KATSURA. Los secretos del maestro escondido

Autor/a

Bertólez Cué, Guillermo

Director/a

Terradas Muntañola, Robert

Tutor/a

Martínez Duran, Anna

Fecha de defensa

2017-09-27

Páginas

235 p.



Departamento/Instituto

Universitat Ramon Llull. La Salle

Resumen

Forma part del coneixement el descobrir nous fils per a entendre les claus secretes que ens permeten tenir el nostre “avui”. La civilització dels pobles, i amb ella l’art i l’arquitectura, és un lent procés evolutiu que deixa petjades reconeixibles pel que tingui la mirada educada, i sigui capaç de veure allà on els altres no han vist. Aquest treball tracta d’aportar llum en el procés canviant de l’arquitectura, des de que el Pavelló del Japó a l’Exposició Mundial de Chicago de 1893, una maqueta a escala 1:1 del Ho-o-den, o Pavelló de Fènix a Uji, prop de Kioto, va obrir el camí cap a una manera diferent de projectar. Per a descobrir els valors que restaven ocults s’utilitza un “mèdium”, que és el “Recinte Imperial Katsura” de Kioto, construït entre 1619 i 1662, composat per un Palau, residència per tant d’un príncep, diferents pavellons del Te, un mausoleu i altres petites construccions, rodejades per un jardí tancat. La tesi s’estructura seguint el camí imaginari d’un invitat il·lustre que recorre el recinte, i es basa a la primera visita realitzada per un arquitecte modern, Bruno Taut, que arriba a Japó el maig de 1933, oficialment invitat per un grup d’arquitectes d’Osaka, l’”Associació Japonesa per a una Arquitectura Internacional”. El treball és sobre imatges i escrits, sobre la condició humana i la seva relació amb el medi, o com l’arquitectura s’integra a l’estructura suprema de les lleis de la naturalesa. Utilitza el sistema de confrontar els valors de l’observació atenta d’una realitat especialment tranquil·la i plaent, als processos metòdics de l’investigador científic. A la manera oriental, tracta de mostrar i no de demostrar, d’ajudar a veure allò que no es veu, d’aprendre a llegir entre línies i de no deixar-se influir per la part superficial de les coses. La comparació del model compositiu del Katsura en relació a allò que es feia en els edificis occidentals de la seva època, es fa subtilment i pretén obrir, sense dir-ho, un debat de contraposicions entre: reticència i paràfrasi, simètric i asimètric, nu i ornamentat, pilar i mur, perfecció i imperfecció, regular i irregular, fragilitat i pesadesa, rigidesa i flexibilitat, etc. Les fotografies més actuals les agraeixo als meus ex alumnes Aizea Arce Muguerza, i als germans Josep i Lluis Albín Ruiz, i per tant són inèdites. El treball al final, és sobre el valor de les coses petites, i conclou amb un visitant atabalat, incapaç de digerir d’un cop tot el que acaba de veure, i que en una sobtada confusió, albira les fonts on s’han refrescat els mestres de l’arquitectura moderna.


