Hipercalciuria idiopática asintomática. Influencia sobre la salud del hueso y criterios diagnósticos en lactantes

Author

Rubio Torrents, María del Carmen

Director

Ferré Pallàs, Natàlia

Escribano Subías, Joaquín

Luque Moreno, Verónica

Date of defense

2015-11-16

Pages

190 p.



Department/Institute

Universitat Rovira i Virgili. Departament de Medicina i Cirurgia

Abstract

INTRODUCCIÓ. La hipercalciúria idiopàtica (HC) pot ocasionar una disminució de la densitat mineral òssia (DMO). Per altra banda, es desconeix la influència que podria tenir l’alimentació (lactància materna (LM), artificial amb alta proteïna (AP) i baixa proteïna (BP)) sobre la calciúria durant la lactància. OBJECTIUS. Valorar l’efecte de la HC en nens asimptomàtics sobre la DMO als 7 anys. I valorar la influència del tipus d’alimentació durant la lactància sobre l’excreció urinària de calci i sobre el diagnòstic d’hipercalciúria. MÈTODES. L’excreció de calci, la DMO I l’antropometria van ser valorats en una submostra de l’estudi EU CHOP de 175 nens, que van ser classificats com a hipercalciúrics o controls. La ingesta de calci i l’activitat física van ser mesurats com factors d’ajustament. La valoració de la calciúria en lactants sans als 3 i 6 mesos, es va dur a terme en 731 y 531, respectivament. L’antropometria i la ingesta alimentària també van ser avaluats. Volum i funció renal van ser mesurats als 6 mesos mitjançant una ecografia i un anàlisi de sang i d’orina. RESULTATS. Als 7 anys, la DMO es va correlacionar amb la calciúria, l’antropometria i l’activitat física, però no amb la ingesta dietètica de calci. Nens amb HC mostraven major prevalença de tenir DMO baixa(22.6%) comparat amb els controls (11.9%). Entre els lactants, els alimentats amb LM tenien una calciúria superior als alimentats amb lactància artificial, i els d’AP la tenien superior als BP (P<0.001 per a totes les comparacions). CONCLUSIONS. El diagnòstic de HC s’associa amb una menor DMO i un major ris de tenir una baixa mineralització òssia als 7 anys d’edat. Per altra banda, ens alimentats amb lactància materna presenten nivells més elevats de calciúria. Proposem nous valors de tal pel seu diagnòstic segons el tipus d’alimentació.


Introducción. La hipercalciuria idiopática (HC), puede ocasionar una disminución de la densidad mineral ósea (DMO). Por otro lado, se desconoce la influencia que podría tener la alimentación (lactancia materna (LM), artificial alta en proteína (AP) y baja en proteína (BP)) sobre la calciuria durante la lactancia. Objetivos: Valorar el efecto de la HC en niños sanos asintomáticos sobre la DMO a los 7 años. Y valorar la influencia del tipo de alimentación durante la lactancia sobre la excreción urinaria de calcio y sobre el diagnóstico de hipercalciuria. Métodos. Excreción de calcio, DMO y antropometría fueron valorados en una submuestra del estudio EU CHOP de 175 niños, que fueron clasificados como hipercalciúricos o controles. La ingesta de calcio y la actividad física fueron medidos como factores de ajuste. La valoración de la calciuria en lactantes sanos a los 3 y 6 meses se llevó a cabo en 731 y 573 niños, respectivamente. La antropometría y la ingesta alimentaria también fueron evaluados. Volumen y función renal fueron medidos a los 6 meses mediante una ecografía y análisis de sangre y orina. Resultados. A los 7 años, la DMO se correlacionó con la calciuria, la antropometría y la actividad física, pero no con la ingesta dietética de calcio. Niños con HC mostraban mayor prevalencia de baja DMO (22.6%) que los controles (11.9%). Entre los lactantes, aquellos alimentados con LM tenían una calciuria superior que los alimentados con lactancia artificial, y los AP la tenían superior a los BP (p<0.001 para todas las comparaciones) CONCLUSIONES. El diagnóstico de HC se asocia con una menor DMO y mayor riesgo de baja mineralización ósea a los 7 años de edad. Por otro lado, niños alimentados con lactancia materna presentan niveles más altos de calciuria. Proponemos nuevos valores de corte diagnóstico según el tipo de alimentación.


Introduction: Idiopathic hypercalciuria (HC) may lead to decreased bone mineral density (BMD). On the other hand, it is unknown whether infant feeding (either breastfeeding (BF), or high protein formula (HP) or low protein formula (LP)) may influence urinary calcium excretion during. Objectives. To asses the effect of HC in asymptomatic healthy children on BMD at 7 years. And to evaluate the influence of type of feeding during infancy on urinary calcium excretion and hypercalciuria diagnose. Methods.- Calcium excretion, BMD and anthropometry were assessed in a subsample of the EU CHOP study of 175 children, who were classified as either HC and controls. Calcium dietary intake and physical activity were controlled. The assessment of calciuria was conducted in 731 and “573 healthy 3 and 6 months-old infants, respectively. Anthropometry and dietary factors were assessed. Kidney volume and function were assessed at 6 months by means of renal ultrasonography, and the serum and urinary analyses. Results. At 7 years, BMD was correlated with urinary calcium, anthropometry data and physical activity, but not with dietary calcium intake. Children with HC showed higher prevalence of low BMD (22’6%) tan controls (11’9%), Among infants, those who were BF had a higher urinary calcium excretion tan those formula fed, and the HP had higher calcium excretion than the LP (p<0.001 for all comparisons). Conclusions. The diagnosis of HC was associated with lower BMD and increased risk of low bone mineralization in 7 years-old children. On other hand, breastfed have higher levels of urinary calcium. We propose new cut-off values based on feeding types to diagnose hypercalciuria.

Keywords

hipercalciúria; densitat mineral òssia; nens, nutrició infantil; densidad minereral ósea; niños, nutrición infantil; hypercalciuria; bone mineral density; children, infant nutrition

Subjects

61 - Medical sciences; 663/664 - Food and nutrition. Enology. Oils. Fat

Knowledge Area

Ciències de la salut

Documents

PortadaTDX.pdf

19.58Kb

TESI.pdf

14.54Mb

 

Rights

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

This item appears in the following Collection(s)