La llei de la plusvàlua urbanitzadora i la urbanització marginal a Sant Andreu de Palomar, Barcelona

Abstract

L’objectiu d’aquesta tesi és avançar en la comprensió de les característiques del procés urbanístic del barri de Sant Andreu de Palomar, a la ciutat de Barcelona. La investigació explora tant les causes com les conseqüències del procés de planificació. Com a hipòtesi de recerca es planteja que la marginació urbanística de Sant Andreu és conseqüència dels desequilibris propis del règim capitalista, als quals l’urbanisme hi està supeditat. Per a la seva exploració s’utilitza una adaptació del mètode hipoteticodeductiu de Karl Popper, que permet l’anàlisi de problemes particulars contrastant teories des d’una perspectiva crítica. Prenent de referència la llei general de l’acumulació capitalista de Karl Marx, la tesi argumenta que les deficiències de la urbanització a Sant Andreu són un resultat inherent dels desequilibris implícits del règim capitalista, en consonància amb la crítica a l’economia política de l’urbanisme. L'anàlisi empírica es desenvolupa en tres estadis complementaris, dirigits a: 1) l'aprofundiment en la comprensió del problema, 2) l'estudi de les causes i 3) l'anàlisi de les seves conseqüències a Sant Andreu. El resultat de la recerca determina que els resultats de la urbanització estan condicionats per tres factors connectats entre si: 1) la institucionalització d’una competència desigual per exercir el dret a l’espai, on s'hi reflecteix el govern tàcit de les desigualtats; 2) la normalització del valor afegit privatiu com a idea urbanitzadora, on s'hi reflecteix la gestió tàcita de les desigualtats; i 3) la legitimació de la plusvàlua urbanística privativa, com a eina necessària per a l’estímul de l’acumulació del capital. Es conclou que l’urbanisme facilita l’acumulació de plusvàlues privatives per donar continuïtat al capitalisme, ocasionant una metròpoli en constant expansió, inestable i desigual, al marge d’una planificació global que orienti i racionalitzi l’activitat urbanística. Això s’estableix com una norma general de la planificació de l'espai que la tesi conceptualitza com la «llei de la plusvàlua urbanitzadora», que s’identifica com a variant de la llei general que descriu Marx. La seva implementació s’evidencia a les característiques de la urbanització marginal de Sant Andreu, que alhora forma part d’un problema més ampli vinculat als diferents processos de despossessió del capital, a la sobreacumulació desigual de la riquesa i a la sobreexplotació dels recursos i les persones.

The aim of this thesis is to enhance our understanding of the urban planning decisions taken for the urbanization of the Sant Andreu de Palomar neighborhood of Barcelona. The research looks at both the context for the planning process and the negative consequences that this has had on the neighborhood. The research hypothesis assess that planning inequalities of Sant Andreu are the result of capitalist system imbalances, in which urban planning operates. The thesis adapts Karl Popper hypothetic-deductive model, which allows the analysis of specific problems critically contrasting theories. Following Marx’s general law of capitalist accumulation, the thesis argues that deficiencies in Sant Andreu’s urban planning are an inherent part of the imbalances implicit in the capitalist system, within the political economy critic to urban planning. The empirical analysis develops through three complementary stages, aimed at: 1) deepening our understanding of the problem, 2) exploring the causes and 3) analyzing its consequences in Sant Andreu. The research identifies that planning outcomes are conditioned by three interconnected factors: 1) institutionalized unequal competition to exercise the right to the space, which also reflects existing urban inequalities; 2) urban planning practice that accepts the privatization of urban land surplus and is aimed at managing, rather than eliminating inequality; and 3) the legitimacy of the private appropriation of the urban land surplus as a necessary tool for stimulating capital accumulation. I conclude that urban planning facilitates the accumulation of private gains to facilitate capitalism endurance, causing a widespread, unstable and unequal urbanization process, removed from a comprehensive planning practice that could guide and streamline planning activities. This is identified as a general rule of urban planning that the thesis conceptualizes as «the capital gain law of urban land development», and is identified as a variant of the Marx´s general law. The implementation of this law is evident in the deficiencies of San Andreu’s urban planning process, which I argue is part of a wider problem linked to processes of dispossession of capital, unequal accumulation of wealth and overexploitation of resources and people.