Salt in our veins. The patrimonialization processes of artisanal salt and saltscapes in Europe and their contribution to local development

Autor/a

Hueso Kortekaas, Katia

Director/a

Roigé, Xavier

Beltran, Oriol

Tutor/a

Roigé, Xavier

Fecha de defensa

2017-05-26

Páginas

445 p.



Departamento/Instituto

Universitat de Barcelona. Facultat de Geografia i Història

Resumen

This thesis aims to understand the processes of patrimonialization that take place in artisanal salinas in Europe and analyzes how these can contribute to the preservation of heritage, landscape and local development in their environment. In the last century, artisanal salt making sites in Europe have suffered a progressive decline, as a result of profound socio- economic changes, that have affected productive activities in general. This has limited their ability to compete in the mainstream salt market, which has ultimately led to the permanent abandonment of the salt making activity in most cases. In others, however, local stakeholders (environmentalists, cultural associations, scholars, public administrations, others) have been able to spark, push forward and even consolidate a patrimonialization process based on the sustainable use of the associated heritage and landscape values. To achieve this, many products and services associated with the production of high quality salt, as well as ecocultural tourism activities and salt-related museums, and the provision of health services from salt sub-products have been designed and offered. These have contributed to maintain a multifunctional use of the site with a diversified socioeconomic activity with enough profitability, while respecting the natural values of the sites. In this process, the sites have therefore moved from a situation of managerial indifference or even abandonment, to a collective, highly motivated citizen-led effort to recover the heritage and natural values of the sites. At a certain point, as the complexity of the processes increased, this horizontal and generally altruistic approach, needed to evolve towards a new management environment led by professionals. In the end, these sites have thus progressed from the salt business to the business of salt-related heritage. In this thesis, three paradigmatic cases of successful patrimonialization have been analyzed in Europe: the marais salants of Guérande, in France; the salinas of Sečovlje in Slovenia and the Læsø saltworks in Denmark. In addition, the patrimonialization processes have also been studied in the nine Spanish inland salinas which have been protected by law as a monument at the time of writing: Añana (Álava), Arcos de las Salinas (Teruel), Espartinas (Madrid), Gerri de la Sal (Lleida), Imón and San Juan (Guadalajara), Peralta de la Sal (Huesca), Poza de la Sal (Burgos) and Rambla Salada (Murcia). In these cases, the processes have been found to be in very different stages, from a situation of decline and almost ruin, to a consolidated patrimonialization process. Many cases, however, have been found to be in intermediate situations, with a patrimonialization process still in in progress, with the threats and weaknesses this stage entails. The comparison of these differences has allowed to understand the challenges and difficulties faced by this type of cultural heritage and landscapes, as well as to identify the good practices that have contributed to their progression towards a consolidated stage. To this end, the methodology used in this work combined tools from different disciplinary backgrounds. On the one hand, a set of qualitative and quantitative indicators has allowed to perform a comparative analysis of the sites. On the other hand, the study of the local bibliography and the field visits, in combination with personal interviews and group dynamics, has allowed to elaborate the narratives of the patrimonialization processes of each site. The comparative study between the twelve salinas has also led to the development of a conceptual management model that gathers the good practices and prevents the pitfalls observed in the study sites. Hopefully this model will contribute to the sustainable use of similar cultural landscapes and heritage to those studied here.


