Art i Església a Mallorca a través de les visites pastorals del bisbe Joan Vic i Manrique de Lara (1573-1604)

Autor/a

Martínez Oliver, Bartomeu

Director/a

Carbonell Buades, Marià

Codirector/a

Seguí Trobat, Gabriel

Fecha de defensa

2016-02-10

ISBN

9788449063367

Páginas

1309 p.



Departamento/Instituto

Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Art i de Musicologia

Resumen

La reformes eclesiàstiques imposades pel Concili de Trento (13 de desembre de 1545 – 4 de desembre de 1563) va posar les bases necessàries per a la renovació de l’Església en els territoris catòlics, com la diòcesi de Mallorca. Aquest marc contextual va ser favorable perquè la institució religiosa tingués un vertader floreixement cultural, artístic i religiós mai vist en centúries enrere. D’aquesta manera, la victòria del catolicisme es palesa en dos aspectes: l’esplendor del culte i el floreixement de les arts que exalten la puixança cultual. Aquest tesi doctoral de Bartomeu Martínez Oliver titulada Art i Església a la Mallorca del segle XVI a través de les visites pastorals del bisbe Joan Vic i Manrique (1573-1604) és innovadora pel tema, però també per l’enfocament metodològic, ja que obre noves vies per conèixer millor l’art eclesiàstic, en el seu cas de Mallorca al tombant del segle XVII, mitjançant l’anàlisi rigorós de les visites pastorals del bisbe Joan Vic i Manrique. L’autor centra l’interés en la personalitat d’un prelat extraordinari que governà la diòcesi de mallorquina durant més de trenta anys. A més de l’enèrgica aplicació dels principis reformadors tridentins, aquest bisbe valencià (que gaudia d’una conspícua cultura, no debades era nét de Jeroni Vich i Vallterra, ambaixador de Ferran el Catòlic a Roma i important col·leccionista de pintura renaixentista) va ser l’introductor de noves devocions a l’illa, per exemple la Immaculada Concepció, i va afavorir els intercanvis artístics entre Mallorca i València. La Seu de Mallorca, el santuari de Lluc i la parròquia de sant Llorenç de Selva són els exemples que serveixen a l’autor per a canalitzar els ideals de reforma de Vic i Manrique. Les visites pastorals sobre aquest punt són exhaustives. Considerades com un gran instrument de reforma tridentina, suposaren un primer contacte del bisbe amb el poble: esdevenen el símbol del nou poder episcopal. En aquest sentit, el principal objectiu del prelat Vic i Manrique era denunciar les deficiències que els visitadors observen en els costums de clergues i laics, en l’administració dels béns i rendes parroquials, o en l’estat de conservació dels temples i el parament litúrgic, sempre sotmesos a un constant desgast. En aquest sentit, les visites pastorals són un instrument ideal per demostrar aquesta adaptació, esment i perseverança de la reforma tridentina, a més de ser una font magnífica per a l’historiador de l’art per estudiar l’estat del patrimoni historicoartístic de les diferents parròquies. A través de l’estudi de diversos registres de visita pastoral podem intuir l’ordre d’una visita i els diferents punts que es tractaven, no obstant, això no pressuposa que aquest cerimonial es realitzés íntegrament en totes les visites, especialment l’administració de la confirmació i la col·lació de la tonsura, subjectes a la intervenció del bisbe. El cerimonial era el següent: l’inspecció ocular de l’església i edificis parroquials, la cura dels seus béns immoble i mobles conjuntament amb els litúrgics, i també sobre els beneficis. Les visites pastorals analitzades en aquesta tesi doctoral serviran per conèixer millor l’estat material del patrimoni artístic i l’estat espiritual de l’episcopat dels bisbes: es converteixen en mecanismes de control d’una societat totalment sacralitzada. Aquesta investigació incideix en tres coordenades que duen implícites les visites pastorals a Mallorca entre els anys d’episcopat de Vic i Manrique (1573 i 1604): mecanisme de control pastoral, reafirmació del poder religiós i un vertader sistema de recol·lecció d’informació per estudiar el patrimoni religiós.


