Resposta electroretinogràfica en pacients diabètics amb edema macular diabètic difús, tractats amb ranibizumab

Abstract

L’edema macular diabètic difús (EMDD) constitueix la primera causa de pèrdua d’agudesa visual en els pacients diabètics. El Ranibizumab (RBZ) és l’únic fàrmac amb acció anti-VEGF acceptat en l’actualitat pel tractament de l’EMDD. L’actual estudi és prospectiu e intervencionista, realitzat en una mostra de 34 ulls de 22 pacients diabètics tipus 2 que presenten EMDD no isquèmic. Els ulls inclosos a l’estudi, han estat tractats amb RBZ durant el període d’un any, seguint un esquema de tractament Pro Re Nata reactiu. Conclusions de l’estudi: 1.Respecte a l’estudi basal dels malalts: El nivell d’integritat de les línies IS/OS i ELM és un signe indirecte del perfil electrofisiològic dels mateixos, quant a la mitjana de la densitat de resposta (dR) en les dues anelles centrals. Els ulls amb retinopaties avançades tenen una dR més deprimida en les dues anelles centrals junt a un allargament del temps de latencia en R1. Els ulls amb la presència d’exsudats durs a la màcula, tenen dR més deprimides a l’anella central. La quantitat de líquid mesurada a la foveola o a l’àrea macular, no condiciona el perfil electrofisiològic inicial dels ulls amb EMDD. 2. respecte als resultats al final de l’estudi: L’ integritat inicial de les línies IS/OS i ELM objectivades a l’OCT dels ulls amb EMDD, condiciona la mitjana de la dR que s’assoleix en R1, després de rebre tractament amb ranibizumab. Els ulls amb millor agudesa visual, tenen millor pronòstic electrofisiològic quant a l’increment potencial de la dR a R1. Els ulls capaços de millorar la integritat de la ELM als 12 mesos, després d’aplicar teràpia amb ranibizumab, incrementen la mitjana de la dR en R1 en major grau. Els ulls amb EMDD quístic, espongiforme i serós, milloren les seves respectives mitjanes de dR a R1.

El edema macular diabético difuso (EMDD) constituye la primera causa de pérdida de agudeza visual en los pacientes diabéticos. El Ranibizumab (RBZ) es el único fármaco con acción anti-VEGF aceptado en la actualidad para el tratamiento del EMDD. El actual estudio es prospectivo e intervencionista, realizado en una muestra de 34 ojos de 22 pacientes diabéticos tipo 2 que presentan EMDD no isquémico. Los ojos incluidos en el estudio, han sido tratados con RBZ durante el período de un año, siguiendo un esquema de tratamiento Pro Re Nata reactivo. Conclusiones del estudio: 1.Respecto al estudio basal de los enfermos: El nivel de integridad de las líneas IS / OS y ELM es un signo indirecto del perfil electrofisiológico de los mismos, en cuanto a la media de la densidad de respuesta ( dR) en los dos anillos centrales. Los ojos con retinopatías avanzadas tienen una dR más deprimida en los dos anillos centrales junto a un alargamiento del tiempo de latencia en R1. Los ojos con la presencia de exudados duros en la mácula, tienen dR más deprimidas en el anillo central. La cantidad de líquido medida en la foveola o en el área macular, no condiciona el perfil electrofisiológico inicial de los ojos con EMDD. 2. Respecto a los resultados al final del estudio: La integridad inicial de las líneas IS / OS y ELM objetivadas en el OCT de los ojos con EMDD, condiciona la media de la dR de que se alcanza en R1, tras recibir tratamiento con ranibizumab. Los ojos con mejor agudeza visual, tienen mejor pronóstico electrofisiológico en cuanto al incremento potencial de la dR en R1. Los ojos capaces de mejorar la integridad de la ELM a los 12 meses, después de aplicar terapia con ranibizumab, incrementan la media de la dR en R1 en mayor grado. Los ojos con EMDD quístico, espongiforme y seroso, mejoran sus respectivas medias de dR a R1

Diffuse diabetic macular edema (EMDD) is the leading cause of loss of vision in diabetic patients. Ranibizumab (RBZ) is the only drug with an anti-VEGF action that is a currently accepted treatment for EMDD. The present study is prospective and interventional, conducted on a sample of 34 eyes of 22 type-2 diabetes patients who have non-ischemic EMDD. The eyes included in the study were treated with RBZ for a period of one year, following a Pro Re Nata treatment schedule. Study conclusions: 1. Baseline results: Regarding the mean density of response (dR) in the two central rings, the level of integrity of the IS / OS and ELM lines is an indirect sign of an electrophysiological profile,. Eyes with advanced retinopathy have a more depressed response (dR) in the two central rings with an elongation of latency in R1. Eyes that have some hard exudates in the macula, have a greater dR in the central ring. The quantity of liquid measured in the foveola or the macula area is not related to the initial electrophysiological profile in EMDD eyes. 2 Regarding the results at the end of the study: The mean dR in R1 after treatment with ranibizumab is conditioned by the initial integrity of IS / OS and ELM lines objectified in the eyes with EMDD. Eyes with better visual acuity have a better prognosis when electrophysiological dR potential increases in R1. The eyes that are able to improve the integrity of the ELM at 12 months, after applying ranibizumab therapy, increased the mean dR in R1. Eyes with cystic, serous and spongiform EMDD, improve their respective dRs at R1.