Aquesta tesi té com a objecte comprendre els processos de patrimonialització que tenen lloc en salines artesanals d'Europa i analitzar què poden aportar a la conservació del patrimoni i el paisatge, i al desenvolupament local. En el curs de l'últim segle, les salines artesanals europees han patit un declivi progressiu arran de la incidència de diversos factors socioeconòmics. Això ha limitat la seva capacitat per competir en el negoci tradicional de la sal, abocant-les en molts casos a l'abandonament definitiu. En d'altres, però, els agents socials (societat civil, administracions i altres) han sabut iniciar i fins i tot consolidar un procés de patrimonialització basat en l'aprofitament sostenible del patrimoni i el paisatge. En aquest context, s'han proposat productes molt diversos i serveis associats a la sal de qualitat, el turisme ecocultural i la salut, aconseguint mantenir una activitat socioeconòmica rendible alhora que respectuosa amb el medi ambient. Aquestes salines han passat així de viure del negoci de la sal a recolzar la seva activitat en el negoci del patrimoni. En aquesta tesi s'examinen tres casos de patrimonialització paradigmàtics a Europa: les salines de Guérande (França), Sečovlje (Eslovènia) i Læsø (Dinamarca). A més, s'analitza el procés de patrimonialització a les nou salines d'interior espanyoles que han estat declarades com a Bé d'Interès Cultural: Añana (Àlaba), Arcos de las Salinas (Terol), Espartinas (Madrid), Gerri de la Sal (Lleida), Imón i San Juan (Guadalajara), Peralta de la Sal (Osca), Poza de la Sal (Burgos) i Rambla Salada (Múrcia). En aquests casos, l'esmentat procés es troba en fases molt diverses, el que ha permès entendre els reptes i les dificultats a què s'enfronta aquesta mena de patrimoni i els seus paisatges culturals, així com identificar les bones pràctiques que s'hi ha donat. Amb aquesta finalitat, s'ha emprat una metodologia que combina l'ús d'indicadors qualitatius i quantitatius, amb entrevistes i dinàmiques de grup. Tot això s'ha complementat amb un estudi bibliogràfic i visites de camp a cada espai que han possibilitat reconstruir les narratives de la seva patrimonialització. L'anàlisi comparativa d'aquests dotze espais saliners ha permès, alhora, l'elaboració d'un model de gestió que pretén contribuir a l'aprofitament sostenible de paisatges culturals i d'espais patrimonials similars als que aquí s'han considerat.


Esta tesis tiene como objeto comprender los procesos de patrimonialización que tienen lugar en salinas artesanales en Europa y analizar de qué manera éstos pueden aportar a la conservación del patrimonio, del paisaje y al desarrollo local en su entorno. Las salinas artesanales europeas han sufrido en el último siglo un progresivo declive, fruto de diversos factores socioeconómicos. Ello ha limitado su capacidad para competir en el negocio tradicional de la sal, abocando a algunas al abandono definitivo. En algunos casos, sin embargo, los agentes sociales (sociedad civil, administraciones, otros) han sabido iniciar e incluso consolidar un proceso de patrimonialización basado en un aprovechamiento sostenible del patrimonio y del paisaje. Para ello se han propuesto muy diversos productos y servicios asociados a la sal de calidad, el turismo ecocultural y la salud, logrando así mantener una actividad socioeconómica con suficiente rentabilidad al tiempo que se respeta al medio. Así, estas salinas han pasado de vivir del negocio de la sal al negocio del patrimonio. En esta tesis se han estudiado tres casos de patrimonialización paradigmáticos en Europa: las salinas de Guérande, en Francia; Sečovlje, en Eslovenia y Læsø, en Dinamarca. Además, se ha estudiado el proceso de patrimonialización en las nueve salinas de interior españolas que han sido protegidas como Bien de Interés Cultural: Añana (Álava), Arcos de las Salinas (Teruel), Espartinas (Madrid), Gerri de la Sal (Lleida), Imón y San Juan (Guadalajara), Peralta de la Sal (Huesca), Poza de la Sal (Burgos) y Rambla Salada (Murcia). En estos casos, los procesos se encuentran en fases muy diversas, lo que ha permitido entender los retos y las dificultades a los que se enfrentan este tipo de patrimonio y paisajes culturales, así como detectar las buenas prácticas que se han dado en ellos. A tal fin, se ha empleado una metodología que combina el uso de indicadores cualitativos y cuantitativos, con entrevistas y dinámicas de grupo. Todo ello se ha complementado con el estudio bibliográfico y visitas de campo a cada espacio, lo que ha permitido elaborar las narrativas de la patrimonialización de cada uno de ellos. El estudio comparativo entre los doce espacios salineros ha conducido, así mismo, a la elaboración de un modelo de gestión, que esperemos contribuya al aprovechamiento sostenible de paisajes culturales y espacios patrimoniales similares a los estudiados aquí.

Palabras clave

Patrimoni cultural; Patrimonio cultural; Cultural heritage; Salines; Salinas; Desenvolupament sostenible; Desarrollo sostenible; Sustainable development; Protecció del patrimoni cultural; Protección del patrimonio cultural; Protection of cultural property

Materias

572 - Antropología

Área de conocimiento

Ciències Humanes i Socials

Documentos

CSK_PhD_THESIS.pdf

32.58Mb

 

Derechos

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)