L’església en transició (1971-1980). De la Transició de l’Església a la Transició política. El paper de la jerarquia catalana.

dc.contributor
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània
dc.contributor.author
Viñas Cirera, Jordi
dc.date.accessioned
2014-04-25T13:31:01Z
dc.date.available
2015-04-26T05:45:20Z
dc.date.issued
2013-12-02
dc.identifier.isbn
9788449043482
cat
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/133352
dc.description.abstract
La intenció fonamental d’aquesta tesi és fer un estudi de la Transició de l’Església espanyola i catalana i com va influir aquesta a la Transició política que es va fer posteriorment. També s’ha de considerar que la base de l’estudi és la jerarquia eclesiàstica, sobretot la catalana entre els anys 1970-1980. Per començar, hi ha un breu resum biogràfic dels bisbes que regentaven les diferents diòcesis catalanes en els anys setanta, tot destacant el fet gairebé excepcional que tots eren de parla catalana i nascuts dins dels països catalans. A partir d’aquí es desenvolupa el tema que enclou des de l’Assemblea Conjunta fins el restabliment de la Generalitat i la seva problemàtica. El fet d’iniciar el treball d’investigació per l’Assemblea Conjunta rau en que aquí podem situar el començament de la Transició Eclesial, on es tracten temes i polèmiques que mai havia abordat l’Església dins del franquisme; igualment, com es va organitzar a Catalunya, les seves problemàtiques i els resultats. A continuació s’estudia l’impacte del document “L’Església i la comunitat política”, de molta transcendència en les relacions Església – Estat. S’ha de tenir present que el document representa l’intent de la comunitat eclesial de separar-se del poder temporal, tant relacionats fins aleshores. De la mateixa manera s’analitzen les repercussions que va tenir pel govern franquista i els intents que es van fer per arribar a impedir els seus efectes. També es fa una anàlisi de les problemàtiques internes de l’Església, de la nova llei d’educació i com es rebuda per l’Església i el procés de catalanització de la comunitat eclesial a Catalunya. La mort i posterior enterrament de Carrero Blanco va significar, per al poble en general, les males relacions entre els dirigents de l’Església i els de l’Estat, a part de que assenyalava el començament de la decadència del règim, cosa que la Conferència Episcopal tenia molt clara, i en conseqüència va prosseguir en el seus intents d’allunyar-se del poder polític. En referència al govern d’Arias Navarro, s’estudien dues qüestions, d’un banda, el cas Añoveros i de l’altre, el document sobre la reconciliació. El cas Añoveros va representar el moment de màxima tensió entre el govern i la jerarquia. S’aprofita l’ocasió per veure el ressò que va tenir a Catalunya, per la gran identificació d’un part important de l’Església catalana, amb la temàtica de la polèmica homilia del bisbe Añoveros. La reconciliació, temàtica central de l’Any Sant, va ser molt ben rebuda per la jerarquia perquè, feia temps que una part d’aquesta buscava l’entesa entre tots els espanyols, pensessin el que pensessin. Les reflexions no eren favorables al règim, però aquest ja no tenia la força suficient com per a parar les crítiques. La mort de Franco va representar l’inici de la Transició Política. Els canvis que això suposava van ser ben rebuts per l’Església amb l’excepció de petits grups nostàlgics amb el passat. En aquest apartat s’estudien les repercussions de la Reforma Política, les primeres eleccions, la Constitució i les primeres lleis, la més polèmica la del divorci. L’Església, davant aquest allau de canvis, va intentar mantenir una neutralitat absoluta, no donant suport a cap grup polític, però sí que va donar les seves orientacions sobre els aspectes morals que havien de tenir en compte els fidels. Per acabar, s’analitza tot el procés de l’autonomia catalana, les seves conseqüències dins de l’Església catalana i les seves divergències amb l’espanyola
cat
dc.description.abstract
The aim of this thesis is to study the transition period of the Spanish and Catalan Church and how it influenced the subsequent political transition. It is important to consider that the basis of this study is the ecclesiastic hierarchy, above all the Catalan hierarchy between the years 1970 and 1980. I start with a brief bibliographic summary of the bishops who held the different Catalan dioceses in the seventies, pointing out the exceptional fact that almost all of them spoke Catalan and were born in the Catalan Countries. After that, I develop the subject of the Joint Assembly (Assemblea Conjunta) and I explain the difficulties gone through to re-establish the Generalitat (the government of the autonomous community of Catalonia). I started my research work with the Joint Assembly, because it is there where we can say that the ecclesiastic transition started, since in this Assembly people dealt with subjects and controversies which had never been dealt with during the Franco period. I also explain how this Assembly was organised in Catalonia, its problems and its achievements. Next, I study the impact of the document “The Church and the Political Community”, which was very important in the relationship between the Church and the State. We have to take into account that the document represents the attempt of the ecclesiastic community to separate from the temporal political power, with which it had always been closely related. I also analyse the consequences that this transition had for the Franco government and the attempts carried out by this government to avoid its effects. In addition I do some research on the Church internal problems, the new education law and how the Church reacted to it, and the Catalanisation process in the ecclesiastic community of Catalonia. Carrero Blanco’s death and burial contributed to deteriorate the already bad relationship existing between Church and State leaders. Besides, it represented the beginning of the regime’s decline. The Episcopal Conference was well aware of this decline and therefore insisted on moving away from the political power. With reference to Arias Navarro’s government I deal with two subjects. On the one hand the Añoveros affair and on the other hand the reconciliation document. The Añoveros affair represented the highest tension moments between the government and the ecclesiastic hierarchy. This fact had a great impact in Catalonia where an important part of the Catalan Church agreed and felt identified with the subject of Añoveros’ polemic homily. The reconciliation, central subject of the Holy Year, was welcomed by the ecclesiastic hierarchy, because this one wanted all the Spanish people to come to an agreement, no matter what their ideas were. The thoughts and ideas discussed during the reconciliation process were ideas from people contrary to the political regime, but this one had no longer the strength to stop criticisms. Franco’s death and burial represented the start of the political transition. The changes that it brought about were welcomed by the Church, with the exception of some small nostalgic groups. In this part I comment the consequences of the political reform, the first elections, the Constitution (law), the first laws and among them the most polemic law: the divorce law. During all these changes, the Church was neutral and did not give support to any political parties, but it did give some advice and directions to the Catholic Christians about moral aspects. Finally, I analyse the process of the Catalan Autonomy, its consequences for the Catalan Church and the difference of opinions between the Catalan and the Spanish Church.
eng
dc.format.extent
386 p.
cat
dc.format.mimetype
application/pdf
dc.language.iso
cat
cat
dc.publisher
Universitat Autònoma de Barcelona
dc.rights.license
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
Esglèsia
cat
dc.subject
Transició
cat
dc.subject
Jerarquia
cat
dc.subject.other
Ciències Humanes
cat
dc.title
L’església en transició (1971-1980). De la Transició de l’Església a la Transició política. El paper de la jerarquia catalana.
cat
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.subject.udc
2
cat
dc.contributor.authoremail
jordi.vias@gmail.com
cat
dc.contributor.director
Figuerola Garreta, Jordi
dc.embargo.terms
12 mesos
cat
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess


Documents

jvc1de1.pdf

2.743Mb PDF

This item appears in the following Collection(s)