La cara oculta de Barcelona : l’ambient a les galeries dels patis de l’Eixample Cerdà

Abstract

The aim of the thesis is to study !he environmental behavior of the gallery as a space in between the indoor of the building and outside and as a climate system. Specifically focuses on the galleries of the courtyards of Barcelona's Eixample Cerdà, which stand out from the other galleries located elsewhere, because of its versatility. The gallery is an architectural system that consisting of a closed balcony and adapted to the climatic conditions of the place. In Galician galleries the closing is a glass and wood face that protects from rain, with sash windows- and produces the greenhouse effect. This system is very suitable for rainy weather and the cold of winter. The Canarian balcony is closed with wooden jealousy that blocks radiation -turning it into a shaded area- and allows ventilation. lt works very well in hot climates - or temperate with high levels of radiation in the summer-. The galleries and verandas in the Eixample Cerdà, -and elsewhere- facing the street, glazed, can be closed with a wooden frames, wrought iron and even stone. lt behave similar to the Galician galleries. They are suitable for cold weather. But none of these models has elements that allow you to adapt to the changing conditions of temperate climates. Our gallery -of the courtyards of the Eixample-yes. This, like the Galician has frame wood and glass practicable which make it a greenhouse - solar collector- that warms the interior when it's cold-, but also has a simple blind -cord- that deployed becomes a shade -system of radiation protection- that keeps the interior fresh in hot weather. This means that it can be adapted to any intermediate position, very common in temperate climates, where it can get cold in the first or last hour of the day and heat in the central hours. Beyond its environmental properties, the gallery is an element of quality that attached to the façade dignify those buildings who have it. lmproves and gives them a high level of that do not have, thanks to the elegance of glass. In the galleries of the courtyards, very simple and modest than most others- the presence of the roller provides plasticity and dynamizes the façades. To focus the subject, the thesis analyzes the types of galleries, where they are located and what are their characteristics. lt should be noted that I define a model named the fake gallery, in relation to the curtain wall facade type, that can formally have the same appearance of the gallery but instead have a disastrous environmental performance. Besides the environmental issues, this thesis subject also allows me to explain the Eixample Cerdà, analyzing its development and municipal ordinances that have affected the façades. I also study the Eixample's environmental issues -climate light and acoustic- which will set the parameters to assess the environmental performance of the gallery: thermal, lighting and sound calculations. Finally, the section on conclusions can be summarized by saying that when missing a certain component or is badly placed, then the gallery loses its character and becomes a vulgar space that can work worse than the weather itself.

L’objectiu de la tesi és l’estudi del comportament ambiental de la galeria com a espai intermedi entre els ambients interiors de l’edifici i l’exterior i en la seva qualitat de sistema climàtic. Concretament es centra en les galeries dels patis de l’Eixample Cerdà de Barcelona, les quals destaquen de la resta de galeries ubicades en altres indrets, per la seva versatilitat. La galeria és un sistema arquitectònic que consisteix en el tancament d’un balcó i s’adapta a les condicions climàtiques del lloc. A les galeries gallegues el tancament és un parament de fusta i vidre, que les protegeix de la pluja –amb finestres de guillotina- i afavoreix l’efecte hivernacle. És un sistema molt adequat per a climes plujosos i al fred de l’hivern. El balcó canari està tancat amb una gelosia de fusta que atura la radiació –convertint-lo en umbracle- i permet la ventilació. Funciona molt bé en climes calorosos -o temperats amb alts índexs de radiació, a l’estiu-. Les galeries i tribunes de l’Eixample Cerdà –i de tants altres indrets- que donen al carrer, vidriades, poden estar tancades amb una carcassa de fusta, de ferro forjat i fins i tot de pedra. Tenen un comportament semblant al de les galeries gallegues. Són adequades per quan fa fred. Però cap d’aquests models disposa dels elements que li permeten adaptar-se a les condicions canviants dels climes temperats. La nostra galeria –la dels patis de l’Eixample- sí. Aquesta, com la gallega, té el tancament practicable de fusta i vidre -que la converteixen en un hivernacle –sistema captador- que escalfa l’interior quan fa fred-, però, a més disposa d’una persiana senzilla –de corda- que desplegada la transforma en un umbracle –sistema de protecció a la radiació- que manté l’interior fresc quan fa calor. Això fa que es pugui adaptar a qualsevol situació intermèdia, molt habitual en climes temperats, on pot fer fred a primera o última hora del dia i calor a les hores centrals. Més enllà de la seves propietats ambientals, la galeria és un element de gran qualitat formal que adossat a la façana dignifica els edificis que en disposen. Els millora i els atorga una categoria superior dels que no en disposen, gràcies a l’elegància dels paraments de vidre. A les galeries dels patis –molt més senzilles i modestes que les altres- a més, la presència de la persiana aporta plasticitat i dinamitza les façanes. Per centrar el tema, la tesi fa una anàlisi dels tipus de galeria, on es localitzen i quines són les seves característiques. Cal destacar que defineixo un model anomenat la falsa galeria, en relació als tancaments de façana del tipus mur cortina, que formalment poden tenir la mateixa aparença de la galeria però en canvi tenen un comportament ambiental desastrós. A més dels aspectes ambientals, aquest tema de tesi també em permet explicar l’Eixample Cerdà, analitzant la seva evolució i la de les ordenances municipals que han afectat les façanes. També estudio els aspectes ambientals de l’Eixample –clima, llum i acústica- els quals permetran establir els paràmetres per fer una avaluació del comportament ambiental de la galeria: càlculs tèrmics, lumínics i acústics. Finalment, l’apartat de les Conclusions es pot resumir dient que quan falta un determinat component o està mal posat, llavors la galeria perd el seu caràcter i es converteix en un espai vulgar que pot arribar a funcionar pitjor que el propi clima.