Estudi dels patrons del desplaçament fracturari en les fractures del húmer proximal

Abstract

Actualment estem trobant un augment de les fractures d’húmer proximal degut principalment a l’augment de l’esperança de vida, a la major supervivència de la població amb un envelliment més prevalent. Aquest segment de la població presenta un major nombre de fractures de perfil fràgil i aquestes solen ser per causa osteoporòtica amb patrons més complexes. Interpretar el desplaçament d’aquests fragments es necessari per comprendre la fractura i poder planificar el seu tractament.

La hipòtesi de treball és que el volteig del cap humeral condiciona el desplaçament de la tuberositat gran. I com a objectius es vol determinar el punt de tall a partir del qual el volteig del cap humeral condiciona el desplaçament de la tuberositat gran, estudiar la relació de la fractura o el desplaçament de la tuberositat petita amb el volteig del cap humeral i avaluar si la tuberositat gran es desplaça cranialment depenent del volteig del cap humeral.

Es tracta d’un estudi descriptiu retrospectiu que inclou els pacients afectes de fractura d’húmer proximal des de l’any 2010 al 2014, que compleixin els criteris d’inclusió i exclusió de l’estudi. A tots se’ls hi realitza una radiografia antero-posterior de l’espatlla i una lateral transescapular seguint el protocol de l’hospital juntament amb una TC de l’húmer proximal per analitzar els desplaçaments fracturaris dels 4 fragments majors.

Es realitza la quantificació del desplaçament de cadascun del quatre fragments de manera aïllada i en relació amb el desplaçament de la resta de fragments i es calcula l’angle cervico-diafisari, la distància tuberositat gran – acromi, la distància tuberositat gran – diàfisis, la distància tuberositat gran – cap, la distància entre el punt mig de la diàfisis i el punt mig del cap, la distància tuberositat gran – glena i es valora si el cap humeral està desplaçat cap a posterior – centrat – anterior i si la tuberositat gran i la tuberositat petita estan trencades.

La població estudiada i inclosa en el treball consta de 132 pacients afectes de fractura d’húmer proximal.

S’ha comprovat que el volteig del cap humeral condiciona el desplaçament de la tuberositat gran. I a l’estudiar si aquest condiciona el desplaçament de la tuberositat gran, observem que sinó diferenciem la posició del cap humeral, la tuberositat gran es troba desplaçada 1cm a partir d’un angle cervico – diafisari de 152º. En els casos on el cap humeral es troba desplaçat cap a posterior, aquest angle és de 156.5º i en els que el cap humeral es troba centrat, l’angle és de 141.7º.

A l’observar la relació entre la tuberositat petita i el volteig del cap humeral, concloem que la fractura o el desplaçament de la tuberositat petita no es relaciona amb el volteig del cap humeral i alhora d’interpretar els resultats del desplaçament a superior o cranial de la tuberositat gran respecte el volteig del cap humeral, no hi hem trobat una relació significativa.

Amb aquest estudi hem pogut observar que si prestem atenció a les radiografies que es realitzen en un primer moment quan el pacient amb una fractura d’húmer proximal arriba a la urgència, amb la projecció antero-posterior ja li podem calcular l’angle cervico – diafisari de la fractura i amb aquesta mesura ja podríem predir el desplaçament de la tuberositat gran.

Aquestes mesures ens permeten fer un primer cribratge per poder, ja en aquest moment, sospitar quin tractament (conservador vs quirúrgic) seria el més òptim aplicar-li al pacient sense necessitat de més exploracions complementàries, i saber si seria candidat a necessitar una TC per acabar de completar l’estudi per si fos necessària la cirurgia.

Currently, there is an increase in fractures of the proximal humerus mainly due to the increase in life expectancy, the greater survival of population aging more prevalent. This segment of the population has a higher number of fractures fragile and osteoporotic profile because these are usually more complex patterns. Interpreting the displacement of these fragments is needed to understand the fracture and to plan your treatment.

The working hypothesis is that the rotation of the humeral head determines the displacement of the greater tuberosity. And the goals you want to determine the cut-off point after which the rotation of the humeral head determines the displacement of the greater tuberosity, to study the relationship of fracture or displacement of the tuberosity small to flip the humeral head and assess whether tuberosity moves cranially depending on the flip of the humeral head.

This is a retrospective descriptive study that includes patients with fractures of the proximal humerus from 2010 to 2014, the criteria for inclusion and exclusion of the study. All of them are carried out X-ray anteroposterior and lateral shoulder trans-scapular following the protocol of the hospital with a CT of the proximal humerus fracture to analyze the movements of the four biggest fragments.

It quantified the displacement of each of the four fragments in isolation and the posting of the remaining fragments and the calculated: cephalo - diaphyseal angle, the distance greater tuberosity - acromion, greater tuberosity distance - diaphysis, the distance greater tuberosity - head, the distance between the midpoint of the diaphysis and the midpoint of the head, the distance greater tuberosity - glenoid valued if the humeral head is shifted back - focused - above and if the greater tuberosity and tuberosity are broken small.

The population studied and included in the work consists of 132 patients with fractures of the proximal humerus.

It has been proven that the rotation of the humeral head determines the displacement of the greater tuberosity. And if the study determines the displacement of the greater tuberosity, but note that differentiates the position of the humeral head, tuberosity is displaced from a 1cm cephalo - diaphyseal angle of 152º. In cases where the humeral head is shifted back, and this angle is 156.5º where the humeral head is centred, the angle is 141.7º.

Observing the relationship between small tuberosity and the humeral head rotation, we conclude that the fracture or displacement of the small tuberosity is not related to the rotation of the humeral head. While interpreting the results of a superior or cranial displacement tuberosity of the humeral head on the rotation, we have not found a significant relationship.

With this study, we have seen that if we pay attention to X-rays performed at first when the patient with a fracture of the proximal humerus reaches the urgency with anteroposterior projection because we can calculate the cephalo - diaphyseal angle fracture and this measure could already predict the displacement of the greater tuberosity.

These measures allow us to make an initial screening to since then, suspecting what treatment (conservative vs. surgical) would be the most optimal apply it to the patient without further additional examinations, and whether it would be a candidate to need a CT finish to complete the study if required surgery.