El projecte predice anàlisi de la relació entre el cost I l’efectivitat d’un programa per a la prevenció de la diabetis tipus 2 en l’atenció primària de catalunya.

Abstract

JUSTIFICACIÓ: La diabetis tipus 2 consumeix aproximadament un 15% del pressupost del sistema nacional de salut. La rendibilitat econòmica dels programes dirigits a la seva prevenció se sol avaluar en escenaris informàtics virtuals i es dubta sobre la seva eficiència real en la pràctica clínica. OBJECTIU: Avaluar l'eficiència i la rendibilitat econòmica d'un programa de prevenció de la diabetis denominat DE-PLAN-CAT. MATERIAL I MÈTODE: Disseny d'un estudi prospectiu de cohorts en atenció primària amb dues fases. A la primera (n=2054), doble cribratge entre participants de 45-75 anys lliures de diabetis mitjançant el qüestionari FINDRISC (Finnish Diabetes Risk Score) –el rendiment va ser avaluat– i una sobrecàrrega oral amb glucosa. A la segona fase, els subjectes amb risc (n=552) es van assignar consecutivament a una intervenció estandarditzada (n=219) o bé a una intensiva sobre l'estil de vida (n=333): en grup (n=230) o individualment (n=103). L'indicador primari d'efectivitat va ser la incidència de diabetis (norma OMS). Es va relacionar el cost directe per grup amb l'efectivitat i la qualitat de vida (qüestionari 15D). RESULTATS: L'índex de participació fou 80,6% en la primera fase i 88,5% en la segona. L'escala FINDRISC va maximitzar fins 0,71 l'àrea sota la corba ROC (Receiver Operating Characteristic). Després de 4,2 anys, la incidència acumulada de diabetis va ser 18,3% (IC95%: 14,3-22,9%) en intervenció intensiva i 28,8% (22,9-35,3%) en estandarditzada (36,5% reducció-risc-relatiu) i la taxa de risc 0,64 (0,47-0,87,p<0,004). L'increment del cost en intervenció intensiva va ser 106 € per participant en modalitat individual i 10 € en la grupal, representant 746 € i 108 € per cas evitat de diabetis, respectivament. La intervenció intensiva va comportar un sobrecost de 3243 € per any de vida guanyat, ajustat per qualitat. CONCLUSIÓ: La intervenció intensiva fou factible, efectiva reduint la incidència de diabetis i també eficient en termes econòmics.

JUSTIFICACIÓN: La diabetes tipo 2 consume aproximadamente un 15% del presupuesto del sistema nacional de salud. La rentabilidad económica de los programas dirigidos a su prevención se suele evaluar en escenarios informáticos virtuales y se duda sobre su eficiencia real en la práctica clínica. OBJETIVO: Evaluar la eficiencia y la rentabilidad económica de un programa de prevención de la diabetes denominado DE-PLAN-CAT. MATERIAL Y MÉTODO: Diseño de un estudio prospectivo de cohortes en atención primaria con dos fases. En la primera (n=2054), doble cribado entre participantes de 45-75 años libres de diabetes mediante el cuestionario FINDRISC (Finnish Diabetes Risk Score) –cuyo rendimiento fue evaluado– y una sobrecarga oral con glucosa. En la segunda fase, los sujetos con riesgo (n=552) se asignaron consecutivamente a una intervención estandarizada (n=219) o a una intensiva sobre el estilo de vida (n=333): en grupo (n=230) o individualmente (n=103). El indicador primario de efectividad fue la incidencia de diabetes (norma OMS). Se relacionó el coste directo por grupo con la efectividad y la calidad de vida (cuestionario 15D). RESULTADOS: El índice de participación fue 80,6% en la primera fase y 88,5% en la segunda. La escala FINDRISC maximizó hasta 0,71 el área bajo la curva ROC (Receiver Operating Characteristic). Tras 4,2 años, la incidencia acumulada de diabetes fue 18,3% (IC95%: 14,3-22,9%) en intervención intensiva y 28,8% (22,9-35,3%) en estandarizada (36,5% reducción-riesgo-relativo), siendo la tasa de riesgo 0,64 (0,47-0,87;p<0,004). El incremento del coste en intervención intensiva fue 106 € por participante en modalidad individual y 10 € en la grupal, representando 746 € y 108 € por caso evitado de diabetes, respectivamente. La intervención intensiva comportó un sobrecoste de 3243 € por año de vida ganado, ajustado por calidad. CONCLUSIÓN: La intervención intensiva fue factible, efectiva reduciendo la incidencia de diabetes y también eficiente en términos económicos.

RATIONALE: Type 2 diabetes consumes about 15% of the national health budget. The cost-effectiveness of programmes aimed at preventing diabetes is usually evaluated by virtual computer models and there are reasonable doubts about real efficiency during clinical practice. AIM: To evaluate efficiency and cost-effectiveness of a diabetes prevention programme called DE-PLAN-CAT. MATERIAL AND METHOD: A prospective cohort study was designed and performed in primary care with two phases. The first one (n=2054) involved individuals without diagnosed diabetes aged 45-75 years screened by FINDRISC (Finnish Diabetes Risk Score) questionnaire –whose performance was also assessed– and a subsequent oral glucose tolerance test. In the second phase, high-risk individuals who were identified (n=552) were allocated sequentially to standard care (n=219), a group-based (n=230) or an individual-level (n=103) intensive lifestyle intervention (n=333). The primary outcome was the development of diabetes (WHO). We evaluated the cost of resources used with comparison of standard care and the intervention groups in terms of effectiveness and quality of life (15D questionnaire). RESULTS: The participation rate was 80.6% in the first phase and 88.5% in the second one. The FINDRISC scale maximized to 0.71 the area under the ROC (Receiver Operating Characteristic) curve. After 4.2-year median follow-up, the cumulative incidences were 18.3% (95%CI:14.3-22.9%) in the intensive intervention group and 28.8% (22.9-35.3%) in the standard care group (36.5% relative-risk-reduction). The corresponding 4-year Hazard Ratio was 0.64 (0.47-0.87;p<.004). The incremental cost induced by intensive intervention compared with the standard was 106€ per participant in the individual level and 10€ in the group-based intervention representing 746€ and 108€ per averted case of diabetes, respectively. The estimated incremental cost-utility ratio was 3243€ per quality-adjusted life-years gained. CONCLUSION: The intensive lifestyle intervention was feasible, delayed the development of diabetes and was also efficient in economic analysis.