Autonomía sexual de las mujeres: El aborto como espiral despatriarcalizadora del derecho

Abstract

En aquesta tesi doctoral estructurada en dues parts i sis capítols, en primer terme, he rastrejat les contribucions de diferents tradicions feministes a la noció clàssica d'autonomia, en relació amb les dones. Per a això la lent d'augment que he pres al llarg de tota l'anàlisi ha estat l'avortament, per traduir la seva accessibilitat, marques sexegenèriques, classistes, de procedència ètnic-racial entre d'altres. Aquestes contribucions són les eines filosòfic-juridicopolítiques amb què, a la segona part, he analitzat la jurisprudència sobre avortament de tribunals superiors de diferents estats, aturant a analitzar el que han dit en relació amb els drets humans de les dones, la protecció de la vida, la qüestió de la viabilitat, els terminis, els procediments d'accés, la responsabilitat estatal, la violència contra les dones, qüestions totes que travessen l'autonomia sexual en matèria d'avortament. Seguidament he aprofundit en l'anàlisi de casos d'avortaments no punibles / avortaments legals a l'Argentina, fent visibles els límits i controls sobre el dret reconegut a les dones a interrompre embarassos, d'acord a les indicacions de la legislació penal vigent. Els feminismes han denunciat el caràcter patriarcal, i per això la violència institucional, que es reprodueix a través de les barreres d'accés a l'avortament. En aquesta línia he considerat que la sentència FAL (2012), de la Cort Suprema de Justícia de la Nació Argentina, significa un punt d'inflexió precisament per reconèixer construccions feministes i fer-les part del seu pronunciament. Això evidencia ruptures, tensions i reconeixements arrencats a les formes dominants d'entendre el dret, que són per definició, legitimadores dels sistemes de dominació existents, en tant són els seus interessos els que tenen cura i representen. D'altra banda he desenvolupat les que considero els deutes estatals post-FAL, tant en el marc de l'avortament no punible -per equívocs expressos que la sentència va assumir, per omissions i per polítiques públiques regressives, totes elles restrictives de l'abast de la norma, com en relació amb la postergada despenalització i legalització de l'avortament a Argentina, qüestió medul·lar de drets humans de les dones..

En esta tesis doctoral estructurada en dos partes y seis capítulos, en primer término, he rastreado las contribuciones de distintas tradiciones feministas a la noción clásica de autonomía, en relación con las mujeres. Para ello la lente de aumento que he tomado a lo largo de todo el análisis ha sido el aborto, considerando que en la posibilidad de acceso al mismo operan marcas sexo-genéricas, clasistas o de procedencia étnico-racial entre otras. Esas contribuciones son las herramientas filosófico-jurídico-políticas con las que, en la segunda parte, he analizado la jurisprudencia sobre aborto de tribunales superiores de diferentes estados, deteniéndome a analizar lo que han dicho en relación con los derechos humanos de las mujeres, la protección de la vida, la cuestión de la viabilidad, los plazos, los procedimientos de acceso, la responsabilidad estatal, la violencia contra las mujeres, cuestiones todas que atraviesan la autonomía sexual en materia de aborto. Seguidamente he profundizado en el análisis de casos de abortos no punibles/abortos legales en Argentina, haciendo visibles los límites y controles sobre el derecho reconocido a las mujeres a interrumpir embarazos, de acuerdo a las indicaciones de la legislación penal vigente. Los feminismos han denunciado el carácter patriarcal, y por ello la violencia institucional, que se reproduce a través de las barreras de acceso al aborto. En esta línea he considerado que la sentencia FAL (2012), de la Corte Suprema de Justicia de la Nación Argentina, significa un punto de inflexión precisamente por reconocer construcciones feministas y hacerlas parte de su pronunciamiento. Ello da cuenta de rupturas, tensiones y reconocimientos arrancados a las formas dominantes de entender el derecho, que son por definición, legitimadoras de los sistemas de dominación existentes, en tanto son sus intereses los que cuidan y representan. Por otra parte he desarrollado las que considero las deudas estatales post-FAL, tanto en el marco del aborto no punible -por equívocos expresos que la sentencia asumió, por omisiones y por políticas públicas regresivas, todas ellas restrictivas del alcance de la norma, como en relación con la postergada despenalización y legalización del aborto en Argentina, cuestión medular de derechos humanos de las mujeres.

In this PhD thesis structured in two parts and six chapters I have firstly traced the contributions of different feminist traditions to the classic notion of autonomy related to women. To that aim I have taken abortion as a cornerstone considering that the possibility of accessing to it it’s limited by certain marks such as sex-gender, class or ethnic group-race. These contributions are philosophical, political and legal tools with which, in the second part, I’ve analysed the jurisprudence on abortion in high courts of different States, taking into special consideration what has been said about women’s Human Rights, protection of life, viability, time periods, access procedures, State responsibility, violence against women, questions all which cross sexual autonomy in cases of abortion. Furthermore I have gone deeply into non-punishable cases of abortion in Argentina, in order to clarify limits and controls over the acknowledged right for women to interrupt their pregnancies, according to the current penal legislation. Feminisms have denounced the patriarchal bias and thus institutional violence that is being reproduced as a consequence of these barriers to access abortion. In that sense I have considered the FAL sentence (2012), of the Supreme Court of Justice of Argentina, to be a turning point: it assumes the recognition of certain feminist claims, which also demonstrates that tensions and ruptures have been made with those dominant ways of understanding the Law, which inherently legitimize the existing systems of domination. On the other hand I have developed what I consider State’s post-FAL debts either in the framework of non-punishable abortion –caused by expressed mistakes that the sentence assumed, by omissions and by regressive public political measures, all of which are restrictive in terms of what the regulation allows- as well as in the postponed legalization and de decriminalization of abortion in Argentina, an issue located at the core of women’s Humans Rights.