Factors que determinen la qualitat de vida dels adolescents

Author

Ribas López, Begoña

Director

Webb, S. M. (Susan M.)

Aguado Jodar, Alba

Date of defense

2016-01-18

ISBN

9788449061660

Pages

89 p.



Department/Institute

Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Medicina

Abstract

Introducció: L’interès per la mesura de la Qualitat de Vida Relacionada amb la Salut (QVRS) ha augmentat en els darrers anys tant a nivell d’investigació com en la pràctica clínica i l’avaluació de programes sanitaris. S’han desenvolupat i validat en el nostre medi diversos qüestionaris genèrics de QVRS en adolescents. No obstant, no es coneixen estudis que hagin analitzat de manera global els factors sociodemogràfics, sanitaris i psicosocials com potencials determinants de la salut mental juvenil i la seva influència sobre la QVRS. Objectiu: Estimar la QVRS dels adolescents de dues Àrees Bàsiques de Salut urbanes i explorar la seva relació amb variables sociodemogràfiques, sanitàries i psicosocials. Material i mètodes: Estudi descriptiu transversal d’escolars de 3er i 4art d’ESO de quatre escoles: una concertada i una pública de la Dreta de l’Eixample de Barcelona i el mateix de Collblanc, l’Hospitalet del Llobregat, que representen una població de 589 adolescents. Els criteris d’inclusió són pertànyer a aquests cursos i tenir autorització paterna. S’exclouen els que no assisteixen a classe el dia de la recollida de dades. S’utilitzà un qüestionari amb variables sociodemogràfiques, sanitàries i psicosocials de confecció pròpia, la versió espanyola del Qüestionari Vecú et Santé Perçue de l’Adolescent (VSPA) per mesurar la QVRS i del Strengths and Difficulties Questionnaire (SDQ) per mesurar el distrès psicològic. Resultats: La participació va ser del 80% (n=471). Un 51% dels adolescents eren noies i un 68% tenien entre 13 i 15 anys. Un 40% havien nascut a l’estranger i un 67% vivien amb pare i mare. Una tercera part dels progenitors tenien estudis universitaris. Un 63% dels adolescents feien exercici físic fora de l’escola i un 11% presentaven malalties cròniques. Un 9% fumaven, un 51% havien consumit d’alcohol i un 31% altres drogues. Un 22% referien tenir familiars o amics amb problemes amb l’alcohol i un 24% amb les drogues. Un 22% presentaven un Índex de Massa Corporal (IMC) corresponent a baix pes i un 9% a sobrepès o obesitat. Un 62% tenien una religió i un 25% havien patit discriminació i/o racisme. La puntuació mitjana de QVRS en la dimensió Total del VSPA va ser de 60,6 (IC del 95%: 59,4-61,8) i un 61,7% van obtenir una puntuació inferior a 65. Els adolescents de sexe masculí, nadius, de centres concertats, que conviuen amb pare i mare, que realitzen exercici físic fora de l’escola, que no consumeixen tabac, alcohol ni altres drogues, amb un entorn proper sense problemes d’alcohol ni drogues i els que no han patit discriminació ni racisme, tenen millor QVRS. No s’observen diferències en funció de l’edat, estudis i immigració dels pares, malalties cròniques, IMC ni religió. La puntuació mitjana de distès psicològic en la dimensió Dificultat Total del SDQ va ser de 11,7 (IC del 95%: 11,3-12,2). Els adolescents de sexe masculí, que conviuen amb pare i mare, que no consumeixen tabac ni altres drogues, amb un entorn proper sense problemes d’alcohol ni altres drogues, fills de mare amb estudis universitaris i els que no han patit discriminació ni racisme, mostren menys distrès psicològic. Un model multivariant de la puntuació Total del VSPA va explicar el 42,6% de la variància, incloent com a variables independents la puntuació dificultat total del SDQ, el sexe, l’exercici físic fora de l’escola, el consum de drogues i l’haver patit discriminació o racisme. Conclusions: La QVRS en els adolescents investigats és inferior a l’esperada, especialment en aquells que presenten més distrès psicològic. El sexe masculí i l’exercici físic fora de l’escola protegeixen la QVRS, mentre que el consum de drogues i l’experiència d’haver patit discriminació o racisme serien factors de risc afegits.


Introduction: Interest in measuring Health Related Quality of Life (HRQL) has increased in recent years, both in research and in clinical practice and also in evaluation of health programs. Various generic adolescents HRQL questionnaires have been developed and validated. However, there are no known studies that have globally analyzed how social-demographic, health and psychosocial factors can determinate on youth mental health and its influence on HRQL. Objective: To estimate adolescents’ HRQL in two urban Basic Health Areas and explore its relationship to social-demographic, psychosocial and health variables. Methods: Descriptive Cross-sectional study of schoolchildren in 3rd and 4th year of ESO from four schools: a concerted and a public school from Dreta Eixample in Barcelona and the same from Collblanc, Hospitalet de Llobregat, representing a population of 589 adolescents. Inclusion criteria are belonging to these courses and having parental permission. Excluding criteria was not attending class the day of data collection. We used a questionnaire with social-demographic , health and psychosocial variables own made, the Spanish version of the questionnaire Vécu et Santé Perçue Adolescent (VSPA) to measure HRQL, and the Strengths and Difficulties Questionnaire (SDQ) to measure psychological distress . Results: The participation was 80% (n = 471). 51% were teen girls and 68% were aged between 13 and 15 years. 40% were born abroad and 67% lived with both parents. One third of parents had university education. 63% of adolescents performed physical exercise outside of school and 11% presented chronic diseases. 9% smoked, 51% had consumed alcohol and 31% other drugs. 22% have referred friends and family with alcohol problems and 24% with drugs. 22% had a Body Mass Index (BMI) corresponding to underweight and 9% for overweight or obese. 62% had a religion and 25% had suffered discrimination and/or racism. The average HRQL measured by VSPA Total score was 60.6 (95% CI: 59.4-61.8) and 61.7% obtained a score below 65. Male teenagers, native, from concerted schools, living with mother and father, who perform physical exercise outside of school, who do not consume tobacco, alcohol or other drugs, who didn’t have relatives or friends with alcohol or drugs problems, and those who have not experienced discrimination or racism, have better HRQL. There were no differences in age, parental studies and immigration, chronic diseases, BMI or religion. The average psychological distress measured by total difficulty score in SDQ was 11.7 (95% CI: 11.3-12.2). Male adolescents, who live with both parents, who do not consume tobacco or other drugs, who didn’t have relatives or friends with alcohol or drugs problems, whose mother had university education and those who have not suffered discrimination or racism, show less psychological distress. A multivariate model for VSPA Total score explained 42.6% of the variance, including SDQ total difficulties score, gender, physical exercise outside of school, drug use and having suffered discrimination or racism as independent variables. Conclusions: HRQL in surveyed adolescents is lower than expected, especially in those who have more psychological distress. Being male and performing exercise outside of school protect HRQL, while drug use and having suffered discrimination or racism could be added risk factors.

Keywords

Adolescència; Adolescencia; Adolescent; Qualitat de vida; Calidad de vida; Quality of life; Escola; Escuela; School

Subjects

614 - Public health and hygiene. Accident prevention

Knowledge Area

Ciències de la Salut

Documents

brl1de1.pdf

1.009Mb

 

Rights

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/

This item appears in the following Collection(s)