Implementation of a group intervention to reduce intimate partner violence among women with substance use disorders

Abstract

Antecedents: La violència de parella (VP) és un problema de salut pública mundial que repercuteix negativament en la salut física, psicològica, sexual i reproductiva de les dones. VP és més freqüent entre les dones amb trastorns per ús de substàncies (TUS) que entre les dones en població general, amb estudis que mostren una prevalença que oscil·la entre el 40% i el 70% entre les dones amb TUS en comparació amb una prevalença que oscil·la entre el 15% i el 40% entre les dones en població general en els països desenvolupats. Objectius: L'objectiu general d'aquesta tesi va ser adaptar i avaluar una intervenció específica per abordar VP, ús de substàncies i símptomes depressius entre les dones amb TUS. Mètodes: En primer lloc, es va dur a terme una revisió sistemàtica amb meta-anàlisi per avaluar l'eficàcia de les intervencions de Promoció i les intervencions de Teràpia Cognitiu-Conductual (TCC) en la reducció de la VP entre les dones víctimes de VP. Només una de les intervencions identificades en la revisió va ser desenvolupada i avaluada per a les dones amb TUS. Aquesta intervenció va ser adaptada i es va avaluar en un assaig clínic aleatori pilot a Barcelona entre 14 dones que busquen tractament per TUS i que havien experimentat VP en l'últim mes. Es va avaluar l'eficàcia de la intervenció en la reducció de la victimització de VP (avaluada mitjançant l’escala: Escala d’Abús Composta), l’ús de substàncies (avaluada utilitzant una taula de consum de substàncies basat en “Time Line Follow-back”) i símptomes depressius (avaluats mitjançant l'Inventari de Depressió de Beck BDI- II) als 12 mesos de seguiment. Els participants van ser assignats a l'atzar per rebre la intervenció grupal de 10 sessions de TCC (Teràpia per reduir violència de parella: IPaViT-CBT; una intervenció que integra l’abordatge de la VP i el consum de substàncies) o el tractament habitual. Es va realitzar l'anàlisi per intenció de tractar. Resultats: El meta-anàlisi va trobar que tant les intervencions de promoció i les intervencions de TCC van resultar en reduccions significatives per la violència física i psicològica, però no en la sexual o qualsevol tipus de VP. La intervenció adaptada basada en l'evidència va reduir el maltractament psicològic, va augmentar l'assertivitat; va reduir l'agressivitat en la relació de parella, i va reduir la freqüència de consum fins a un mes després de la intervenció. No va reduir la probabilitat de qualsevol tipus de VP, o millorar els símptomes depressius, la qualitat de vida o estat de salut, fins a 12 mesos després de la intervenció. Conclusions: La intervenció, avaluada en un estudi pilot, va mostrar alguns efectes positius inicials i va mostrar que era factible lliurar-la en un centre d’atenció i seguiment en trastorns per ús de substàncies. Tot i això, no podem concloure fermament que la intervenció IPaViT-CBT sigui efectiva en la reducció de VP, els símptomes depressius i/o l’ús de substàncies, a causa de la petita grandària de la mostra, ni que es van observar canvis a llarg termini. Les investigacions futures haurien de replicar aquests resultats amb un assaig més robust. També pot ser útil tenir en compte una major adaptació de la intervenció abans de replicar l’estudi, potser 10 sessions no són suficients per reduir VP.

Background: Intimate partner violence (IPV) is a global public health problem that impacts negatively on women’s physical, psychological, sexual, and reproductive health. IPV is more prevalent among women with substance use disorders (SUD) than women in the general population, with studies reporting prevalence ranging from 40% to 70% among women with SUD compared to 15% to 40% among women in the general population in developed countries. Objectives: The overall aim of this dissertation was to adapt and evaluate a specific intervention to address IPV, substance use and depression among women with SUD. Methods: Firstly, a systematic review with meta-analysis to evaluate the efficacy of Advocacy interventions and Cognitive Behavioral Therapy interventions (CBT) in reducing IPV among female victims was conducted. Only one intervention in the review was developed for women with SUD. This intervention was adapted and then tested in a pilot randomized controlled trial among 14 women in Barcelona seeking treatment for SUD who had experienced IPV in the past month. The potential efficacy of the intervention in reducing IPV victimization (assessed using the Composite Abuse Scale), substance use (assessed using a substance use consumption table based on the Time Line Follow-back) and depressive symptoms (assessed using the Beck Depression Inventory BDI-II) at 12 months follow up was also assessed. Participants were randomly assigned to receive the 10 sessions CBT (Intimate Partner Violence Therapy: IPaViT-CBT) group intervention (an integrated substance use and IPV group intervention) or treatment as usual. Intention to treat analysis was conducted. Results: The meta-analysis found that both Advocacy interventions and CBT interventions resulted in significant reductions in physical and psychological but not in sexual or any IPV. The adapted evidence-based intervention tested in Barcelona reduced psychological maltreatment, increased assertiveness; reduced aggressiveness in the partner relationship, and reduced the frequency of drinking 1-month post intervention. It did not reduce the likelihood of any IPV victimization, or improve depressive symptoms, quality of life or health status, up to 12-months post intervention. Conclusions: The adapted intervention tested in a pilot study, showed some initial positive effects and was feasible to deliver in a community substance abuse centre. Despite this, we cannot conclude firmly that the IPaViT-CBT intervention is effective in reducing IPV, substance use or depressive symptoms due to the small sample size, nor that change were maintained in the long term. Future research should replicate these results with an adequately powered trial. It may also be useful to consider further adaptation to the intervention before replication as perhaps 10 sessions are not sufficient to reduce IPV.