La compensación económica por razón de trabajo en el Derecho Civil de Cataluña

Author

Calleja Gómez, Francisco

Director

Villagrasa Alcaide, Carlos

Tutor

Villagrasa Alcaide, Carlos

Date of defense

2015-12-18

Pages

1160 p.



Department/Institute

Universitat de Barcelona. Departament de Dret Civil

Abstract

En el Dret Civil de Catalunya es regula el règim econòmic matrimonial de separació de béns com a supletori de primer grau. El legislador, a fi d'evitar les possibles situacions de desigualtat en el moment de la seva extinció, va establir un mecanisme corrector a través de la compensació econòmica per raó de treball. La Llei 25/2010, del Llibre Segon del Codi Civil de Catalunya, adopta una regulació més completa i complexa de d'aquesta institució i intenta donar solucions a qüestions conflictives. No obstant això, la nova configuració de la compensació econòmica porta a distorsionar els principis bàsics que fonamenten el règim de separació de béns. El present estudi recull la recerca sobre el sentit d'aquesta norma correctora i sobre la forma en què el legislador la configura. Així mateix pretén determinar si la nova normativa donarà solució als problemes existents en l'actualitat respecte a la determinació de la procedència i càlcul de la compensació econòmica per part dels tribunals de justícia, ja que aquests, davant l'escassa regulació legal existent, han tingut un gran marge de discrecionalitat, que ha comportat una evident incertesa jurídica. La compensació segueix sent necessària com un mecanisme de protecció al cònjuge feble donat que el treball de la llar continua constituint l'element nuclear de l'estabilitat familiar i perquè, en la mesura que el treball per l'altre cònjuge ja no es configura com a contribució a les despeses del manteniment familiar, repercuteix únicament a favor del patrimoni privatiu del cònjuge beneficiat. Amb la nova regulació es pretén que el cònjuge que més ha incrementat el seu patrimoni pagui fins una quarta part o fins i tot la meitat de la diferència dels guanys a qui ha guanyat menys i s'ha dedicat a la llar o ha treballat per al seu cònjuge. Malgrat que s'observa que el règim de separació s'aproxima al de participació, amb la compensació econòmica no es pretén establir ni un règim de participació, ni un règim de guanys. En realitat, segueix sent un mecanisme propi que es dirigeix a evitar l'excessiu rigor del règim de separació absoluta de béns, sent la nova normativa destinada a aclarir els criteris interpretatius i a dotar de seguretat jurídica determinades situacions. Això no vol dir que desaparegui la discrecionalitat judicial sobre tot en matèria de quantificació de la compensació, ja que aquesta qüestió ha de ser objecte d'interpretació pels tribunals, i caldrà veure si la nova definició de la compensació i el fet que no descansi en la idea de l'enriquiment injust sinó en la dada objectiva que s'hagi produït un increment patrimonial entre un i altre cònjuge com a conseqüència de la convivència, influeixen de manera positiva o no a l'hora de resoldre les dificultats respecte a la determinació de la procedència i càlcul de la compensació.


