Propietarias a la espera: migración internacional, herencia y género en dos comunidades indígenas oaxaqueñas

Author

Martínez Iglesias, María

Director

Alarcón Alarcón, Amado

Date of defense

2016-10-28

Pages

305 p.



Department/Institute

Universitat Rovira i Virgili. Departament de Gestió d'Empreses

Abstract

Aquesta tesi es pregunta per què en unes zones d'Oaxaca (Mèxic) la migració permanent dels fills homes- els hereus preferents de la terra en el model mesoamericano- modifica els patrons de transmissió patrimonial per incloure a les filles; mentre que en altres àrees els homes, tot i l'absència, mantenen els privilegis hereditaris sobre el patrimoni familiar. A partir de dos estudis de cas en comunitats indígenes d'Oaxaca es mostra que les filles esdevenen hereves perquè poden suplir o complementar els seus germans en els quatre elements que convertien els fills en hereus legítims: la residència, la provisió, l'atenció i la representació davant la comunitat dels pares ancians. Això implica una nova definició social d'adultesa femenina basada en una major cooperació amb els pares i autonomia enfront del vincle matrimonial. D'altra banda, les dones en el paper de filles segueixen ocupant un lloc residual en la transmissió patrimonial, tot i l'absència dels seus germans homes, perquè encara en la distància les famílies transnacionals poden recompondre el sistema tradicional de transmissió patrimonial, basat en la cooperació preferent amb els fills; també, perquè les filles s'incorporen a elements menys valorats de la cooperació inter-generacional, com la cura. Tractar de contestar la pregunta d'investigació en contextos on la tinença de la terra és comunitària i està regida per sistemes normatius interns -usos i costums-comporta endinsar-se en debats vinculats a opcions diferents d'intervenció pública (tensions entre propietat privada i propietat social així com entre la llei i el costum), que han estat presos en compte i als quals s'ha intentat donar una resposta parcial.


Esta tesis se pregunta por qué en unas zonas de Oaxaca (México) la migración permanente de los hijos varones- los herederos preferentes de la tierra en el modelo mesoamericano- modifica los patrones de transmisión patrimonial para incluir a las hijas; mientras que en otras áreas los varones, a pesar de la ausencia, mantienen los privilegios hereditarios sobre el patrimonio familiar. A partir de dos estudios de caso en comunidades indígenas oaxaqueñas se muestra que las hijas se convierten en herederas porque pueden suplir o complementar a sus hermanos en los cuatro elementos que convertían a los hijos en herederos legítimos: la residencia, la provisión, la atención y la representación ante la comunidad de los padres ancianos. Esto implica una nueva definición social de adultez femenina basada en una mayor cooperación con los padres y autonomía frente al vínculo matrimonial. Por otro lado, las mujeres en el rol de hijas siguen ocupando un lugar residual en la transmisión patrimonial, a pesar de la ausencia de sus hermanos varones, porque aún en la distancia las familias transnacionales pueden recomponer el sistema tradicional de transmisión patrimonial, basado en la cooperación preferente con los hijos; también, porque las hijas se incorporan a elementos menos valorados de la cooperación inter-generacional, como el cuidado. Tratar de contestar la pregunta de investigación en contextos donde la tenencia de la tierra es comunitaria y está regida por sistemas normativos internos -usos y costumbres-conlleva adentrarse en debates vinculados a opciones distintas de intervención pública (tensiones entre propiedad privada y propiedad social así como entre la ley y la costumbre), que han sido tomados en cuenta y a los que se ha intentado dar una respuesta parcial.


This thesis analysis why the permanent migration of the sons - the preferred inheritors of family land under the Mesoamerican family model - has shifted inheritance patters to include daughters in some areas of Oaxaca (México), while in others men still maintain their privileges over family land even when they are not present. Based in two case studies conducted in Oaxaca indigenous communities, we argue that daughters, excluded from previous arrangements, have become heirs because they can replace or complement their brothers in the four elements that made men legitimate heirs: residence, provision, care and the capacity of representing elderly parents in community institutions. Along with these new daughters¨ contributions to parents, new social definition of what means to be an adult women has change the assumption that daughters, after marriage, must be dependent only in their husband economic provision. Women, as daughters, still excluded from family property transfers because parents and migrated sons can rebuild cooperation despite the distance; or daughters cooperate only as care-givers but not providing or representing their parents. As long as our research areas are ruled by usos y costumbres and the land tenure is communal, some other debates around the tensions between private-comunal land and law –costum needed to be answered.

Keywords

migració internacional; herència; Oaxaca; migración internacional; international migration; inheritance

Subjects

3 - Social Sciences; 30 -Social Sciences theories and methodologies. Sociography. Gender studies; 64 - Home economics. Domestic science. Housekeeping

Knowledge Area

Ciències socials i jurídiques

Documents

TESI.pdf

3.910Mb

 

Rights

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

This item appears in the following Collection(s)