Aproximació Evo-Devo a la base filogenètica dels bilaterals: Gens Hox i Parahox a acels i nemertodermàtides

Author

Jiménez Guri, Eva

Director

Saló i Boix, Emili

Garcia Fernández, Jordi

Date of defense

2003-07-23

ISBN

8468850683

Legal Deposit

B.5730-2004



Department/Institute

Universitat de Barcelona. Departament de Genètica

Abstract

Una de les classes de gens més interessants d'estudiar des del punt de vista de la biologia del desenvolupament són els gens Hox. Durant el desenvolupament embrionari dels Metazous els gens Hox són els encarregats d'establir les posicions dels territoris del cos al llarg de l'eix antero-posterior. Així, els gens Hox són els que determinen on és el cap, on la cua, i on els apèndix en els diferents animals. Tots els animals tenen aquesta mena de gens, essent una sinapomorfia dels Metazous. Aquests gens codifiquen per uns factors de transcripció amb un domini d'unió al DNA, l'Homeodomini, que els dóna la seva funcionalitat. En aquells fílums on s'han trobat gens Hox, aquests s'han vist organitzats en el genoma formant un <i>cluster</i> o agrupació de gens, posicionant-se de forma linial i consecutiva.<br/><br/>El regne animal està format per dos grups ben diferenciats d'organismes. Aquells denominats triblàstics són els que tenen simetria bilateral, on el seu cos es pot dividir en un pla sagital quedant dues meitats especulars. En aquest grup es situen els Lofotrocozous (anèl.lids, moluscs, platihelmints, .), els Ecdisozous (nemàtodes i artròpodes majoritàriament) i els deuteròstoms (ammb equinoderms i cordats). L'altre grup, amb molts menys representants, són els Radials, amb cnidaris, ctenofors i esponges.<br/><br/>S'ha vist que la història evolutiva dels gens Hox va lligada a l'aparició dels diferents tipus d'animals a la terra, i que la seqüència, nombre i ordenació d'aquests gens en cada fílum poden donar una bona visió d'aquesta evolució. Fins l'actualitat s'han trobat gens Hox a tots els animals triblàstics en els que s'han buscat. A partir de l'homologia de seqüències entre diferents representants dels diferents grups s'ha pogut inferir quin ha estat el camí fins a formar el <i>cluster</i> Hox actual. Es postula que a partir d'un gen Hox ancestral (UrProtoHox) que hauria patit una sèrie de duplicacions es va formar un cluster ancestral de 4 gens (<i>cluster</i> ProtoHox). Aquest va patir una duplicació formant dos <i>clusters</i> germans, el Hox primitiu, de 4 gens, i el ParaHox, de tres gens. El <i>cluster</i> Hox primitiu va patir, a mesura que apareixien els diferents grups en l'arbre filogenètic, una expansió en la seva dotació gènica, augmentant el nombre de gens Hox en els grups més nous.<br/><br/>Un grup de cucs plans classificats clàssicament com a platihelmints, els Acelomorfs, han estat postulats com a no formant part d'aquest fílum sinó com éssent a la base dels bilaterals. Basant-nos en aquesta possible posició basal dels Acelomorfs, vam plantejar-nos trobar la dotació Hox i ParaHox d'aquests animals. Si els gens que poseeixen actualment aquests organismes són aquells que posseien ancestralment, trobar-los correspondria a trobar els <i>clusters </i> ancestrals. <br/><br/>De l'estudi dels gens Hox i ParaHox hem trobat que els Acelomorfs poseeiexen una dotació Hox reduida en nombre, però amb totes les classes esperades. Així, poseeixen una dotació Hox amb un gen anterior, un central i un posterior, i una dotació ParaHox amb un gen Xlox i un Caudal. No s'han trobat representants Hox PG3 ni ParaHox Gsh, bé per problemes tècnics o perquè secundàriament s'hagin perdut en aquest grup. Tot i això, concluim que els Acelomorfs tenen una dotació Hox i ParaHox ancestral, essent coherent amb la proposada posició basal del grup i amb les teories postulades d'evolució dels gens Hox i ParaHox.

Keywords

Organismes triblàstics

Subjects

575 - General genetics. General cytogenetics

Knowledge Area

Ciències Experimentals i Matemàtiques

Documents

TESIEJIMENEZ.pdf

8.005Mb

 

Rights

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

This item appears in the following Collection(s)