En el Derecho Civil de Cataluña se regula el régimen económico matrimonial de separación de bienes como supletorio de primer grado. El legislador al objeto de evitar las posibles situaciones de desigualdad en el momento de su extinción estableció un mecanismo corrector del mismo a través de la compensación económica por razón de trabajo. La Ley 25/2010, del Libro Segundo del Código Civil de Cataluña, adopta una regulación más completa y compleja de dicha institución e intenta dar soluciones a cuestiones conflictivas. No obstante, la nueva configuración de la compensación económica lleva a distorsionar los principios básicos que fundamentan el régimen de separación de bienes. El presente estudio recoge la investigación sobre el sentido de esa norma correctora en la actualidad y sobre la forma en que el legislador la configura. Asimismo pretende determinar si la nueva normativa dará solución a los problemas existentes en la actualidad respecto a la determinación de la procedencia y cálculo de la compensación económica por parte de los tribunales de justicia, ya que éstos, ante la parca regulación legal existente, han tenido un gran margen de discrecionalidad, lo que ha conllevado una evidente incertidumbre jurídica. La compensación sigue siendo necesaria como mecanismo de protección al cónyuge débil dado que el trabajo para la casa continua constituyendo el elemento nuclear de la estabilidad familiar y porque, en la medida en que el trabajo para el otro cónyuge ya no se configura como contribución a los gastos del mantenimiento familiar, repercute únicamente a favor del patrimonio privativo del cónyuge beneficiado. Con la nueva regulación se pretende que el cónyuge que más ha incrementado su patrimonio pague hasta una cuarta parte o incluso la mitad de la diferencia de las ganancias al que ha ganado menos y se ha dedicado al hogar o ha trabajado para su cónyuge. A pesar de que se observa que el régimen de separación se aproxima al de participación, con la compensación económica no se pretende establecer ni un régimen de participación ni de uno de gananciales. En realidad, sigue siendo un mecanismo propio que se dirige a evitar el excesivo rigor del régimen de separación absoluta de bienes, estando la nueva norma llamada a clarificar criterios interpretativos y a dotar de seguridad jurídica determinadas situaciones. Ello no significa que vaya a desaparecer la discrecionalidad judicial sobre todo en materia de cuantificación de la compensación, ya que dicha cuestión será objeto de interpretación por los tribunales, y habrá que ver si la nueva definición de la compensación y el hecho de que no descanse en la idea del enriquecimiento injusto sino en el dato objetivo de que se haya producido un incremento patrimonial entre uno y otro cónyuge como consecuencia de la convivencia, influyen de forma positiva o no a la hora de resolver las dificultades respecto a la determinación de la procedencia y el cálculo de la compensación.


The separate property marital regime is regulated in the Civil Law of Catalonia as additional of first degree. In order to avoid possible situations of inequality at the time of its extinction the legislator established a corrective mechanism thereof through economic compensation for work reasons. Law 25/2010, of Book Two of the Civil Code of Catalonia, takes a more complete and complex regulation of the institution and try to provide solutions to contentious issues. However, the new configuration of the compensation leads to distort the basic principles that are the base of the separate property marital regime. This study includes research on the meaning of that standard correction today and the way the legislator set up it. It also aims to determine whether the new rules will solve existing problems at present regarding the determination of the origin and calculation of the compensation by the courts, as these, given the sparse existing legal regulation, have a wide margin of discretion, which has led to a clear legal uncertainty. The compensation is still required as a protection mechanism to weaker spouse since housework keeps constituing the core element of family stability and because, to the extent that the work for the other spouse and not configured as a contribution to family maintenance expenses, affects only private assets for the benefit of the spouse. By the new regulation is intended that the spouse that has increased its assets pays to a quarter or even half of the difference in earnings that has earn less and was dedicated to the housework or worked for the spouse. Although it is noticed that the regime of separation approaches that of participation, the compensation is neither to establish a system of participation nor one of property. Indeed, it remains an own mechanism aimed to prevent the excessive rigor of the regime of absolute separation of property, the new standard being called to clarify interpretation criteria and provide legal certainty certain situations. This does not mean that judicial discretion particularly in terms of quantification of compensation will disappear, and that the issue will be subject to interpretation by the courts, and to be seen if the new definition of compensation and the fact that it doesn't rest on the idea of unjust enrichment but on the objective criteria that there has been an increase in assets between each spouse as a result of living data, positively influence or not in resolving the difficulties regarding the determination of the origin and the calculation of compensation.

Keywords

Dret civil; Derecho civil; Civil law; Separació de béns; Separación de bienes; Separate property; Reparació (Dret); Compensación (Derecho); Compensation (Law)

Subjects

347 - Civil law

Knowledge Area

Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials

Documents

FCG_TESIS.pdf

4.705Mb

 

Rights

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

This item appears in the following Collection(s)