Competències transverals i la formació universitària, Les

Abstract

El tema al voltant del qual es construeix aquesta tesi és el diagnòstic de les competències que es desenvolupen al llarg de la formació universitària en un ensenyament a partir de l'anàlisi de les seves pràctiques avaluatives.<br/>El problema, que es defineix a Química, es desglossa en dos objectius: 1) Identificar el model avaluatiu de l'ensenyament, per tal de 2) diagnosticar les competències que se'n desprenen. La tesi subjacent al model de diagnòstic proposat és que l'anàlisi del model avaluatiu d'un ensenyament permet tenir evidències de l'assoliment del perfil de formació, mentre aquest model sigui coherent amb el perfil de formació pretès. <br/>La tesi empra una metodologia qualitativa i respon al disseny d'una investigació no experimental de tall descriptiu - interpretatiu. El treball de camp es va estructurar en dues fases consecutives: en una primera, es van dur a terme quatre grups de discussió amb estudiants (un per cada curs acadèmic), i, en una segona, es van realitzar entrevistes amb 22 professors de l'ensenyament. Aquestes dades s'han pogut triangular amb les obtingudes d'una altra investigació en la qual es van entrevistar empresaris de l'àmbit químic. <br/>A la primera part de la tesi, es fa una curosa anàlisi del constructe de competències en el context de l'educació superior i s'esbossen les estratègies formatives, molt especialment, les estratègies avaluatives coherents amb el constructe de competències. Així mateix, s'ofereix una reflexió sobre els principals reptes de la formació científica i els referents del perfil de formació del graduat de Química (Benchmarks britànics, Projecte Tuning i Llibre blanc de l'ANECA).<br/>A la segona part es descriuen els resultats i es presenten les conclusions. Els resultats analitzen el perfil de formació assumit pel professorat entrevistat (a partir de l'anàlisi d'un qüestionari i de l'ordenació d'unes targetes de valors), el contingut avaluat (a partir del guió de l'entrevista) i la forma d'avaluació emprada. Les principals conclusions són les següents: 1) hi ha un desajust inicial entre el perfil de formació assumit a l'ensenyament i el dels referents analitzats, així com el que es desprèn del constructe de competències transversals; 2) Hi ha coherència entre el perfil de formació assumit i els continguts objectes d'avaluació; 3) Les pràctiques avaluatives són coherents amb els objectius o continguts objectes d'avaluació. Conseqüentment, a l'ensenyament de Química de la UB, es pot afirmar que les competències assumides són avaluades (i per tant, certificades); ara bé, les llacunes d'aquest perfil (com per exemple, les competències interpersonals), no són certificades en aquest ensenyament.

<I>El tema alrededor del que se construye esta tesis es el diagnóstico de las competencias que se desarrollan a lo largo de la formación universitaria en una titulación a partir del análisis de sus prácticas evaluativas.<br/>El problema, que se define a Química, se desglosa en dos objetivos: 1) Identificar el modelo evaluativo de la enseñanza, para 2) diagnosticar las competencias que se desprenden de este modelo. La tesis subyacente al modelo de diagnóstico propuesto es que el análisis del modelo evaluativo de una titulación permite tener evidencias de la consecución del perfil de formación, en tanto que este modelo sea coherente con el perfil de formación pretendido. <br/>La tesis utiliza una metodología cualitativa y responde al diseño de una investigación no experimental de corte descriptivo-interpretativo. El trabajo de campo se estructuró en dos fases consecutivas: en una primera, se llevaron a cabo cuatro grupos de discusión con estudiantes (uno por cada curso académico), y, en una segunda, se realizaron entrevistas con 22 profesores de la enseñanza. Estos datos se han podido triangular con les obtenidas de otra investigación en la cual se entrevistaron a empresarios del ámbito químico. <br/>En la primera parte de la tesis, se hace una cuidadosa análisis del constructo de competencias en el contexto de la educación superior, y se esbozan las estrategias formativas, y, muy especialmente, las estrategias evaluativas coherentes con el constructo de competencias. Asimismo, se ofrece una reflexión sobre los principales retos de la formación científica, y los referentes del perfil de formación del graduado de Química (Benchmarks británicos, Proyecto Tuning y Libro blanco de ANECA).<br/>En la segunda parte, se describen los resultados y se presentan las conclusiones. Los resultados analizan el perfil de formación asumido por el profesorado entrevistado, el contenido evaluado y la forma de evaluación utilizada. Las principales conclusiones son las siguientes: 1) hay un desajuste inicial entre el perfil de formación asumido en la enseñanza y el de los referentes analizados, así como con lo que se desprende del constructo de competencias transversales; 2) Hay coherencia entre el perfil de formación asumido y los contenidos objeto de evaluación; 3) Las prácticas evaluativas son coherentes con los objetivos o contenidos objeto de evaluación. Consecuentemente, en la enseñanza de Química de la UB, se puede afirmar que las competencias asumidas son evaluadas (y por tanto, certificadas); ahora bien, no se puede certificar el desarrollo de las competencias no asumidas en el perfil.</I>

SUMMARY:<br/><br/>This thesis is based on the diagnosis of the competences developed through the university training in a degree from the analysis of its assessment practices.<br/>The problem, which is described in Chemistry, breaks down into two goals: 1) Identifying the assessment model of the degree, in order to 2) diagnose the competences that gather from it. The underlying thesis to the diagnosis model proposed is that the analysis of a degree assessment model allows to have evidence of the fulfilment of the education profile, as long as this model is coherent/consistent with the education profile expected.<br/>The thesis uses a qualitative methodology and obeys to the design of a non experimental descriptive - interpretative (type) research. The fieldwork was structured in two consecutive phases: the first one, four focus groups were carried out with students (one for every academic course), and, the second one, interviews were carried out with 22 teachers of the degree. These data have been triangulated with the ones obtained from another research in which employers of the chemical area were interviewed.<br/>In the first part of the thesis, a careful analysis of the construct of competences within the context of higher education is made, as well as the education/training strategies are outlined, especially the assessment strategies consistent with the construct of competences. Likewise, it is offered a reflection on the main challenges of the scientific education and the referents of the Chemistry graduate education profile (British Benchmarks, Project Tuning and White Book of the ANECA).<br/>In the second part, the results are described and the conclusions are presented. The results analyze the education profile assumed by the teaching staff interviewed, the assessed content and the used form of assessment. The main conclusions are the following ones: 1) there is an initial disparity between the assumed education profile and that of the analyzed referents, as well as what gathers from the construct of transferable competences; 2) There is consistence/coherence between the assumed education profile and the contents which are assessed; 3) The assessment practices are consistent with the goals or contents which are assessed. Consequently, in the Chemistry degree of the University of Barcelona, it can be stated that the assumed competences are evaluated (and therefore, certified); however, the profile gaps (as for example, the interpersonal competences) are not certified in this degree.