Lògiques d’accés escolar i processos de segregació social. Implicacions en el terreny de les desigualtats educatives

Abstract

Aquesta tesi s’aproxima, des d’una perspectiva sociològica, a les implicacions de les dinàmiques de segregació escolar en el terreny de les desigualtats educatives. La tesi es presenta en format de compendi de publicacions (cinc articles i un capítol de llibre). Algunes de les publicacions fan referència a les causes de la segregació escolar, d’altres als seus efectes sobre els resultats acadèmics i una a les polítiques d’accés escolar. La tesi centra la seva atenció en els processos de segregació escolar referents a les característiques socioeconòmiques dels alumnes, especialment en relació al seu capital instructiu familiar.

En primer lloc, s’analitza una de les principals causes de la segregació escolar: les (desiguals) lògiques de tria de les famílies. Mitjançant un doble enfocament, quantitatiu i qualitatiu, s’exploren les desigualtats “objectives” existents en els processos de tria escolar en funció del capital instructiu i la procedència de les famílies. Així mateix, s’analitzen els discursos i les pràctiques de les famílies, tot explorant el paper que juguen els projectes educatius de centre i la composició social de les escoles com a factors de tria escolar. Aquesta anàlisi es duu a terme a la ciutat de Barcelona.

En segon lloc, s’analitzen alguns dels efectes de la segregació escolar sobre els resultats educatius. Aquí es planteja una proposta analítica que pretén explorar els efectes agregats de l’”efecte composició” (això és, el pes de la composició social de les escoles sobre els resultats dels alumnes). Mitjançant la simulació de dos escenaris hipotètics, un segregat, l’altre desegregat, s’analitza el potencial impacte d’una reducció de la segregació escolar sobre l’equitat i l’”excel·lència” educatives. Aquesta simulació s’aplica als casos de Catalunya, Espanya i un conjunt de països de l’OCDE, mitjançant dades PISA.

En tercer i últim lloc, s’analitzen les polítiques de zonificació escolar i els seus efectes sobre la segregació escolar. Mitjançant dades de diferents municipis catalans, s’explora l’impacte de diferents models de zonificació escolar sobre la distribució de l’alumnat entre els centres educatius. En conjunt, la tesi ofereix una mirada multidimensional al fenomen de la segregació escolar, tot posant en evidència les desigualtats existents en l’accés escolar, els impactes negatius de la segregació escolar sobre l’equitat educativa i, alhora, els marges d’actuació disponibles per tal d’avançar cap a un dels principis fonamentals del sistema educatiu: la igualtat d’oportunitats educatives.

This doctoral dissertation approaches, from a sociological perspective, to the implications of the dynamics of school segregation in terms of educational inequalities. It is based on a compilation of publications (five articles and a book chapter). Some of the papers refer to the causes of school segregation, others to its effects and one of them to policies of school access. The analysis focuses on processes of school segregation according to students’ socioeconomic characteristics, specially to their family’s educational capital.

In a first stage, (unequal) logics of school choice among families are addressed, as being one of the main causes of school segregation. Through qualitative and quantitative approaches, this dissertation deals with the existing “objective” inequalities during school choice processes according to families’ educational background and countries of origin. Moreover, practises and discourses of these families are also analysed, paying special attention to the prevalence of school educational projects and school social composition as important factors in choice practices. This study was developed in Barcelona.

In a second stage, some of the effects of school segregation on academic results are introduced in the analysis through an analytical proposal based on aggregate effects of “composition effect” (it is the weight of school social composition on students results). By means of the simulation of two hypothetical scenarios (a segregated one, on the one hand; and a desegregated, on the other), it is analysed the conditional impact of the decrease of school segregation on school equity and excellence. This simulation is applied to Catalonia, Spain and other OECD countries, where PISA data are available.

Finally, research focuses on school zoning and its effects on school segregation. Using data from several Catalan cities, it has been possible to identify the impact of different models of school zoning on the distribution of students among schools. Altogether, this PhD dissertation offers a multidimensional approach to the school segregation phenomenon, raising the visibility of existing inequalities during school access and pointing negative effects of school segregation on educational equity. Moreover, it identifies the possible scope for moving forward one of the basic principles of school system: equal educational opportunities.