Proceso de socialización enfermera y construcción social de la profesión

Abstract

Durant els últims 50 anys, la disciplina infermera ha sofert nombrosos canvis curriculars, legislatius i normatius que ha derivat en un major nivell competencial dels professionals, però malgrat aquests canvis, el col·lectiu segueix lamentant una falta de reconeixement i invisibilitat en tots els àmbits de la salut, i reclamant espais de diàleg on poder participar en la presa de decisions. L’objectiu d’aquesta tesi és conèixer l'impacte que el procés de socialització infermera té sobre la construcció social de la professió, i descriure les percepcions i imatges de la professió infermera per part dels principals actors socials que intervenen en la seva configuració. Per a la nostra investigació, hem optat per escollir la metodologia qualitativa per ser l’opció que millor ens permet comprendre i interpretar la realitat del col·lectiu d’infermeria. Hem fet una estratègia de triangulació metodològica: observació participant, entrevistes semiestructurades i anàlisi documental. En el nostre estudi, hem pogut veure que el procés de socialització infermera influeix en la consolidació i reproducció d’actituds de submissió i subordinació durant la pràctica assistencial. D’altra banda, hem analitzat el context sanitari actual conformat per un conjunt complex d’accions que s’engendren en una xarxa de lluites creuades de dominació, entre metges i infermeres, amb l’objectiu d’aconseguir estatus i poder dins el camp social de la sanitat. En aquest camp, el col·lectiu d’infermeria està immers en una realitat en la qual el col·lectiu mèdic està dotat d’un alt capital simbòlic, mentre que les infermeres es mantenen en un paper secundari i invisible dins el sistema.

Durante los últimos 50 años, la disciplina enfermera ha sufrido numerosos cambios a nivel curricular, legislativo y normativo que ha derivado en un mayor nivel competencial de los profesionales, pero a pesar de estos cambios, el colectivo sigue lamentándose de una falta de reconocimiento e invisibilidad en todos los ámbitos de la salud, y reclamando espacios de diálogo donde poder participar en la toma de decisiones. El objetivo de esta tesis es conocer el impacto que el proceso de socialización enfermera tiene sobre la construcción social de la profesión, y describir las percepciones e imágenes de la profesión enfermera por parte de los principales actores sociales que intervienen en su configuración. Para nuestra investigación, hemos optado por escoger la metodología cualitativa por ser la opción que mejor nos permite comprender e interpretar la realidad del colectivo enfermero. Hemos realizado una estrategia de triangulación metodológica: Observación participante, entrevistas semiestructuradas y análisis documental. En nuestro estudio, hemos podido ver que el proceso de socialización enfermera influye en la consolidación y reproducción de actitudes de sumisión y subordinación durante la práctica asistencial. Por otro lado, hemos analizado el contexto sanitario actual conformado por un conjunto complejo de acciones que se engendran en una red de luchas cruzadas de dominación, entre médicos y enfermeras, con el objetivo de conseguir estatus y poder dentro del campo social de la sanidad. En dicho campo, el colectivo enfermero está inmerso en una realidad en la que el colectivo médico está dotado de un alto capital simbólico, mientras que las enfermeras se mantienen en un papel secundario e invisible dentro del sistema.

Over the past 50 years, the nursing discipline has undergone numerous changes about curricular, legislative and regulatory level that has resulted in a greater level of professional competence. Despite these changes, the nursing collective still regreating a lack of recognition and invisibility in all areas of health, and calling for dialogue where they can participate and decision making. This thesis aim is knowing the impact that nurse socialization process has on the social construction of the profession, and describe the perceptions and images of nursing profession by the main social actors in its configuration. For our research, we have chosen the qualitative methodology to be the option that best allows us to understand and interpret reality of nursing collective. We have conducted a methodological triangulation strategy: Participant observation, semi-structured interviews and documentary analysis. In our study, we saw that the process of socialization influences nurse consolidation and reproduction of submission and subordination attitudes during nursing practice. In other hand, we have analyze current health context, formed by complex sets of actions that generate a cross-network dominance struggles, between doctors and nurses, with the aim that achieve power and status inside health field. In this field, nursing collective is immersed in a reality in that medical collective is gifted about a high symbolic capital, while nurses remaining in background and invisible inside health system.