat enmig d'una cruïlla de camins entre Catalunya i l'Aragó, governadora d’un espai, avui en dia desaparegut, que ocupava terres a una banda i l’altra d'una frontera llavors visible, únicament, a través d’un mapa polític.

En el siglo XIV la nueva situación social, la llegada de la pobreza des del campo y las sucesivas crisis demográficas hicieron que el mundo urbano se tambaleara. Rápidamente los dirigentes de las ciudades construyeron un sistema para garantizar la seguridad; un conjunto de normas construido a partir de la desconfianza que generaba todo lo desconocido: los mercados se normativizaron, se reguló la acumulación de residuos tanto industriales como domésticos y, parecidamente, la figura del pobre también fue objeto de un análisis exhaustivo para determinar su función y rechazar aquellos pobres que no eran útiles al mundo urbano. En medio de este contexto el hospital se convirtió en la mejor herramienta para gestionar la pobreza y la red de hospitales ilerdense tuvo que adaptarse a la nueva situación social. La ciudad medieval era un ambiente de olores intensos, de mercados ajetreados y calles llenas de barro por donde bajaban las alcantarillas llenas de suciedad. Pero, más allá de esta sordidez, era un ambiente donde el hombre medieval luchaba para vivir en comunidad y defenderse de todo aquello que lo agredía. Esta investigación presenta la Lleida medieval, una ciudad en medio de un cruce de caminos entre Cataluña y Aragón, gobernadora de un espacio, hoy en día desaparecido, que ocupaba tierras a un lado y otro de una frontera entonces visible, únicamente, a través de un mapa político.

During the fourteenth century the new social situation, the arrival of poverty from the countryside and the successive demographic crises shake the urban world. Quickly the rulers of the city settled a system to guarantee security; a group of norms born from the suspicions that all the unknown things generated: markets were regulated, the accumulation of industrial and domestic rubbish was also controlled and, finally, the figure of the poor was deeply analyzed to determine its function and to reject those poor who were not useful for the urban world. In this context the hospital turned into the best tool to control poverty and Lleida’s charitable net was also adapted to the new social circumstances. A medieval city was a place with very intense smells, busy markets and muddy streets with sewers full of filth. But, further this dirt, medieval city was a place where men fought to live in community and to defend themselves from all the hostile things. This work presents the medieval city of Lleida, a city located in a crossroad between Cataluña and Aragón, ruler of a territory, today lost, extended among lands in both sides of a border back then only visible using a political map.