La integració dels usos de la tecnologia digital de les persones adultes dins la seva activitat formativa a la universitat

Abstract

Actualment la tecnologia digital ha esdevingut una dimensió de la realitat gairebé indestriable de la realitat física. La xarxa és l’àmbit on té lloc el conjunt de l’activitat humana en les societats anomenades desenvolupades com el nostre entorn. Tot i tothom –persones, continguts, objectes, eines, dispositius, espais i accions– es troba interconnectat en un entorn sociotecnològic complex on el coneixement i el conjunt d’àmbits d’activitat humana han estat transformats en tan sols dues dècades. Per a desenvolupar la seva activitat amb normalitat en aquest marc, les persones utilitzen la xarxa i la tecnologia digital de forma habitual en la seva vida diària, en tots els àmbits que la composen. Aquest fet genera necessàriament uns determinats hàbits, coneixements i domini de la tecnologia a nivell informal que pot ser utilitzat per a ser aplicat en diverses situacions d’aprenentatge.

Mitjançant la realització d’entrevistes obertes i l’aplicació d’una enquesta, en aquesta tesi s’analitza l’ús de la tecnologia digital que té lloc a la vida diària, relacionant-lo amb la seva aplicació en un context d’aprenentatge formal, des del punt de vista de les persones. Més concretament, s’aprofundeix en el coneixement del seu univers digital –que inclou diverses dimensions i àmbits d’activitat com el professional, el personal, el social, el de gestió del coneixement, el d’aprenentatge, etc.–, en els usos que fan de la tecnologia, en la percepció que tenen sobre la seva capacitació i, especialment, en la utilitat que atribueixen a aquests diferents usos per a la seva activitat formativa a la universitat.

D’acord amb aquesta finalitat, el present estudi està contextualitzat per un marc conceptual focalitzat en la naturalesa de l’aprenentatge a la xarxa en tant que fenomen, tractant aspectes considerats rellevants com el coneixement connectiu, els entorns personals d’aprenentatge (PLE) o la perspectiva ecològica, juntament amb una anàlisi sobre les tendències educatives del segle XXI lligades a l’aplicació de la tecnologia digital per aprendre, així com també amb el concepte de competència digital.

D’altra banda, en la mateixa línia que altres estudis similars realitzats ens els darrers anys, la present investigació se situa dins una perspectiva complexa sobre la qüestió de l’aplicació de la tecnologia digital utilitzada en la vida diària sobre l’activitat d’aprenentatge, atribuint les seves característiques a múltiples factors. En aquest sentit, es mostra crítica respecte els posicionaments que defensen el factor generacional –segons el qual s’atribueixen a les generacions nascudes amb la tecnologia digital un comportament i una capacitació diferents respecte a les generacions anteriors–, proposant noves interpretacions i línies de treball futures.

Currently digital technology has become a dimension of reality almost inseparable from the physical reality. Network is the area where the whole of human activity takes place in the called developed societies as our environment. Everything and everybody –contents, objects, tools, devices, spaces and actions– is interconnected in a complex socio-technological environment where knowledge and the set of areas of human activity have been transformed in just two decades. In this context, to sustain their activity as usual, people use Internet and digital technology regularly in their daily life, in all areas within it. This necessarily generates certain habits, knowledge and mastery of technology at an informal level that can be used for application in several learning situations.

By means of open interviews and one survey, in this thesis the use of digital technology that takes place in everyday life, relating to its application in a formal learning context is analyzed from the point of view of the people involved. More specifically, it goes in depth in their digital universe –which includes several dimensions and areas of activity such as professional, personal, social, management of knowledge, learning, etc.– in their technology uses, in their perception about their skills, and especially in the utility attributed by them to these different uses for developing training activity at the university.

According to this purpose, the present study is contextualized by a conceptual framework focusing on the nature of learning in the network as a phenomenon, dealing with aspects considered relevant as connective knowledge, personal learning environments (PLE) or the ecological perspective, together with an analysis of the 21st Century educational trends related to the application of digital technology to learn, as well as with the concept of digital competence.

Moreover, in line with other similar studies conducted in recent years, this research is into a complex perspective on the question of the application of digital technology used in daily life for learning activity, attributing their characteristics to multiple factors. In this sense, it shows critical of the positions that defend the generational factor –according to which, the generations born with digital technology present different skills and behavior regarding the previous ones–, proposing new interpretations and lines of future work.