From the flake to the blade: the technological evolution of the Middle Paleolithic blade phenomenon

Autor/a

Leonardo, Carmignani

Director/a

Sala Ramos, Robert

Moncel, Marie-Hélène

Fecha de defensa

2017-03-27

Páginas

258 p.



Departamento/Instituto

Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Història i Història de l'Art

Resumen

El tecno-complex europeu del Paleolític Mitja mostra grans tendències cronològiques en els canvis de la industria lítica i una diversitat tècnica interna que és difícil d’explicar dins d’un marc homogeni. Aquest treball introdueix una perspectiva tecnològica per entendre aquesta diversitat tècnica, basant-se en la comparació de quatre seqüencies mosterianes: Bau de l’Aubesier and Payre, al sud-est de França, Riparo Tagliente al nord d’Itàlia i Grotta del Cavallo al sud d’Itàlia. Dins del mosaic tecnològic, que és el principal tret del Paleolític Mitja europeu, la producció laminar assumeix un paper poc clar. Les anàlisis tècniques dels complexos industrials recuperats a tots quatre jaciments mostren una discontinuïtat de les estratègies de reducció laminar. Des de un punt de vista comparatiu, però, els canvis tècnics no apareixen amb el mateix ritme a les quatre seqüencies. A Bau de l’Aubesier i a Payre es van reconèixer diferents característiques tècniques. A Payre el predomini de la producció d’ascles contrasta amb l’associació de làmines i ascles com a productes finals reconeguts a Bau de l’Aubesier. Aquesta variabilitat no sembla estar relacionada amb factors externs com poden ser les matèries primes o altres activitats. D’altra banda, els jaciments de Riparo Tagliente i de la Grotta del Cavallo comparteixen una combinació de la producció Levallois i laminar adreçades a la generació de productes finals diferents. Finalment, una producció de laminetes reconeguda a Bau de l’Aubesier durant el MIS5 i més tard a la Grotta del Cavallo durant el MIS4-3, presenta una evolució tecnològica no lineal a través del temps i de l’espai. Proposem que aquestes diferents modalitats de canvi són el resultat de una profunda diversitat tecnològica dels grups humans que van poblar el sud del continent europeu durant el Paleolític Mitjà .


Los tecnocomplejos Europeos del Paleolítico Medio muestran grandes tendencias cronológicas en los cambios de la industria lítica, y también una diversidad técnica interna que es difícil de explicar dentro de un marco homogéneo. Para entender esta diversidad técnica, se ha introducido una perspectiva tecnológica basada en la comparación de cuatro secuencias musterienses: Bau del’Aubesier y Payre, en el sudeste de Francia; Riparo Tagliente del norte de Italia y Grotta del Cavallo del sur de Italia. En el mosaico tecnológico, que es la peculiaridad del Paleolítico Medio Europeo, la producción laminar asume un rol poco claro. Los análisis tecnológicos de los cuatro sitios analizados, muestran una discontinuidad en la estrategia de reducción laminar. Desde una perspectiva comparativa, los cambios tecnológicos no aparecen con el mismo ritmo en las cuatro secuencias: en Bau de l’Aubesier y Payre distintos rasgos tecnológicos se han reconocido. En Payre el dominio en la producción de lascas, contrasta con la asociación de láminas y lascas como productos finales reconocidos en Bau de l’Aubesier. Esta variabilidad parece no estar asociada a factores externos, como materias primas u otras actividades. Riparo Tagliente y Grotta del Cavallo presentan una combinación de Levallois y producción laminar, dirigida a la elaboración de diferentes productos finales. Finalmente, una producción de lamelas es reconocida en Bau de l’Aubesier durante el MIS 5, y más tarde también, en Grotta del Cavallo durante el MIS 4-3, lo que muestra una evolución tecnológica no linear a través del tiempo y del espacio. Se sugiere que estas distintas modalidades son el resultado de una profunda diversidad tecno-cultural de los grupos humanos que poblaban el sudeste europeo durante el Paleolítico Medio.


The European Middle Paleolithic technocomplex shows some large chronological trends in the lithic industry changes, and also an internal technical diversity which is difficult to explain in a homogeneous framework. We introduce a technological perspective to go through this technical diversity, based on the comparison of four Mousterian sequences: Bau de l’Aubesier and Payre in southern-east France, Riparo Tagliente in northern Italy and Grotta del Cavallo in southern Italy. In the technological mosaic, which is the peculiarity of the European Middle Paleolithic, blade production assumes a unclear role. Technical analyses show a discontinuity of blade reduction strategies, shared by the industries of the four sites. In a comparative perspective, technical changes don’t appear at the same rhythm in the four sequences: in Bau de l’Aubesier and Payre different technological features has been recognized. At Payre dominance of production of flakes contrast with the association of blade and flakes end-products recognized at Bau de l’Aubesier. This variability does not seem to be linked to external factors such as the raw materials or other activities. Riparo Tagliente and Grotta del Cavallo share a combination of Levallois and laminar production aimed to produce distinct end products. Finally, a bladelets production recognized at Bau de l’Aubesier during the MIS 5 and later on at Grotta del Cavallo during the MIS 4-3 display a non-linear technological evolution through time and space. We suggest that these different change modalities are the result of a deeper techno-cultural diversity of human groups populating the southern Europe during the Middle Paleolithic.

Palabras clave

Lamina; Paleolític Mitjà; Tecnologia Litica; Paleolítico Medio; Blade; Middle Paleolithic; Lithic Technology

Materias

90 - Arqueología. Prehistoria

Área de conocimiento

Artes y humanidades

Documentos

TESI.pdf

59.59Mb

 

Derechos

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)