Models de xarxes gèniques en el desenvolupament embrionari i l'evolució.

Autor/a

Salazar Ciudad, Isaac

Director/a

Garcia Fernández, Jordi

Vicente Solé, Ricard

Fecha de defensa

2002-03-12

ISBN

8469988573

Depósito Legal

B.32287-2002



Departamento/Instituto

Universitat de Barcelona. Departament de Genètica

Resumen

La teoria evolutiva té com a objectiu explicar la diversitat i disparitat dels organismes vius. Aquesta estableix que les poblacions tenen variabilitat fenotípica heredable que en el medi afecta la contribució relativa dels diferents individus d'una població en la següent generació. A més, la teoria estableix que aquest procés s afectat per dependències històriques i fenòmens atzarosos com ara la deriva gènica. La causa última de la variació fenotípica rau en mutacions que són essencialment atzaroses (malgrat més probables en certes regions del DNA). Això, però, no explica quin tipus de variacions morfològiques són possibles en un llinatge concret. De fet, la teoria Darwinista ens ajuda a entendre com diferents variants en les poblacions es substitueixen unes a altres però no com o perquè apareixen unes variacions o unes altres (excepte a nivell molecular). L'objectiu d'aquesta tesi és introduir certs aspectes de com el desenvolupament funciona per tal de que la teoria evolutiva, o una variant d'aquesta, tingui un cert poder predictiu sobre l'estructura del fenotip. A part, això, pot ajudar a entendre quins factors, i com, afecten la evolució dels metazous. El desenvolupament és també un producte de l'evolució. Fent el que acabem d'esmentar també aconseguim desenvolupar un marc teòric que ens permeti estudiar evolució i desenvolupament unificadament.

Palabras clave

Xarxes Gèniques; Desenvolupament; Evolució

Materias

575 - Genética general. Citogenética general. Inmunogenética. Evolución. Filogenia

Área de conocimiento

Ciències Experimentals i Matemàtiques

Documentos

art3.pdf

1.437Mb

art4.pdf

170.1Kb

art5.pdf

248.1Kb

TESI.pdf

727.4Kb

 

Derechos

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)