Prevalença, factors de risc i significat de l’aïllament de staphylococcus aureus resistent a la meticil·lina (SARM) en un hospital d’aguts i quatre centres sociosanitaris en una mateixa àrea sanitària

Autor/a

Vendrell Torra, Ester

Director/a

Barrufet Barqué, Pilar

Capdevila Morell, Josep A.

Tutor/a

Sabrià Leal, Miquel

Fecha de defensa

2014-12-09

ISBN

9788449051456

Depósito Legal

B-6749-2015

Páginas

158 p.



Departamento/Instituto

Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Medicina

Resumen

OBJECTIUS: Conèixer la prevalença de SARM en diversos centres sanitaris d’una mateixa àrea, els factors que s’associen a la colonització i persistència, les característiques microbiològiques de les soques aïllades i la realació del SARM amb la mortalitat. PACIENTS I MÈTODE: Es va determinar l’estat de portador de SARM en tots els ingressats a l’Hospital de Mataró (HM) i a diversos centres sociosanitaris (CSS) el novembre de 2003. Es van recollir dades personals, clíniques i funcionals per determinar els factors que s’hi associaven, anotant els valors de l’analítica bàsica. Es recolliren mostres de fosses nasals i úlceres per pressió per cultiu i antibiograma. El genotip s’estudià a totes les mostres nasals i a les cutànies amb antibiograma diferent de la nasal, per la tècnica de camps polsats. Es féu un seguiment trimestral als casos de SARM durant un any. Mitjançant anàlisi bivariada i multivariada de regressió logística es va avaluar l’associació de les variables recollides i l’estat de portador de SARM. Si tenien distribució normal les variables categòriques s’estudiaren amb el test de Xi quadrat o test exacte de Fisher i les contínues amb el test de t de Student; si tenien distribució no normal, amb el test U de Mann-Whitney. Es compararen les corbes de supervivència de les cohorts de portadors i no portadors als CSS, determinant els factors de mortalitat amb els tests de Xi quadrat i U de Mann-Whitney, anàlisi multivariada i un model de regressió logística (Mantel-Haenszel). RESULTATS: S’estudiaren 699 individus, detectant una prevalença de SARM de 7,3% (HM) i 22,5% (CSS). Els factors independentment relacionats amb la colonització/infecció foren, a l’HM: venir d’un CSS o residència, úlceres per pressió, Barthel≤60, gènere masculí. Als CSS: sonda urinària, úlceres per pressió, altres lesions cutànies, antibiòtics els 6 mesos previs, colonització prèvia per SARM, Barthel<20. Cap de les soques aïllades fou resistent a trimetoprim-sulfametoxazol, rifampicina o vancomicina. Les clones predominants Q, P i 1 no mostraven cap distribució específica per centres ni relació amb els fenotips. La peristència de la colonització als 3 mesos es relacionà amb: Barthel≤90, r-MNA≤11, >2 comorbilitats, malaltia pulmonar obstructiva crònica, úlceres per pressió, haver tingut col·locada sonda urinària durant més de 24h els 3 mesos previs; als 12 mesos, únicament amb >2 comorbilitats (en pacients sense úlceres). Als 3 mesos, els predictors de mortalitat entre els residents als CSS foren insuficiència cardíaca, neoplàssia activa, colonització per SARM i malaltia pulmonar obstructiva crònica; als 12 mesos, aquests mateixos i ictus, Barthel<40, úlceres per pressió i edat avançada. CONCLUSIONS: La prevalença de SARM al Maresme centre és alta, sobretot als CSS. El gènere masculí, l’ingrés a l’HM des de residència o CSS, les úlceres i la dependència funcional augmenten el risc de ser portador de SARM. Als CSS, també ho fan portar sonda urinària, tenir lesions cutànies o dependència funcional severa, haver rebut antibiòtics i haver estat colonitzat per SARM. Les clones no es poden determinar per antibiograma i no són específiques de cap centre. La colonització probablement persistirà als 3 mesos en individus amb dependència funcional, risc de malnutrició, >2 comorbilitats, malaltia pulmonar obstructiva crònica, úlceres per pressió, sonda urinària permanent els mesos previs; als 12 mesos, si té >2 comorbilitats. En pacients fràgils ingressats en un CSS, la colonització per SARM s’ha associat a major mortalitat. Calen nous estudis per establir mesures per reduir el risc de transmissió nosocomial.


