Áreas y estrategias de aprovisionamiento lítico de los últimos cazadores-recolectores en las montañas de Prades (Tarragona).

Abstract

Aquesta tesis té com a objectiu la caracterització de la mobilitat i les estratègies de captació i gestió del sílex com a matèria primera de cinc assentaments prehistòrics als voltants de les Muntanyes de Prades (Tarragona, Catalunya). La realització de prospeccions, anàlisi petrogràfiques i físiques i químiques (mitjançant lupa binocular, anàlisis de làmines primes, EDS (SEM), DRX, µ-DRX i espectroscòpia Raman) i la determinació de l’abundància silícia al territori (SIG), han determinat la variabilitat de silicificacions, la seva disponibilitat i el grau d’explotació per part del darrers caçadors-recol·lectors. L’anàlisi dels conjunts de Sant Gregori, Cova de Les Borres, Molí del Salt, Balma de la Vall i Picamoixons, amb seqüències des del Magdalenià superior final al Mesolític, i la distribució dels diferents tipus de sílex a la cadena operativa, han permès identificar els patrons de gestió d’aquestes roques. Tests estadístics multivariants han determinat la procedència geogràfica dels suports, establint els factors influents a l’aprovisionament i definint les rutes de mobilitat als diferents conjunts Les associacions de matèries primeres arqueològiques presenten correlacions positives amb la variabilitat de silicificacions mostrejades a les àrees pròximes als assentaments. Aquests resultats confirmen estratègies de captació coincidents amb els perfils de disponibilitat dels diferents sectors del territori, i plantegen: 1) un alt grau d’estabilitat a les dinàmiques de captació lítica dels jaciments, a nivell diacrònic; 2) diferències en l’explotació de matèries primeres entre els assentaments, que poden ser indicatives de patrons d’ocupació diferencial. L’estudi determina radis de mobilitat locals-regionals, similars als desplaçaments definits per al context del Tardiglacial europeu, i coherents amb un territori on els recursos lítics són abundants i predictibles, i presenten una extensió similar al rang anual residencial forager, determinat per l’etnologia.

Esta tesis tiene como objetivo la caracterización de la movilidad y las estrategias de captación y gestión del sílex como materia prima en cinco asentamientos prehistóricos en torno a las Montañas de Prades (Tarragona, Cataluña). La realización de prospecciones, análisis petrográficos y físico-químicos (mediante lupa binocular, análisis de láminas delgadas, EDS (SEM), DRX, µ-DRX y espectroscopía Raman) y la determinación de la abundancia silícea en el territorio (SIG), han establecido la variabilidad de silicificaciones, su disponibilidad y grado de explotación por parte de los últimos cazadores-recolectores. El análisis de los conjuntos de Sant Gregori, Cova de Les Borres, Molí del Salt, Balma de la Vall y Picamoixons, cuyas secuencias abarcan desde el Magdaleniense superior final al Mesolítico, y la distribución de los diferentes tipos silíceos en la cadena operativa, han permitido establecer los patrones de gestión de estas rocas. Test estadísticos multivariantes han determinado la procedencia geográfica de los soportes, estableciendo los factores influyentes en la captación y definiendo las rutas de movilidad en los distintos conjuntos. Las asociaciones de materias primas arqueológicas presentan correlaciones positivas con la variabilidad de silicificaciones muestreadas en las áreas próximas a los asentamientos. Estos resultados confirman estrategias de captación coincidentes con los perfiles de disponibilidad de los distintos sectores del territorio, y plantean: 1) un alto grado de estabilidad en las dinámicas de aprovisionamiento de cada yacimiento a nivel diacrónico; 2) Diferencias en la explotación de materias primas entre yacimientos, que pueden ser indicativas de patrones de ocupación diferencial. El estudio determina radios de movilidad local-regional, similares a los desplazamientos definidos para el contexto tardiglaciar europeo, y coherentes con un territorio con abundancia y predictibilidad de recursos silíceos, cuya extensión es similar al rango anual residencial forager, determinado por la etnología.

This PhD has as main objective to characterize the mobility and the procurement and management strategies of the chert as raw material in five prehistoric settlements around the Prades Mountains (Tarragona, Catalonia). The variability of silicifications, its territorial availability and grade of exploitation by the latest hunter-gatherers have been determined by prospecting, and petrographic and physical-chemical analysis (binocular loupe, analysis of thin lames, EDS (SEM), XRD, µ-XDR and Raman Spectroscopy) of cherts and their enclosing rocks. The analysis of the assemblages of Sant Gregori, Cova de Les Borres, Molí del Salt, Balma de la Vall and Picamoixons sites, with sequences from final Upper Magdalenian to Mesolithic, and the distribution of different siliceous types within the knapping operative chain let to stablish the management patterns of these rocks. Multivariant statistical tests determine the geographical provenance of lithic supports, and stablish the factors influencing the procurement process, defining the mobility routes frequented. The archaeological raw materials associations are positively correlated with the chert varieties sampled in the closest outcrops to the settlements. These results confirm cherts representation profiles according to the availability of the different territorial sectors, and set: 1) A diachronic high stability of the in-site procurement strategies; 2) Differences in the raw materials exploited among sites, which could be indicative of differential occupational patterns. This study determines mobility radius within a local-regional range, which are similar to the displacements for lithic catchment stablished European archaeological context after the Late Glacial. These distances are coherent with a territory with high abundance and predictability of siliceous rocks, and an extension similar to the forager annual residential range, determined by ethnology.