Le riforme ecclesiastiche imposte dal Concilio di Trento (13 dicembre 1545-4 dicembre 1563) hanno posto le basi necessarie per il rinnovamento della Chiesa nei territori cattolici, come la diocesi di Maiorca. Questo quadro contestuale è stato favorevole perché l'istituzione religiosa avesse una vera e propria fioritura culturale, artistica e religiosa mai vista nei secoli precedenti. Così, la vittoria del cattolicesimo si fa evidente in due aspetti: lo splendore del culto e il fiorire delle arti che esaltano la forza della cultura. Questa tesi dottorale di Bartomeu Martinez Oliver, intitolata Arte e Chiesa nella Mallorca del Cincuecento attraverso le visite pastorali del vescovo Joan Vic i Manrique (1573-1604), è innovativa per il suo argomento, ma anche l'approccio metodologico, in quanto apre nuovi modi per conoscere meglio l'arte ecclesiastica, nel caso di Maiorca a cavallo del Seicento, attraverso l'analisi rigorosa delle visite pastorali del vescovo Joan Vic i Manrique. L'autore concentra il suo interesse nella personalità di un prelato straordinario che ha governato la diocesi di Maiorca per ben trenta anni. Oltre alla vigorosa applicazione dei principi riformatori tridentini, questo vescovo di Valencia (che godeva di una cospicua cultura, infatti era nipote di Geroni Vich i Vallterra, ambasciatore del re Ferdinando a Roma e un grande collezionista di pittura rinascimentale) è stato l’introduttore di nuove devozioni sull'isola, ad esempio l'Immacolata Concezione, e ha favorito gli scambi artistici tra Maiorca e Valencia. La Cattedrale di Maiorca, il santuario di Lluc e la parrocchia di San Lorenzo de Selva sono gli esempi che servono all’autore per incanalare gli ideali di riforma di Vic i Manrique. Le visite pastorali su questo punto sono esaustive. Considerate come uno dei principali strumenti della riforma tridentina, hanno rappresentato il primo contatto con il popolo: diventano il simbolo del nuovo potere vescovile. In questo senso, l'obiettivo principale del prelato Vic i Manrique era di denunciare le carenze che i visitatori osservano nei costumi del clero e dei laici, nell’ amministrazione dei beni e del reddito della parrocchia, o lo stato di conservazione dei templi e dei paramenti liturgici, sempre sottoposti a usura costante. In questo senso, le visite pastorali sono uno strumento ideale per dimostrare questo adattamento, attenzione e perseveranza della riforma tridentina, oltre ad essere una fonte eccellente per lo storico dell'arte allo scopo di studiare lo stato del patrimonio storico artistico delle diverse parrocchie. Attraverso lo studio di vari registri di visite pastorali, si è in grado di indovinare l'ordine di una visita così come i vari punti che si trattavano, tuttavia, questo non implica che questa cerimonia fosse realizzata integralmente in tutte le visite, soprattutto per quanto riguarda l’amministrazione della cresima e la collocazione della tonsura, soggette all'intervento del vescovo. La cerimonia era la seguente: il sopralluogo della chiesa e degli edifici parrocchiali, la cura dei loro beni mobili ed immobili insieme con i beni liturgici e addirittura sui benefici. Le visite pastorali analizzate in questa tesi dottorale servono a capire meglio lo stato materiale del patrimonio artistico e lo stato spirituale dell'episcopato dei vescovi: diventano meccanismi di controllo di una società totalmente sacralizzata. Questa ricerca si concentra su tre coordinate che portano implicite visite pastorali a Maiorca tra gli anni di vescovato di Vic i Manrique (1573 e 1604): meccanismo di controllo pastorale, riaffermazione del potere religioso ed un vero e proprio sistema di raccolta di informazione per studiare il patrimonio religioso


The ecclesiastical reforms imposed by the Council of Trent (13 December 1545-4 December 1563) laid the foundations necessary for the renewal of the Catholic Church in the territories, as the diocese of Mallorca. This contextual framework was favorable because the religious institution had real flourishing cultural, artistic and religious never seen centuries ago. Thus, the victory of Catholicism is evident in two aspects: the splendor of the cult and the flourishing of the arts that extol the strength worship. This doctoral thesis of Bartholomew Martínez Oliver entitled Art and Church in the sixteenth century Mallorca through pastoral visits the bishop Joan Vic Manrique de Lara (1573-1604) is the subject innovative, but also the methodological approach, as it opens new ways to better understand the ecclesiastical art, in the case of Mallorca at the turn of the seventeenth century, through the rigorous analysis of the pastoral visits of Bishop Joan Vic Manrique. The author focuses its interest in the personality of an extraordinary prelate who ruled the diocese of Mallorca for over thirty years. Besides the vigorous application of the principles Tridentine reformers, the bishop of Valencia (which enjoyed a conspicuous culture was not in vain grandson of Jerome and Vallterra Vic ambassador of King Ferdinand in Rome and important collector of Renaissance painting) he introduced new devotions on the island, such as the Immaculate Conception, and foster artistic exchanges between Mallorca and Valencia. Mallorca Cathedral, Luke and the sanctuary of the parish of Saint Lorenzo Selva are examples that serve to channel the author's ideals and reform Vic Manrique. Pastoral visits on this point exhaustive. Considered as a major instrument of Tridentine reform, represented a first contact with the bishop the people become the symbol of the new Episcopal power. In this regard, the main objective of the prelate Vic Manrique was to denounce the deficiencies that visitors observe the customs of the clergy and laity in the administration of parish property and income, or the state of conservation of the temples and household Liturgical always subjected to constant wear. In this sense, pastoral visits are an ideal instrument to demonstrate this adaptation, attention and perseverance of the Tridentine reform, besides being an excellent source for the art historian to study the state of the historical heritage different parishes. Through the study of various pastoral visit records can guess the order and visit the various points that were treated, however, this does not imply that this ceremony was realized in full in all visits, especially administration confirmation and collation of tonsure, subject to the intervention of the bishop. The ceremony was: the visual inspection of the church and parish buildings, the care of their property and assets together with the liturgical furniture and also the benefits. Pastoral visits analyzed in this research will be used to better understand the state of the art heritage material and spiritual state of the episcopate of bishops become control mechanisms of a society totally sacralised. This research focuses on three coordinates that carry implicit pastoral visits to Mallorca between bishops of Vic and Manrique (1573 and 1604): control mechanism pastoral reaffirmation of religious power and a true system of data collection to study the religious heritage.

Palabras clave

Joan Vic i Manrique de Lara; Visites pastorals; Visitas pastorales; Pastorals visits; Patrimoni segle XVI; Patrimonio siglo XVI; Heritage of the XVI century

Materias

7 - Bellas artes

Área de conocimiento

Ciències Humanes

Documentos

bmo1de2.pdf

2.794Mb

bmo2de2.pdf

1.460Mb

 

Derechos

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)