Universitat Autònoma de Barcelona
García Manzanilla, Edgar
Pérez Hernández, José Francisco
2014-06-16
9788449047763
178 p.
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciència Animal i dels Aliments
L’objectiu general de la present tesi doctoral és estudiar l’estatus de Zn dels garrins deslletats i com aquest es veu afectat pel deslletament i la suplementació dietària de Zn, com són els nivells farmacològics de ZnO administrats de forma rutinària en les dietes dels garrins després del deslletament per a prevenir i/o tractar la diarrea. Per aconseguir aquest objectiu els següents experiments (Capítols 3 al 6) van ser dissenyats. En el Capítol 3 vam voler esbrinar fins a quin punt l’edat de la truja i el seu desgast productiu poden afectar l’estatus de Zn dels garrins al deslletament a causa d’un estatus mineral de les truges malmès que a més pugui alterar la composició mineral del calostre i de la llet. Al mateix temps vam voler avaluar si una dieta per a truges baixa en Ca, P i Zn amb o sense suplementació de fitassa poden afectar el rendiment reproductiu de les truges i el creixement dels garrins, a més d’afectar la digestibilitat del Ca, P i Zn de les truges i les seves concentracions en el plasma i llet. Els resultats van mostrar que les concentracions dels minerals en el calostre i la llet es van mantenir constants evidenciant que les truges fan un gran esforç per a proveir un subministrament constant de minerals a la seva descendència independentment de la seva edat i de la diferent composició mineral i suplementació en fitassa del seu pinso. En el Capítol 4 (Davin et al., 2013), volíem avaluar com el deslletament i nivells farmacològics de Zn en forma de ZnO poden afectar l’estatus de Zn dels garrins. Vam avaluar aquests dos efectes sobre la concentració mineral del plasma, òrgans (fetge, pàncrees i melsa) i dels continguts del tracte gastrointestinal (GIT). Els resultats van mostrar que els animals deslletats presentaven una concentració plasmàtica de Zn inferior a la dels animals no-deslletats, però la suplementació amb ZnO va contrarestar aquesta caiguda. La suplementació amb ZnO durant una setmana va produir un increment en els nivells de Zn al fetge, al pàncrees i als continguts del GIT. Els animals deslletats van presentar concentracions de Zn en els òrgans semblants als animals no-deslletats en canvi, la concentració de Zn en els continguts del GIT va ser superior. El Capítol 5 (Davin et al., 2012) pretenia mostrar de forma més detallada com el Zn, Fe i Cu es distribuïen en les fraccions solubles i insolubles dels diferents continguts del GIT, que es van obtenir dels animals del capítol anterior. La concentració de Zn va augmentar de forma clara al llarg del GIT dels animals que reberen nivells elevats de ZnO, en comparació als animals deslletats que reberen una dieta control i els animals no-deslletats. La proporció de Zn en la fracció soluble en el jejú, ili i cec i del Fe al llarg del GIT dels animals no-deslletats va ser superior a la dels animals deslletats. Per contra, les concentracions de Cu dels animals no-deslletats van ser inferiors a les dels animals deslletats al llarg del GIT i es van veure incrementades al cec i al colon quan els animals van rebre alts nivells de Zn a la dieta. El Capítol 6 inclou dos experiments en garrins per avaluar com les concentracions sèriques de Zn canvien al voltant del deslletament i com es veuen afectades al suplementar diferents nivells, fonts i posologies de Zn. Pocs dies després del deslletament les concentracions de Zn sèriques disminuïren i el tractament amb alts nivells de Zn en forma de ZnO a la dieta fou l’únic capaç d’incrementar de forma ràpida la concentració sèrica de Zn fins a nivells fisiològics. Els resultats exposats en aquesta tesi recolzen la idea que el Zn es troba fortament regulat en la truja durant la lactació per poder satisfer els requeriments dels garrins. Tot i això, l’estatus de Zn en els garrins es veu compromès després del deslletament, malgrat que pugui tenir un paper important en el creixement dels garrins i la seva predisposició a manifestar diarrea durant aquest període. Entre les diferents estratègies investigades, les dosis terapèutiques de ZnO que són usades de forma rutinària en les dietes dels garrins criats en granges comercials va ser l’únic tractament capaç de contrarestar aquesta situació transitòria.
The general aim of this PhD thesis is to study Zn status of weaned piglets and whether it is affected by weaning or dietary Zn supplementation, like pharmacological levels of ZnO that are usually administered in post-weaning piglet’s feed to prevent and/or treat diarrhea. To achieve this goal the following experiments (Chapter 3 to 6) were designed. In Chapter 3 we wanted to explore to what extent sow’s age or productive weariness could affect piglet’s Zn status at weaning by an impaired mineral status of sows and consequently an altered mineral colostrum and milk composition. At the same experiment we wanted to assess how low Ca, P and Zn sow’s diet with or without phytase supplementation could affect sow reproductive and litter performance as well as their digestibilities and mineral plasma and milk concentrations. Results showed that colostrum and milk mineral concentrations remain nearly constant meaning that sows make a great effort to provide a constant mineral supply to their offspring regardless of its age and variations in mineral composition and phytase supplementation of its diet. In Chapter 4 (Davin et al., 2013), we wanted to assess whether weaning and dietary pharmacological levels of Zn as ZnO affect piglets Zn status. We intended to evaluate the effect of weaning and dietary ZnO supplementation on plasma, organs (liver, pancreas and spleen) and GIT contents mineral concentrations. Results showed that weaned animals presented lower plasma Zn levels compared to unweaned animals, but ZnO supplementation counteracts this drop. Supplementation with high doses of ZnO during one week increased levels of Zn in liver, pancreas and in the gastrointestinal tract (GIT) contents. Weaned animals showed a similar Zn concentration in the organs but a higher total concentration of Zn in GIT contents compared to unweaned animals. Chapter 5 (Davin et al., 2012), intended to add detail on how Zn, Fe and Cu were distributed into the soluble or insoluble fraction of the different GIT contents obtained from the animals of the previous chapter. Concentration of Zn clearly increased along the GIT for animals receiving high levels of ZnO compared to weaned animals receiving the control diet and to unweaned animals. The proportion of Zn in the soluble fraction in jejunum, ileum and cecum and Fe along the GIT of unweaned pigs was higher than in those weaned animals. In contrast, Cu concentrations were lower in unweaned pigs than in weaned pigs along the GIT and were increased in cecum and colon when dietary high levels of Zn were fed. Chapter 6 includes two experiments in piglets to assess how Zn serum concentration changes around weaning and as affected by different levels, sources and posologies of supplemented Zn. Few days after weaning Zn serum concentrations decreased and pharmacological levels of Zn as ZnO was the only treatment able to rapidly increase Zn serum concentration back to physiological levels. Results exposed in this thesis support the idea that Zn is highly regulated in the sow during lactation to satisfy Zn requirements of piglets. However, Zn status is compromised in piglets after weaning, which could have a role on growth and predisposition to diarrhea during this period. Among the different explored strategies, therapeutic doses of ZnO that are routinely used in commercial farms were the only efficient Zn treatment to counteract this transient situation.
Zinc; Nutrició; Porc
636 - Animal husbandry and breeding in general. Livestock rearing. Breeding of domestic animals
Ciències de la Salut
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
