Els relats històrics a les aules de secundària. Un cas d’investigació-acció

Abstract

La finalitat essencial d’aquesta tesi és respondre a les següents preguntes: Com les i els alumnes de l’ESO construeixen relats històrics? I com s’aprèn o es pot aprendre a narrar i construir relats històrics? Per fer una aproximació prèvia a les respostes d’aquestes preguntes s’ha fet un repàs epistemològic i un altre de les recerques i aportacions realitzades des de l’ensenyament-aprenentatge. Després d’una lectura atenta de la literatura més actual s’apunta una definició de relat històric i una definició de relat històric escolar. A banda, s’enumeren els elements que componen aquests relats i les característiques essencials. A partir d’aquest bagatge es precisen els següents supòsits: - L’alumne de l’ESO és capaç de fer un relat sobre qualsevol fet o procés històric, però presenta moltes inexactituds i deixa d’emprar elements essencials. - La construcció d’un model sobre el relat històric a partir de les aportacions de la història, de la filosofia de la història i de la mateixa didàctica de la història, pot ser un instrument valuós en l’anàlisi de l’evolució de les representacions del pensament històric. - El relats històrics sorgits del model proposat seran complets i pertinents. - Emprar bastides ficcionals i bons plantejaments de problemes històrics afavoreix la confecció de relats històrics. Aquests supòsits comporten l’objectiu essencial d’aquesta recerca: comparar, analitzar i valorar els relats històrics produïts pels alumnes de secundària abans i després de la interiorització del model que proposem per narrar qualsevol fet o procés històric. Aquesta és una investigació qualitativa en didàctica de les ciències socials que s’emmarca en el constructivisme social i la teoria crítica que, a la vegada, beu de la nova història narrativa i dels annals. Es tracta d’un estudi de cas dins de la recerca-acció i dels principis de la pràctica reflexiva. El cas és un grup de 4t d’ESO d’un institut semirural. Els resultats de la recerca es contextualitzen des d’una realitat ben determinada i no tenen pretensions de generalització més enllà del que permeten els estudis de cas. Malgrat tot, creiem que la literatura analitzada, el model presentat i les conclusions obren una sèrie de possibilitats metodològiques per a la innovació no solament en l’ensenyament secundari, sinó també en d’altres nivells escolars. Algunes de les consideracions aportades són les següents: - El relat històric i, per extensió, el model presentat faciliten la comprensió del fet històric i dels seus components, punt de partida de l’ensenyament de la història i de la formació de la temporalitat. - És una bona evidència del saber històric construït i aprés per l’alumnat. - Sembla un procediment complex especialment adequat a l’hora de mostrar els canvis i les continuïtats d’un procés històric. - Permet percebre més fàcilment les virtuts i les mancances del pensament històric dels alumnes. - No se sustenta en la quantitat d’informació aportada sinó en l’estructuració d’aquesta informació: el relat no omple caps, els ordena. - S’assumeix fàcilment pel que fa a l’estructura bàsica, la qual cosa possibilita centrar-se en altres aspectes com poden ser la conceptualització dels elements que el componen, la interpretació d’allò que es relata, etc. - Fa reflexionar sobre la causalitat i el temps històric, conceptes estructurants de la història [...] Finalment, hem d’afegir que les activitats proposades per interioritzar el model de desenvolupament del relat històric que proposem i tots els instruments que el conformen han resultat força pràctics.

The essential goal of this thesis is to answer to the following questions: How do Compulsory Secondary Education students in Spain (ESO students) build historical narrative? And how does one learn or how can one learn to tell and build historical narrative? As a previous approximation to the answers of these questions, two types of review have been conducted: an epistemological review and a review of research and contributions from education-learning. After reading carefully the most up-to-date literature, a definition of historical narrative and school historical narrative is observed. The elements composing these types of narrative are explained and also their essential features. From this knowledge we make the following assumptions: - A Compulsory Secondary Education student is capable of creating a historical narrative about any historical fact or process, but this narrative lacks accuracy and essential elements. - The creation of a model about the historical narrative based on contributions made by history, history of philosophy and the didactics of history itself can be a valuable instrument in the analysis of the evolution of historical thinking representations. - Historical narrative originated from the suggested model will be complete and appropriate. - Using fiction structures and good approaches of historical problems benefits the creation of historical narrative. These assumptions are the main goal of the present research: to compare, analyse and evaluate historical narrative generated by Compulsory Secondary Education students before and after the interiorisation of the model we suggest to elaborate any historical fact or process. This is a qualitative investigation in didactics of social sciences that belongs to social constructivism and the critical theory, which, at the same time, is inspired by the new narrative history and the Annals. It is a case study inside the research-action and the principles of reflective practice. The case is a group of students in the fourth level of Compulsory Secondary Education of a semi-rural high school. The results of the research are contextualized from a well defined reality and do not have generalisation pretensions beyond what study cases allow. However, we think that the literature that has been analysed, the model presented and the conclusions drawn open a range of methodological possibilities for innovation, not only in secondary education, but also in other school levels. Some of the contributed considerations are listed below: - The historical narrative and, by extension, the model presented benefit the understanding of the historical fact and its components, the starting point of teaching of history and the creation of the temporary nature. - It is a good evidence of the historical knowledge built and learned by the students. - It seems a complex procedure especially suitable when showing the changes and continuities of a historical process. - It allows to easily perceive the virtues and needs of the historical thinking of students. - It is not based on the quality of the information provided, but on the structuring of such information: the narrative does not fill heads, but organises them. - It is easily acceptable regarding its basic structure, which allows to focus on other aspects such as conceptualisation of the elements that integrate it, the interpretation of what it is told, etc. - It helps reflect on the causality and the historical time, structuring concepts of history. Finally, it is important to add that the activities we have suggested to interiorise the model of development of the historical narrative and the instruments that define this model have been quite pragmatic.