Valoración ecográfica prenatal del cono medular fetal

Autor/a

Rodríguez Pérez, Mª Ángeles

Director/a

Puerto Navarro, Bienvenido

Comas Gabriel, Carmen

Fecha de defensa

2016-03-15

Páginas

61 p.



Departamento/Instituto

Universitat de Barcelona. Facultat de Medicina

Resumen

Con el término de disrafismos espinales se agrupan una serie heterogénea de malformaciones congénitas de la médula espinal definida por el defecto de la fusión de las estructuras neurales, óseas y mesenquimatosas de la línea media. Los disrafismos cerrados (espectro muy heterogéneo de anomalías: diastematomielia, lipomas, filum terminal engrosado, mielocistoceles, senos dérmicos), son más difíciles de diagnosticar intraútero debido a la ausencia de anomalías intracraneales. Frecuentemente se asocian a médula anclada, por lo que el cono medular (CM) se sitúa a un nivel más bajo de lo esperado, y este signo indirecto podría ayudar al diagnostico prenatal de estos defectos. Sin embargo, existen pocos estudios que traten sobre la metodología para valorar adecuadamente el CM fetal. La importancia del diagnóstico prenatal de los disrafismos ocultos es que el diagnóstico precoz y tratamiento de estas anomalías mejora el pronóstico en cuanto a índice y severidad de las secuelas. Las hipótesis del trabajo fueron: 1. La ecografía prenatal detallada de la columna vertebral puede determinar la localización del cono medular e identificar los fetos con un CM a un nivel inadecuadamente bajo. 2. La incorporación de la valoración del CM en la ecografía de rutina permite mejorar el diagnóstico prenatal de los defectos de tubo neural cerrados. Los objetivos: 1. Describir y determinar cuál es el método más reproducible para valorar el cono medular (CM) fetal mediante ecografía prenatal. 2. Analizar cómo factores maternos (índice de masa corporal) y factores fetales (edad gestacional y estática fetal) influyen en la valoración del CM. 3. Analizar la posibilidad de incorporar la evaluación del CM en la ecografía de rutina . Con este trabajo hemos querido averiguar si alguno de los métodos descritos para valorar el CM (CM level: nivel vertebral, y CS distance: distancia del CM al sacro) podría tener utilidad en la práctica clínica. Con el primer estudio quisimos evaluar cuál de estos métodos era más reproducible. Encontramos poca reproducibilidad interobservador en la valoración del CM level y alta concordancia interexplorador en la valoración de la CS distance. La principal limitación es que se realizó sobre volúmenes en 3D almacenados. Con el propósito de averiguar la posibilidad de incorporar la valoración del CM en la ecografía de rutina realizamos la segunda parte del trabajo. Se pudo valorar el CM en el 82% de las ecografías de rutina. En los casos en donde se pudo valorar el CM se pudo valorar además la CS distance en el 81% de los casos (66,81% del total). Se encontró una asociación entre la valoración del CM y el IMC y la posición fetal, pero no con la EG. La evaluación de la CS distance se asoció con el IMC y la EG pero no con la posición fetal. Se observó una asociación significativa entre la CS distance y la LF, así como entre la CS distance y la EG. Las conclusiones del trabajo son las siguientes: 1. El método más reproducible para valorar el CM es la medición de la distancia del cono al sacro (CS distance). 2. Los factores maternos (IMC) y fetales (EG y presentación fetal) influyen en la valoración del CM, siendo factores limitantes en su valoración el IMC elevado, edades gestacionales avanzadas y la presentación de nalgas. 3. La medición de la distancia del cono al sacro (CS distance) puede introducirse en la exploración ecográfica morfológica de rutina. 4. El disponer de curvas de normalidad permitiría seguir con más detalle a fetos y recién nacidos con riesgo de presentar un disrafismo espinal oculto.


Subtle skin-covered spinal dysraphism are very difficult to detect in utero due to their lack of intracranial anomalies. They are usually associated to tethered cord and the conus medullaris (CM) is located in a lower level than expected. This could be a clue that could lead us to its prenatal diagnosis. The aims of this study were: 1. To determine the most reproducible method in the sonographic evaluation of the conus medullaris (CM). 2. To analyze the ability to measure the conus-sacrum distance (CS distance), and its relationship with gestational age (GA), body mass index (BMI) and fetal position. 3. To analyze if the evaluation of CM distance could be introduced to routine scans for the assessment of prenatal skin-covered spinal dysraphism. With this study we wanted to evaluated if any of the methods described to evaluate the CM (CM level: vertebral level and CS distance: CM-sacrum distance) could be useful in the clinical practice. With the first study we wanted to evaluate which of these methods was the most reproducible. We found low reliability for CM level and high reliability for CS distance. The second study aims to explore the feasibility of routinely measuring the CS distance in CM assessments. We found that the CM and CS distance could be evaluated in 82 and 81% (66.81% of all cases) of cases respectively The CM assessment was statistically associated with BMI and fetal position but not with GA. We observed a significant association between CS distance and FL and GA. The conclusions of this study are: 1. The most reproducible method to assess CM is the measurement of CS distance. 2. The maternal and fetal factors have an effect on the assessment of the CM. High BMI, advanced GA and breech presentation could be potential factors limiting the feasibility of evaluating the CM. 3. The evaluation of the CS distance can be introduced in the routine scans in the assessment of prenatal skin-covered spinal dysraphism. 4. Normality curves would be useful for the follow up of fetuses and newborns in high risk of prenatal skin-covered spinal dysraphism.

Palabras clave

Espina bífida; Spina bifida; Diagnòstic prenatal; Diagnóstico prenatal; Prenatal diagnosis; Ecografia fetal; Ecografía fetal; Fetal ultrasonic imaging

Materias

616.8 - Neurología. Neuropatología. Sistema nervioso

Área de conocimiento

Ciències de la Salut

Documentos

MARP_TESIS.pdf

1.931Mb

 

Derechos

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)