Competències professionals en Educació per a la Sostenibilitat des de la Complexitat: plantejament i instrument d’avaluació

Abstract

La tesi doctoral Competències professionals en Educació per a la Sostenibilitat des de la complexitat: plantejament i instrument d’avaluació té per finalitat analitzar la mobilització de competències professionals en Educació per a la Sostenibilitat (ES) dels docents del Camp d’Aprenentatge Monestirs del Cister (CdAMC). Aquesta anàlisi pretén fer una contribució a l’enfocament competencial en ES i a la seva avaluació, des de la visió de la complexitat. Amb aquest propòsit es defineixen tres objectius d’investigació. El primer està relacionat amb la construcció d’un marc de competències professionals en ES, des de la visió de la complexitat. El segon amb el disseny i aplicació d’un instrument que permeti avaluar l'assoliment d’aquestes competències en contextos educatius. Per últim, el tercer objectiu està vinculat a l’anàlisi de la mobilització de competències per part dels docents del CdAMC. Per a assolir aquests tres objectius es desenvolupa una recerca sota un enfocament qualitatiu i acollint‐se al paradigma interpretatiu. L’estudi de cas és la modalitat de recerca que permet la comprensió del cas del CdAMC. En relació al primer objectiu, es proposa un marc de competències professionals en ES des de la complexitat a l’aula denominat CESC que aporta complexitat als marcs competencials existents -CSCT (Sleurs, 2008) i Learning for the Future (UNECE, 2012)- i que s’estructura en base a quatre dominis competencials –Learning to know, Learning to live together, Learning to be i Learning to do-, sis categories de complexitat –Connexions, Diàleg, Creativitat, Innovació, Pensament Crític i Incertesa- i cinquanta-tres competències. Pel que fa al segon objectiu, el plantejament del CESC, la seva validació per un grup d’experts, un procés de triangulació i l’aplicació al CdAMC han generat el disseny d’una rúbrica analítica com a instrument d’avaluació de les competències. Els components estructurals són: (i) sis categories de complexitat (Connexions, Diàleg, Creativitat, Innovació, Pensament Crític i Incertesa); (ii) quatre dominis competencials (Learning to know, Learning to live together, Learning to be, Learning to do); (iii) vint-i-quatre competències professionals en ES des de la complexitat a avaluar; (iv) els nivells de desenvolupament (Novell, Principiant, Avançat i Expert); (v) els descriptors de cada competència, elaborats com a indicadors d’avaluació i que responen a un gradient de complexitat. Pel que fa al tercer objectiu, la mobilització d’aquestes competències per part dels docents es concreta en uns patrons competencials coincidents que denoten un model educatiu del CdAMC consolidat i una vinculació entre la formació en complexitat rebuda pels docents amb anterioritat i la tipologia de categories i competències que desenvolupen i el seu alt nivell d’expertesa. Així mateix s’observen certes mancances en relació a una mobilització integral d’aquestes competències: es mobilitzen essencialment competències de Connexions, Diàleg i Creativitat focalitzades en els dominis de Learning to know i Learning to do i,alhora, presenten menors nivells d’expertesa en la posada en pràctica de les activitats.

En base a aquests resultats es pot afirmar que la present investigació suposa una contribució a l’enfocament competencial de l’ES i a la manca d’instruments avaluatius en aquest àmbit. Com a principals aportacions destaquen a nivell teòric la construcció d’un marc competencial professional –CESC- que facilita la mobilització de competències en ES des de la complexitat per part dels educadors a tots els nivells educatius; l’elaboració d’una rúbrica amb un alt nivell d’aplicabilitat i tranferibilitat com a aportació metodològica de la recerca que facilita l’avaluació d’aquestes competències per part dels docents, inclús a nivell d’autoavaluació o coavaluació i, per últim i en referència al cas estudiat, s’aporten unes orientacions envers l’oportunitat i la necessitat de formació inicial i permanent per a avançar en la mobilització de competències professionals en ES des de la complexitat.

The doctoral thesis Professional competences in Education for Sustainability from Complexity: approach and assessment tool aims to analyze the mobilization of teachers’ competencies in Education for Sustainability (ES) in the case of the Learning Field of Cistercian Monasteries (CdAMC). This analysis aims to contribute to the competence approach in ES and their assessment from the perspective of complexity. For this purpose three investigation objectives are defined. The first is related with the construction of a teachers’competencies in ES framework from complexity. The second one, with the design and application of an instrument to evaluate the development of these competencies in educational settings. Finally, the third objective is linked to the analysis of the mobilization of competencies by two teachers of CdAMC. In order to achieve these three objectives, a research process is developed which is part of the interpretative paradigm and which utilizes a complementary qualitative approach. The case study is the modality of research that let the CdAMC case compression. Regarding the first objective, a framework of professional competencies in ES in the classroom from complexity –called CESC- is proposed. It adds complexity to the existing competency frameworks -CSCT (Sleurs, 2008) and Learning for the Future (UNECE, 2012) and it is structured in four competence domains --Learning to know, Learning to Live Together, Learning to be and Learning to do-, six categories of complexity -Connections, Dialogue, Creativity, Innovation, Critical Thinking and uncertainty - and fifty three teacher competencies. When it comes to the second objective, the approach of the CESC, the validations by a group of experts, a triangulation process and the application to the CdAMC makes possible the design of an analytical tool –a rubric- for the evaluation of professional competencies. The structural components of this rubric are: (i) six CESC categories of complexity (Connections, Dialogue, Creativity, Innovation, Critical Thinking and uncertainty); (ii) four competence domains for each categories (Learning to know, Learning to Live Together, Learning to be, Learning to do); (iii) twenty-four ES professional competencies; (iv) four levels of development (Novel, Beginner, Intermediate and Expert); (v) descriptors for each competence, prepared as evaluation indicators that define concrete actions observed and that respond to a gradient of complexity. Finally, regarding the third objective, the mobilization of these competences by the teachers is represented by competence patters that show a solid and consolidated educational model from the CdAMC. It shows, too, that there is a relation between the complex training received by teachers beforehand and the type of competences that they mobilize and the level of expertise that they have. Certain shortcomings were also observed in the teachers: competencies essentially mobilized are related to Connections, Dialogue and Creativity categories and focused on the Learning to know and Learning to do domains and, at the same time, the levels of expert in the implementation of activities are lower than in the approach. Based on these results, we can affirm that this research represents a contribution to the ES competence approach and the lack of evaluation instruments in this area. The CESC becomes a theoretical contribution that facilitates the mobilization of competencies in ES from complexity by educators. The design of the rubric with a high level of applicability and transferability becomes a methodological contribution which facilitates the evaluation of these competencies by teachers and teaching teams. Related to the case study some guidelines about the opportunity and the need of basic and ongoing teachers training to advance about the mobilization of professional competencies in ES from the complexity are proposed.