Estudio del cribado y desarrollo de un sistema de ayuda a las decisiones clínicas en la retinopatía diabética

Abstract

La retinopatia diabètica (RD) és una de les complicacions més comunes associades a la diabetis mellitus (DM). El seu adequat control requereix la implementació de programes de cribratge. En aquest treball es presenta un estudi prospectiu d'un total de 15.396 pacients caucàsics amb DM, que representen el 86,53% del total de pacients amb DM en les nostres àrees bàsiques de salut, amb un període de seguiment de 8 anys (2007- 2014). Tots els pacients van ser examinats amb una mitjana de 3,18 ± 1,11 visites al llarg de l'estudi. En els nostres resultats s'observa un augment en la incidència de la RD i edema macular diabètic (EMD), especialment en els pacients joves entre 31 i 70 anys, relacionat amb un mal control metabòlic. A més d'un augment de costos en la RD arran de la introducció dels nous tractaments amb anti-VEGF per l'EMD. La periodicitat dels controls de cribratge recomanats és d'1 any per a pacients amb DM2, i als 5 anys del diagnòstic en pacients amb DM1, segons les recomanacions de diferents societats científiques. No obstant això, amb la periodicitat recomanada només es criben un 30% de pacients a l'any. En els nostres resultats, la detecció de la retinopatia diabètica cada 2,5 anys és cost-efectiva, però s'ha d'ajustar als factors de risc de cada pacient. Per això, hem dissenyat un suport d'ajuda a la presa de decisions clíniques que pugui determinar amb una sensibilitat i especificitat del 80%, la probabilitat de desenvolupar retinopatia diabètica en cada pacient. L'ús d'aquest model informàtic pretén ajudar els metges a determinar la millor periodicitat de cribratge per a cada persona, de manera que es proporcioni una atenció adequada i s'emprin els recursos humans, materials i econòmics d'una manera més eficient.

La retinopatía diabética (RD) es una de las complicaciones más comunes asociadas a la diabetes mellitus (DM). Su adecuado control requiere la implementación de programas de cribado. En este trabajo se presenta un estudio prospectivo de un total de 15 396 pacientes caucásicos con DM, que representan el 86,53% del total de pacientes con DM en nuestras áreas básicas de salud, con un período de seguimiento de 8 años (2007-2014). Todos los pacientes fueron examinados con una media de 3,18 ± 1,11 visitas a lo largo del estudio. En nuestros resultados se observa un aumento en la incidencia de RD y edema macular diabético (EMD), especialmente en los pacientes jóvenes entre 31 y 70 años, relacionado con un mal control metabólico. Además de un aumento de costes en la RD a raíz de la introducción de los nuevos tratamientos con anti-VEGF para el EMD. La periodicidad de los controles de cribado recomendados es de 1 año para pacientes con DM2, y a los 5 años del diagnóstico en pacientes con DM1, según las recomendaciones de diferentes sociedades científicas. Sin embargo, con la periodicidad recomendada solo se criban un 30% de pacientes al año. En nuestros resultados, la detección de la retinopatía diabética cada 2,5 años es coste-efectiva, pero debe ajustarse a los factores de riesgo de cada paciente. Por ello, hemos diseñado un soporte de ayuda a la toma de decisiones clínicas que pueda determinar con una sensibilidad y especificidad del 80%, la probabilidad de desarrollar retinopatía diabética en cada paciente. El uso de este modelo informático pretende ayudar a los médicos a determinar la mejor periodicidad de cribado para cada persona, de manera que se proporcione una atención adecuada y se empleen los recursos humanos, materiales y económicos de una manera más eficiente.

Diabetic retinopathy (DR) is one of the most usual morbidities associated to diabetes mellitus (DM). Its appropriate control requires the implementation of expensive screening programs. This paper reports a prospective population-based study of a total of 15 396 Caucasian patients with DM, who represent 86.53% of the total patients with DM in our health care areas, were studied over an 8-year follow-up period (2007-2014). All patients were screened with a mean follow-up of 3.18 ±1.11 times for each patient over the 8 years. An increase in the incidence of DR and diabetic macular oedema (DMO) was observed, especially in the younger patients aged between 31 and 70 years. This is linked to bad metabolic control of DM. Our results suggest a greater number of ocular complications in the near future, if these current findings are not addressed. Furthermore, our results reveal an increased costs in DR since the new treatments with anti-VEGF for DMO. The periodicity of screening controls recommended in patients with DM is 1 year in DM2, and after five years of diagnosis in DM1 patients, according to the recommendations of different scientific societies. However, with the recommended periodicity, only a screening rate estimated at 30% per year. Screening for diabetic retinopathy every 2.5 years is cost-effective in our results, but should be adjusted to a patient's personal risk factors. Thus, we have build a classifier which may determine, with sensitivity and especifity levels over 80%, whether a diabetic person is likely to develop retinopathy. The use of this model in a decision support tool may help doctors to determine the best screening periodicity for each person, so that an appropriate care is provided and human, material and economic resources are more efficiently employed.