AIM AND OBJECTIVES: To describe MRSA prevalence in various health care facilities within a geographic area, factors related to MRSA colonization and its persistence, the microbiological characteristics of the isolates, and the relationship between MRSA and mortality. PATIENTS AND METHODS: MRSA carrier status was determined for every person admitted to Hospital de Mataró (HM) or four long-term care facilities (LTCF) in November 2003. Demographic and clinical data (including functional status and baseline laboratory tests) were collected in order to determine risk factors. Nasal swabs and pressure ulcers were sampled for culture and antibiogram. Discrepancies between the antibiogram from the nasal swab and an ulcer from the same patient were evaluated using a pulsed field gel electrophoresis technique. Cases were assessed every three months for a year.The association between collected variables and MRSA carrier status was determined by bivariate and multivariate analysis. If normally distributed, Chi-square or Fischer’s exact test were performed for categorical variables, while Student’s t-test was used for continuous variables; otherwise, Mann-Whitney’s U-test was employed. Survival curves of the carrier and non-carrier cohorts in the LTHCFs were compared, and factors associated to mortality were evaluated using the corresponding Chi-square or U-tests, multivariate analysis and a logistic regression model (Mantel-Haenszel). RESULTS: Among the 699 studied patients, MRSA prevalence was 7,3% at HM and 22,5% in LTCFs. Coming from a LTHCF or nursing home, having pressure ulcers, a Barthel index ≤60 and being male were independent risk factors for MRSA colonization at HM; in LTHCF, these were having an indwelling urinary catheter, pressure ulcers or other skin lesions, having received antibiotics during the previous 6 months, previous colonization by MRSA and a Barthel index <20. None of the isolates was resistant to trimethoprim-sulfamethoxazole, rifampicin or vancomycin. Predominant clones (Q, P and 1) were not related to any single center, nor with the antibiograms. MRSA persistence at 3 months was related to: Barthel index ≤90, reduced mininutritional assesment (rMNA) score ≤11, >2 comorbidities, chronic obstructive pulmonary disease, pressure ulcers, having had a urinary catheter for more than 24 hours the previous 3 months. At 12 months it was only related to: >2 comorbidities (in patients without ulcers). At 3 months, mortality predictors for LTCF residents were: heart failure, active neoplasm, MRSA colonization, and chronic obstructive pulmonary disease; at 12 months, the same plus cerebral vascular disease, Barthel index <40, pressure ulcers, and older age. CONCLUSIONS: MRSA prevalence in the area of central Maresme is high, especially in LTCFs. Among hospital admittees, male gender, hospital admission from a LTCF or a nursing home, having pressure ulcers or a poor functional status increase the risk of MRSA carriage. In LTCFs, having indwelling urinary catheters, skin lesions, a severely impaired functional status, having received antibiotics, and previous MRSA carriage do so. It is not possible to define clones using antibiograms in isolation. Moreover, clones are no specifically linked to any of the participating institutions. MRSA carriage will probably persist at 3 months in people with a poor functional status, malnutrition risk, >2 comorbidities, chronic obstructive pulmonary disease, pressure ulcers, indwelling urinary catheters in the previous months; it will probably persist at 12 months in persons with >2 comorbidities. In frail patients admitted to a LTCF MRSA carriage has been associated to increased mortality. More studies are needed in order to reduce nosocomial transmission risk.

Palabras clave

Estafilococ aureus resistent a la metil·lina; Estafilococo aureus resistente a la metilicina; Multidrug resistant staphylococus aureus; Nosocomial

Materias

616.9 - Enfermedades infecciosas y contagiosas. Fiebres

Área de conocimiento

Ciències de la Salut

Documentos

evt1de1.pdf

1.268Mb

 

Derechos

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)