Es dominio del conocimiento el descubrir nuevos hilos para entender las claves secretas que nos permiten tener nuestro “hoy”. La civilización de los pueblos y con ella la arquitectura y las artes es un lento proceso evolutivo que deja huellas reconocibles para el que tenga la mirada educada y sea capaz de ver donde otros no vieron. Este trabajo trata de aportar luz en el proceso evolutivo de la arquitectura desde que el pabellón de Japón de la Exposición Mundial de Chicago de 1893, una maqueta escala 1:1 del Ho-o-den o Pabellón de Fenix en Uji, cerca de Kioto, abrió el camino hacia una manera de proyectar diferente. Para descubrir los valores que permanecían ocultos se utiliza un “médium” que es el “Recinto Imperial Katsura” de Kioto construido entre 1616 y 1662 compuesto por un Palacio, residencia por lo tanto de un príncipe, varios Pabellones de Té, un mausoleo, y otras pequeñas construcciones, circundados por un jardín encerrado. Se estructura siguiendo el camino imaginario de un invitado ilustre que recorre el recinto y parte de la primera visita realizada por un arquitecto moderno, Bruno Taut que llega a Japón en el mes de mayo de 1933 oficialmente invitado por un grupo de arquitectos de Osaka, la “Asociación Japonesa para una Arquitectura Internacional”. El trabajo es sobre imágenes y escritos, sobre la condición humana y su relación con el medio, o como la arquitectura se integra en la estructura suprema de las leyes de la naturaleza. Utiliza el sistema de confrontar los valores de la observación atenta de una realidad especialmente tranquila y placentera a los procesos metódicos del investigador científico. A la manera oriental, trata de mostrar y no de demostrar, de ayudar a ver lo que no se ve, de aprender a leer entre líneas y de no dejarse influir por lo superficial de las cosas. La comparación de su modelo compositivo con relación a lo que hacen los edificios occidentales de su época, se hace sutilmente y pretende abrir, sin decirlo, un debate de contraposiciones entre: reticencia y paráfrasis, simétrico y asimétrico, desnudo y ornamentado, pilar y muro, perfección e imperfección, regular e irregular, fragilidad y pesadez, rigidez y flexibilidad, etc.… Las fotografías más actuales se deben a mis ex alumnos Aizea Arce de Muguerza y los hermanos Josep y Lluis Albin Ruiz y son por lo tanto inéditas. El trabajo, al final, es sobre el valor de las pequeñas cosas y concluye con un visitante aturdido, incapaz de digerir de una vez todo lo que acaba de ver y que en su súbita confusión, vislumbra las fuentes donde se han refrescado los maestros de la arquitectura moderna.


It is knowledge's domain to discover new threads to understand the secret keys that allow us to have our "today". The civilization of the peoples and with it the architecture and the arts is a slow evolutionary process that leaves traces recognizable for the one who has the gaze taught and is able to see where others did not see. This work attempts to shed light on the evolutionary process of architecture since the Japanese pavilion at the Chicago World Exposition in 1893, a 1: 1 scale model of the Ho-o-den or Phoenix Pavilion in Uji, near Kyoto, which opened the way for a different way of projecting. To discover the hidden values, a "medium" is used which is the "Imperial Katsura Precinct" of Kyoto, built between 1616 and 1662, consisting of a Palace, residence of a prince, several Tea Pavilions, a mausoleum, and Other small constructions, surrounded by an enclosed garden. It is structured following the imaginary path of an illustrious guest who walks the enclosure and starts with the first visit made by a modern architect, Bruno Taut who arrives in Japan in May of 1933 officially invited by a group of architects of Osaka, the "Japanese Association for an International Architecture". The work is about images and writings, about the human condition and its relation to the environment, or how architecture is integrated into the supreme structure of the laws of nature. It uses the system to confront the values of careful observation of a particularly calm and pleasant reality to the methodical processes of the scientific researcher. In the oriental way, tries to show and not to demonstrate, to help see what is not seen, to learn to read between lines and not to be influenced by the superficial things. The comparison of its compositional model in relation to the Western buildings of his time, is made subtly and pretends to open, without saying, a debate of oppositions between: reluctance and paraphrase, symmetrical and asymmetrical, naked and ornate, pillar and wall, perfection and imperfection, regular and irregular, fragility and heaviness, rigidity and flexibility, etc. The most current photographs are due to my alumni Aizea Arce de Muguerza and the brothers Josep and Lluis Albin Ruiz and are therefore unpublished. The work, in the end, is about the value of small things and concludes with a stunned visitor, unable to digest all that he has just seen and in his sudden confusion, glimpses the fountains where the masters of modern architecture have been refreshed.

Palabras clave

Katsura y modernidad; Kobori Enshu; Pabellón de té Gepparo; Amanohashidate; Pabellón de té Shokin-tei; Plenitud de vacio; Los ojos y los pies piensan; La princesa es modesta; Manji-tei; Shoiken

Materias

7 - Bellas artes; 71 - Urbanismo. Paisajismo, parques y jardines; 72 - Arquitectura

Área de conocimiento

Enginyeria, indústria i construcció

Documentos

Tesi_Guillermo_Bertolez_1-de-3.pdf

7.106Mb

Tesi_Guillermo_Bertolez_2-de-3.pdf

8.780Mb

Tesi_Guillermo_Bertolez_3-de-3.pdf

9.319Mb

 

Derechos

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)