Implantes inmediatos en la zona estética. Evaluación de la estabilidad ósea, los resultados estéticos y la satisfacción del paciente

Abstract

La terapia de implantes inmediatos después de la extracción del diente es una opción de tratamiento muy atractiva para el paciente, ya que reduce el número de visitas, el tiempo de tratamiento y los costes del mismo. Sin embargo, los clínicos deberían considerar la terapia de implantes inmediatos como un tratamiento cuyos resultados son muy sensibles a la técnica. Una instalación inadecuada del implante puede dar lugar a complicaciones biológicas y estéticas. Está ampliamente descrito en la literatura el patrón de remodelado alveolar después de la extracción, produciéndose un colapso hacia palatino o lingual durante los 12 primeros meses. Por lo tanto, el implante debe ser colocado lejos del hueso bucal, creando un espacio en el aspecto vestibular del mismo. Los estudios en animales así como estudios en humanos sugieren el uso de un injerto óseo en este espacio. Existen muchos estudios publicados sobre los diferentes substitutos óseos, pero hasta la fecha, no hay evidencia científica de la superioridad de uno de los biomateriales. En este estudio clínico prospectivo se utilizó un material de injerto sintético recientemente desarrollado, fosfato cálcico bifásico (VivOss, Institut Straumann AG) para relleno del gap vestibular del implante inmediato colocado en la zona estética. El objetivo del estudio fue evaluar los cambios óseos volumétricos, así como los cambios en los tejidos gingivales y la satisfacción reportada por el paciente después del tratamiento. Para la obtención de la información referente a los cambios óseos se compararon CBCTs de justo después de la colocación del implante y un año después. Para valorar los cambios gingivales se realizaron mediciones clínicas en el momento de la colocación de la restauración definitiva y un año después. Para valorar la satisfacción del paciente se entregó un cuestionario al paciente (OHIP-14). Se incluyeron 15 pacientes en el estudio a los que se les colocó 16 implantes. Todos los implantes resultaron exitosos después de 1 año y todos presentaban hueso en la porción vestibular del implante. Los tejidos blandos mostraron una estabilidad respecto a la situación inicial y todos los pacientes reportaron una elevada satisfacción. Con las limitaciones del presente estudio, se puede concluir que la aplicación del protocolo de implante inmediato, sin elevación de colgajo, con la colocación de un injerto óseo sintético en el gap vestibular y con una provisionalización inmediata resulta en un adecuado mantenimiento de los tejidos óseos y gingivales, así como una elevada satisfacción del paciente.

La teràpia d'implants immediats després de l'extracció de la dent és una opció de tractament molt atractiva per al pacient, ja que redueix el nombre de visites, el temps de tractament i els costos del mateix. No obstant això, els clínics haurien de considerar la teràpia d'implants immediats com un tractament on els resultats són molt sensibles a la tècnica. Una instal·lació inadequada de l'implant pot donar lloc a complicacions biològiques i estètiques. Està àmpliament descrit en la literatura el patró de remodelat alveolar després de l'extracció, produint-se un col·lapse cap a palatí o lingual durant els 12 primers mesos. Per tant, l'implant ha de ser col·locat lluny de l'os bucal, creant un espai en l'aspecte vestibular del mateix. Els estudis en animals així com estudis en humans suggereixen l'ús d'un empelt ossi en aquest espai. Hi ha molts estudis publicats sobre els diferents substituts ossis, però fins a la data, no hi ha evidència científica de la superioritat d'un dels biomaterials. En aquest estudi clínic prospectiu es va utilitzar un material d'empelt sintètic recentment desenvolupat, fosfat càlcic bifàsic (VivOss, Institut Straumann AG) per a farciment del buit vestibular de l'implant immediat col·locat a la zona estètica. L'objectiu de l'estudi va ser avaluar els canvis ossis volumètrics, així com els canvis en els teixits gingivals i la satisfacció reportada pel pacient després del tractament. Per a l'obtenció de la informació referent als canvis ossis es van comparar CBCTs de just després de la col·locació de l'implant i un any després. Per valorar els canvis gingivals es van realitzar mesures clíniques en el moment de la col·locació de la restauració definitiva i un any després. Per valorar la satisfacció del pacient es va lliurar un qüestionari al pacient (OHIP-14). Es van incloure 15 pacients en l'estudi als quals se'ls va col·locar 16 implants. Tots els implants van resultar exitosos després d'1 any i tots presentaven os en la porció vestibular de l'implant. Els teixits tous van mostrar una estabilitat respecte a la situació inicial i tots els pacients van reportar una elevada satisfacció. Amb les limitacions del present estudi, es pot concloure que l'aplicació del protocol d'implant immediat, sense elevació de penjoll, amb la col·locació d'un empelt ossi sintètic en el gap vestibular i amb una provisionalització immediata resulta en un adequat manteniment dels teixits ossis i gingivals, així com una elevada satisfacció del pacient.