Los orígenes sindicales del movimiento obrero: de las cofradías medievales a la clase laboriosa.

Abstract

La irrupció del mercantilisme en el mercat tradicional de l'Edat mitjana va comportar la utilització de noves formes extractores de plusvàlues, protagonitzades per l'ús de capital privat. Aquestes noves tècniques van provocar profundes transformacions en l'estructura industrial-artesanal de l'Edat Mitjana i Moderna. Aspecte que va tenir una evident importància en el comportament dels seus principals agents professionals. Aquests, organitzats sota corporacions professionals, van dissenyar estratègies de resistència davant els canvis produïts. Entre elles cal ressenyar l'impediment de la mobilitat social laboral ascendent dels seus membres, així com el tancament dels seus oficis per part dels seus mestres més poderosos, i aviat comerciants. tot això va contribuir a que es produís un procés de proletarització del qual van sorgir nombrosos col·lectius assalariats (principalment oficials i mestres empobrits, passats a jornal), i als que hem denominat utilitzant el terme classe laboriosa. El nostre interès per aquests assalariats sorgeix del seu comportament col·lectiu, ja que per a la defensa del seu estatut es van organitzar sota actituds solidàries. Aquestes, que van tenir lloc al segle XVI, les hem identificat com l'origen del sindicalisme. Per al seu exercici es van organitzar en diferents associacions, que van estar vinculades a les diferents etapes per les que van transitar fins a la seva conversió en classe obrera: instint sindical, la fórmula organitzativa van ser les confraries de clara reminiscència medieval; la pre-sindical, amb les Societats nascudes després de la Revolució francesa i la prohibició de les corporacions laborals; i finalment, la sindical, vinculada a les primeres associacions reconegudes com a tals (Trade-Union, syndicat i Societats de Socors Mutu). Aquestes últimes van participar en la creació de l'AIT, o Primera Internacional. Transmissió sindical que va fer possible el naixement dels primers sindicats industrials, i al que va contribuir poderosament un tipus d'evolució denominada disruptiva, o de transformació sense ruptura total amb els antecedents socials, organitzatius i morals.

La irrupción del mercantilismo en el mercado tradicional del Medievo trajo consigo la utilización de nuevas formas extractoras de plusvalías, protagonizadas por el uso de capital privado. Estas nuevas técnicas provocaron profundas transformaciones en la estructura industrial-artesanal de la Edad Media y Moderna. Aspecto que tuvo una evidente importancia en el comportamiento de sus principales agentes profesionales. Éstos, organizados bajo corporaciones profesionales, diseñaron estrategias de resistencia ante los cambios producidos. Entre ellas hay que reseñar el impedimento de la movilidad social laboral ascendente de sus miembros, así como el cierre de sus oficios por parte de sus maestros más poderosos, y pronto comerciantes. todo ello contribuyó a que se produjese un proceso de proletarización del que surgieron numerosos colectivos asalariados (principalmente oficiales y maestros empobrecidos, pasados a jornal), y a los que hemos denominado utilizando el término clase laboriosa. Nuestro interés por estos asalariados surge de su comportamiento colectivo, ya que para la defensa de su estatus se organizaron bajo actitudes solidarias. Éstas, que tuvieron lugar en el siglo XVI, las hemos identificado como el origen del sindicalismo. Para su ejercicio se organizaron en diferentes asociaciones, que estuvieron vinculadas a las diferentes etapas por las que transitaron hasta su conversión en clase obrera: instinto sindical, cuya fórmula organizativa fueron las cofradías de clara reminiscencia medieval; la pre-sindical, con las Sociedades nacidas tras la Revolución francesa y la prohibición de las corporaciones laborales; y finalmente, la sindical, vinculada a las primeras asociaciones reconocidas como tales (Trade-Union, syndicat y Sociedades de Socorro Mutuo). Éstas últimas participaron en la creación de la AIT, o Primera Internacional. Transmisión sindical que hizo posible el nacimiento de los primeros sindicatos industriales, y a lo que contribuyó poderosamente un tipo de evolución denominada disruptiva, o de transformación sin ruptura total con los antecedentes sociales, organizativos y morales.

The emergence of mercantilism in the traditional market of the Middle Ages brought the use of new forms of capital gains extraction, featuring the use of private capital. These new techniques led to profound changes in industrial-handicraft structure of the Middle Ages and Modern. Aspect that was obvious importance in the behavior of their main professional agents. These organized under professional corporations, designed strategies of resistance to the changes. Among them should be noted the impediment of upward social mobility work of its members, and the closure of their offices by their most powerful masters, and soon merchants. all contributed to a process of proletarianization of numerous collective wage earners (mostly impoverished officers and teachers, passed wages) they emerged occur, and those who have called using the term laboring class. Our interest in these employees of their collective behavior arises because for the defense of their status were organized under supportive attitudes. These, which took place in the sixteenth century, we have identified as the origin of trade unionism. For your exercise were organized in various associations, which were linked to the different stages through which they transited to its conversion into working class instinct union, whose organizational formula were the brotherhoods of medieval clear reminiscence; the pre-association, with the companies born after the French Revolution and the prohibition of industrial corporations; and finally, union, linked to the first recognized associations as such (Trade-Union, syndicat and Friendly Societies). The latter participated in the creation of the AIT, or First International. union transmission that made possible the birth of the first industrial unions, which contributed mightily to a type of evolution called disruptive, or processing without complete break with the social, organizational and moral background.