L2 english young learners’ oral production skills in CLIL and EFL settings: A longitudinal study

Abstract

L’objectiu d’aquesta tesi és analitzar els efectes d’un programa AICLE d’exposició mínima (1 hora setmanal) en la producció oral en anglès d’un grup d’alumnes catalans de primària i traçar-ne el seu desenvolupament durant un període de dos anys acadèmics. Gran part dels estudis que han investigat l’impacte de l’AICLE en la competència lingüística anglesa com a llengua estrangera indiquen que els alumnes que han rebut aquest tipus d’instrucció obtenen millors resultats que els alumnes que han estat exposats a classes d’anglès tradicionals. Malgrat això, cal esmentar que la majoria d’estudis sobre AICLE presenten una sèrie de limitacions metodològiques que podrien haver afectat els resultats obtinguts. Així doncs, amb l’objectiu de superar algunes de les limitacions trobades en estudis previs, aquesta tesi presenta un estudi longitudinal en el que el número d’hores d’exposició a l’anglès que han rebut el grup control (N=20) i el grup AICLE (N=32) s’ha mantingut constant durant els tres temps (T1, T2 i T3) en els que les dades del grup control i el grup AICLE s’han comparat. Els instruments emprats per a la recollida de dades són una entrevista personal i una narració. Les dades orals han estat analitzades analíticament per mitjà de mesures de complexitat proposicional, sintàctica i lèxica, correcció gramatical i fluïdesa. Els resultats obtinguts en aquestes mesures han sigut sotmesos a tests estadístics basats en un model regressiu logístic longitudinal en el que s’analitza, per una banda, el grau d’assoliment dels alumnes control i AICLE en les diferents mesures al T1, T2 i T3, i per l’altra, el progrés dels dos grups d’un temps a l’altre (T0-T1, T1-T2, T2-T3 i T0-T3). Aquests dos tipus d’anàlisis també s’han portat a terme tenint en compte el nivell de proficiència en anglès dels alumnes, per tal d’explorar si la metodologia AICLE beneficia o perjudica aquells alumnes que tenen un nivell de proficiència baix en anglès. A més dels anàlisis comparatius realitzats entre alumnes control i AICLE, aquest estudi també ofereix un anàlisi més qualitatiu en el que la llengua produïda per una selecció d’alumnes control i AICLE amb diferents nivells de fluïdesa ha estat descrita a fi de poder determinar les característiques mofosintàctiques més rellevants de la producció oral en anglès dels alumnes de primària. Els resultats obtinguts dels anàlisis comparatius entre alumnes control i AICLE mostren un efecte positiu de l’AICLE cap al final de l’estudi (després de dos anys d’exposició) en els nivells de fluïdesa principalment. Malgrat això, els resultats no assoleixen un nivell estadísticament significatiu. La falta de resultats significatius en aquest estudi és atribuïda al tipus de programa AICLE implementat (1 hora setmanal), a la falta d’atenció a la llengua en contextos AICLE i a la manca d’activitats per al desenvolupament de la competència oral en anglès. Aquests resultats són similars als resultats obtinguts en contextos d’immersió francesa al Canada en tant que el desenvolupament de les destreses productives dels alumnes semblen rebre poca atenció. Per últim, amb l’objectiu de contribuir a una millora en la implementació de programes AICLE, l’estudi presenta una sèrie d’implicacions pedagògiques per fomentar el desenvolupament de la competència oral en anglès en contextos AICLE.

This thesis aims at analysing the effects of minimal CLIL exposure programmes (1 hour a week) on Catalan young learners’ oral output in English to trace its development over a period of two academic years. Most studies investigating the impact of CLIL on the linguistic competence in English as L2 point out that learners who have been exposed to CLIL instruction outperform learners who have received regular EFL lessons. Nevertheless, it is worth mentioning that the majority of CLIL research presents a series of methodological limitations which might have affected the results obtained. Thus, in an attempt to overcome some of the limitations found in previous research, this thesis presents a longitudinal study in which amount of English exposure between control and CLIL groups is kept constant at the times in which data from the two groups is compared (T1, T2 and T3). The data collection instruments are a personal interview and a narrative task. The oral data has been analysed analytically using propositional, syntactic and lexical complexity, accuracy and fluency measures. The results obtained in these measures have been submitted to statistical analyses based on a longitudinal logistic regression model, in which control and CLIL learners’ degree of achievement in the different measures at T1, T2 and T3 and degree of progress from one time to another (T0-T1, T1-T2, T2-T3 i T0-T3) have been analysed. These two analyses have also been conducted considering the learners’ proficiency level so as to explore whether low achievers in English benefit or are at disadvantage in CLIL settings. In addition to the comparative analyses between control and CLIL learners, this study also provides a more qualitative analysis in which the oral output in English produced by a selection of control and CLIL learners with different fluency levels has been described with the objective of determining the most relevant morphosyntactic characteristics of young learners’ oral output in English. The results obtained from the comparative analyses between control and CLIL learners show a positive effect of CLIL at the end of the study (after two years of exposure) in their fluency levels, mainly. However, the results do not reach statistical significance. The lack of significant results in this study is attributed to the type of CLIL programme implemented, the lack of attention to linguistic form and the lack of tasks to develop the learners’ oral production skills in English. These results resemble those obtained in French immersion contexts in Canada inasmuch as the development of the learners’ productive skills seems to receive little attention. Finally, this study presents a series of pedagogical implications to promote the development of oral productive skills in CLIL settings in an attempt to contribute to the improvement in the implementation of CLIL programmes.