Cultura material i ideologia en l'arqueologia de la Península Ibèrica: Interpretacions sobre l'etnologia hispànica durant la primera meitat del segle XX

Autor/a

Closa i Cortada, Jordi

Director/a

Ucelay-Da Cal, Enric

Fecha de defensa

2017-10-05

Páginas

580 p.



Departamento/Instituto

Universitat Pompeu Fabra. Departament d'Humanitats

Programa de doctorado

Programa de doctorat en Història

Resumen

A principis del segle XX, l'arqueologia hispànica, que fins al moment havia anat a càrrec d'aficionats, començà un procés professionalitzador de la mà d'investigadors de formació germànica. Així, la seva metodologia i la concepció que tenien dels pobles es corresponia amb les dels professionals alemanys del seu temps implantades, especialment, per Pere Bosch Gimpera, que les inculcà als seus deixebles de l'Escola de Barcelona. En aquest treball s'han llegit detalladament les principals obres de diversos investigadors del moment per tractar d'esbrinar quines implicacions ideològiques tenen les seves teories etnològiques; bàsicament, quina distribució territorial proposaven per a l'Estat espanyol en base a la seva composició ètnica. Aquest exercici serveix per posar de manifest que, malgrat l'aparença cientificista i asèptica, les ciències socials no són alienes al context social i polític, ni a les passions dels seus professionals. Alhora, indirectament, pren el pols d'unes dècades molt convulses de la història hispànica.


Until early 20th Century, Hispanic archaeology had only been studied by amateurs. It was at that time when it started a process to give professional status to the subject, carried on by German-formated researchers. Thus, their methodology and the conception that they had about the peoples corresponded with the ones introduced by German professionals and, specially, Pere Bosch Gimpera, who instilled this ideas to their disciples from the called “Escola de Barcelona”. In this work we have read in detail the main works by various researchers of the moment to try to find out which ideological implications have their ethnologic theories; basically, what territorial distribution did they propose for the Spanish State in base of their ethnic composition. This exercise lays bare that, even with the scientificist and aseptic appearance, social sciences are not unconnected to the social and political context nor the passions of their professionals. At the same time, indirectly, it helps clarifying some decades of upheaval of the Spanish history.

Palabras clave

Arqueologia; Historiografia; Etnologia; Segle XX; Península Ibèrica; Nacionalisme; Pere Bosch Gimpera; Adolf Schulten; Martín Almagro Basch; Julio Martínez Santa Olalla; Archaeology; Historiography; Ethnology; XXth Century; Iberian Peninsula; Nationalism

Materias

94 - Historia general y por países

Documentos

tjcc.pdf

12.79Mb

 

Derechos

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)