Estudi de la implicació del sistema nerviós perifèric i de la resposta autoimmunitària dels limfòcits B anti-periferina en el decurs de la diabetis mellitus tipus 1 en el model NOD

Abstract

El treball de recerca que presentem en aquesta memòria ha tingut com a objectius principals aprofundir en l’estudi, per una banda, de la funció efectora dels limfòcits B en la T1D, i, per l’altra, del paper de les cèl·lules del SNP com a dianes en el procés de desenvolupament de la malaltia. Amb aquest objectiu vàrem generar els ratolins NOD transgènics de limfòcits B, el 280.IgH.NOD i el 280.IgH.IgL.NOD, portadors de BCRs amb especificitat per la periferina, i per una altra banda el ratolí NOD knockout pel gen de la periferina, el ratolí NOD.Per-/-. L’estudi d’aquests models ha mostrat que en els ratolins 280.IgH.NOD i el 280.IgH.IgL.NOD la incidència de la malaltia s’incrementa i s’accelera el seu debut, mentre que en el ratolí ratolí NOD.Per-/- la incidència de la malaltia no varia en relació amb el ratolí NOD però en canví sí que s’hi observa un retard lleuger en el debut. Això ens permet concloure que tot i que la periferina és diana de la malaltia de l’atac durant el procés diabetogènic, i per tant és un autoantigen rellevant en la resposta autoimmunitària en la T1D, la resposta contra altres autoantígens fa que aquesta resposta no sigui imprescindible per tal que el procés es desenvolupi plenament. També ens permet concloure que la resposta autoimmunitària contra el SNP està directament lligada al procés diabetogènic.

El trabajo de investigación que presentamos en esta memoria ha tenido como objetivos principales profundizar en el estudio, por un lado, de la función efectora de los linfocitos B en la T1D, y por otro, el estudio del papel de las células del SNP como dianas en el ataque autoinmune. Con este objetivo se generaron los ratones NOD transgénicos de linfocitos B, el 280.IgH.NOD y el 280.IgH.IgL.NOD, portadores de BCRs con especificidad para la periferina, y el ratón NODPer-/-, un ratón knockout por el gen de la periferina. El estudio de estos modelos ha mostrado que tanto en los ratones 280.IgH.NOD como en los 280.IgH.IgL.NOD la incidencia de la enfermedad se incrementa y se acelera el debut, mientras que en el ratón NOD.Per-/- la incidencia de la enfermedad no varia en comparación con el ratón NOD, pero, en cambio, se observa un ligero retraso en el debut de esta. Esto nos permite concluir que aunque la periferina es diana del ataque durante el proceso diabetogéinco, y por lo tanto es un autoantígeno relevante en la respuesta autoinmune en la T1D, la respuesta contra otros autoantígenos hace que la respuesta anti-periferina no sea imprescindible para el desarrollo de la enfermedad. También nos permite concluir que la respuesta autoinmune contra el SNP está estrechamente relacionada con el proceso diabetogénico.

The main objectives of the present study were to explore the role of B cells in T1D, and to analyze the involvement of some functional defects of PNS neurons in promoting the disease. For this purpose we generated the 280.IgH.NOD and the 280.IgH.IgL.NOD mice bearing BCRs with specificity for Peripherin, and on the NOD.Per-/- mouse knockout of the Peripherin gene. The results indicate that whereas diabetes incidence increases and disease onset accelerates in 280.IgH.NOD and 280.IgH.IgL.NOD, disease incidence is unchanged and diabetes onset is slightly delayed in NOD.Per-/-, compared to the NOD mouse. This allows us to conclude that although Peripherin is a target of the autoimmune response and therefore is a relevant autoantigen in T1D, it is not essential for the full development of the disease. Furthermore, the results allow us to conclude that the autoimmune response against PNS is directly linked to the diabetogenic process.