Infección aguda/reciente por el VIH-1. Características clínicas, virológicas e inmunológicas y efectos del tratamiento inmunomediado

Author

Sued, Omar Gustavo

Director

Miró Meda, José M.

Date of defense

2016-02-05

Pages

337 p.



Department/Institute

Universitat de Barcelona. Facultat de Medicina

Abstract

Durante la infección por VIH se denomina infección aguda al periodo entre la infección y la seroconversión completa (aproximadamente 30 días). Aunque la mayoría de los pacientes presentan un síndrome clínico denominado “síndrome retroviral agudo” y que se compone de fiebre, cefalea, odinofagia, faringitis, adenopatías y erupción cutánea, menos del 3% de los pacientes se detecta durante este periodo. Su identificación es importante ya que desde el punto de vista representa la fase de mayor transmisión, facilita los estudios de incidencia y la vigilancia de resistencia primaria, el inicio de tratamiento precoz mejora los síntomas y además, es una oportunidad única para estudiar la fisiopatología de la infección. El diagnóstico requiere la identificación del virus mediante la detección de ARN viral o antígeno p24, ya que las pruebas que detectan anticuerpos pueden ser negativas durante el primer mes de infección. En Barcelona la prevalencia global de resistencia durante el periodo 1997-2012 fue del 9% aunque los valores fueron más altos antes del 2004, y se redujeron paulatinamente. Por otro lado, la prevalencia de subtipos no-B fueron aumentando hasta alcanzar casi el 20%. Los factores asociados a progresión clínica incluyen la presencia de síntomas y los valores altos de carga viral. El tratamiento precoz mejora la recuperación inmune, reconstituye parcialmente la pérdida linfocitaria asociada a la infección, limita el reservorio viral y evita la progresión clínica. El uso de terapias inmunomediadas con ciclos de suspensión estructurada e IL-2 no mejoró las respuestas inmunoespecíficas ni el control espontáneo de la infección. Es importante seguir explorando nuevas combinaciones enfocadas a lograr la cura funcional del VIH.


Acute HIV infection is defined as the period from the date of infection to the appearance of a full antibody response. Most patients present with symptoms such as fever, headache, pharyngitis, lymphadenopathies and rash but less than the 3% of patients are detected during this period. Identifying patients during this period is important due to epidemiological considerations (higher risk of HIV transmission, best time for surveillance transmitted resistance, represent an in vivo model for understanding the immunological mechanisms of HIV persistence, and allow to initiate early treatment). Diagnosis relies in the detection of viral RNA or p24 antigen. The prevalence of resistance in Barcelona during the 1997-2012 period was 9%, with up to 20% of samples showing non-B subtypes. Factors associated to faster clinical progression were symptomatic infection and high viral load at baseline. Early treatment achieves almost complete immunological reconstitution, limits the size of the reservoir, and avoid clinical progression. Intermittent interruptions of treatment plus IL-2 was not associated with spontaneous viral control after antiretroviral suspension. It is important to continue exploring new combinations targeted to achieve functional cure.

Keywords

Infeccions per VIH; Infecciones por VIH; HIV infections; Antiretrovirals; Antirretrovirales; Antiretroviral agents

Subjects

616.9 - Communicable diseases. Infectious and contagious diseases, fevers

Knowledge Area

Ciències de la Salut

Documents

OGS_TESIS.pdf

10.21Mb

 

Rights

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/

This item appears in the following Collection(s)