La figura de la modista i els inicis de l’alta costura a Barcelona. Trajectòria professional i producció d’indumentària femenina (1880-1915)

Author

Casal-Valls, Laura

Director

Freixa, Mireia, 1948-

Date of defense

2013-12-13

Legal Deposit

B. 3622-2014

Pages

1341 p.



Department/Institute

Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art

Abstract

Aquesta recerca té per objectiu omplir un buit historiogràfic de la moda catalana, recuperant el nom d’alguns dels seus protagonistes i estudiant el que en definitiva fou un moment de transició entre un model de producció artesanal i l’Alta costura. L’objectiu principal de la recerca ha estat el de fer una panoràmica sobre la trajectòria laboral de les modistes durant la segona meitat del segle XIX fins a l’establiment d’una alta costura autòctona. Es tracta, doncs, d’un retrat col•lectiu, que no es centra en les individualitats sinó en la cadència d’un model de producció i la seva transició vers l’Alta costura. En aquest procés cal tenir en compte també el paper de la societat burgesa catalana, així com el dels avenços tècnics i industrials. Per tal d’estudiar aquest procés de transició, ha calgut analitzar la configuració de l’ofici de la modisteria i situar-lo en el seu context, emmarcat per les aspiracions creixents d’una societat burgesa i el desenvolupament d’una indústria incipient. En aquest procés de recerca, i després d’examinar les circumstancies, característiques i conseqüències del que en definitiva fou una transició històrica entre un model artesanal i un model industrial de producció, s’observa com l’aparició d’un nou mercat, d’una nova manera de consumir i d’unes noves lleis del gust van propiciar l’aparició de l’Alta costura catalana. Després d’una introducció extens,a on es fa un repàs exhaustiu de la historiografia i de l’estat de la qüestió del tema, així com una descripció acurada de la metodologia emprada, els continguts de la recerca es divideixen en tres parts. En la primera part es replantegen conceptes de base, partint de la historiografia existent i des d’una perspectiva crítica no només pel que fa a les respostes trobades, sinó incidint directament en la formulació de les preguntes que tradicionalment s’han plantejat els historiadors a l’hora de voler escriure sobre el fenomen del vestit i de l’Alta costura. La història del disseny, que ha tractat de prop el consum i que avui ja compta amb una historiografia important a l’estranger, ha considerat sempre que el consum és el darrer estadi del procés de disseny. En aquesta recerca, però, es considera que el consum, en el període estudiat, impulsat pel gust i efectuat per la societat, n’era el primer estadi. Cal recordar que en el cas de la moda al segle XIX, en no ser encara un procés de creació i de disseny administrat segons una dinàmica industrial, el primer estadi de la producció d’una peça era l’encàrrec: a partir d’un encàrrec, dictat per una idea de gust i generat per unes necessitats burgeses, es desplegava tot el procés de la producció. En la segona part l’objecte estudiat és el vestit femení entès com a producte. En aquesta part, es posa en relació el vestit local amb la moda internacional, es defineixen els dos usos històrics i s’analitzen els diversos vestits que conformen el treball de camp, a través d’una divisió temporal concreta. En la tercera part s’estudia la figura del productor –de la modista– i es posa en relació amb el context històric i social. Es defineixen els processos de treball, els mètodes, la projecció social de la figura de la modista i, finalment, com a tret essencial, la trajectòria professional d’aquesta figura. La raó per la qual es centra l’estudi en el treball de la modista és perquè, com es veurà, fou la principal creadora de moda femenina i caracteritzà molt bé el procés de la moda al segle XIX. Finalment, s’adjunta un annex amb el catàleg del treball de camp, que configura el primer catàleg d’aquestes característiques realitzat a Catalunya.


This research is aimed to fill a historiographical gap in the field of Catalan fashion, reinstating some of its main characters, and covering a transitional period that goes from fashion’s handcraft production to haute couture standards. This document offers a panoramic view of dressmakers professional career that goes from the second half of the XIX century up to the referred Catalan haute coutureestablishment at the beginning to the XX century. In order to understand this process it is necessary to take into account both the Catalan bourgeoisie society and the industrial advancements of the time. This paper investigates the gestation of haute couture in Catalonia and what were its causes and consequences. To do so, the way history has been usually studied has been turned upside down. If fashion had hitherto been studied from the perspective of the consumer, overhauling various forms of dress styles, this investigation proposes to start by exploring a particular character that has been virtually invisible until today: the dressmaker and its career development. To study this process of transition, it has been necessary to analyse how dressmakers' labor was structured within its context, along with the growing aspirations of Catalan’s bourgeois society and the development of a nascent industry. In this research process, and after considering the circumstances, characteristics, and consequences of what ultimately became a historical transition from a handcraft environment to an industrial model of production, the emergence of a new market and ways of understanding taste can be observed. It was this new market and taste what led to the apparition of Catalan haute couture. In this document lie the embryonic beginnings of Catalan haute couture in a historical, social and artistic context.

Keywords

Moda; Moda; Fashion; Disseny de vestits; Diseño de moda; Costume design; Dissenyadors de moda; Diseñadores de moda; Fashion designers; Barcelona (Catalunya); Barcelona (Cataluña); Barcelona (Catalonia)

Subjects

74 - Drawing. Design. Applied arts and crafts

Knowledge Area

Ciències Humanes i Socials

Documents

01.LCV_1de6.pdf

710.4Kb

02.LCV_2de6.pdf

2.869Mb

03.LCV_3de6.pdf

4.562Mb

04.LCV_4de6.pdf

3.103Mb

05.LCV_5de6.pdf

423.1Kb

06.LCV_6de6.pdf

1.891Mb

 

Rights

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

This item appears in the following Collection(s)