2013-05-24T03:22:45Zhttp://www.tdx.cat/oai/request

oai:www.tdx.cat:10803/92502011-04-13T05:56:15Zhdl_10803_355

Universitat Ramon Llull. FPCEEB - PsicologiaPalma Sevillano, Carolina2007-01-162007-01-162007-01-16B.6431-2007http://www.tdx.cat/TDX-0116107-165547http://hdl.handle.net/10803/9250Introducció: Són molts els estudis que, en els darrers quinze anys, han demostrat l'efectivitat dels programes d'intervenció precoç en la esquizofrènia i el seu impacte sobre el pronòstic de la malaltia. De fet, la intervenció preventiva a la fase prodròmica i posterior al primer episodi ha esdevingut una de les línies principals de recerca i d'aplicació clínica per l'abordatge de la esquizofrènia. Objectiu: Avaluar l'impacte d'una intervenció psicoterapèutica durant la fase inicial de la esquizofrènia sobre la millora clínica i les recaigudes d'un grup que va rebre una intervenció precoç (PIPE) en comparació amb un grup control (GC) que va rebre controls psiquiàtrics rutinaris. Mètode: Es va realitzar un assaig clínic controlat a simple cec per tal de comparar un grup que va ser tractat amb un programa de controls rutinaris (CG) amb un grup que va participar en el programa PIPE. Es van aleatoritzar 34 pacients que estaven a la fase inicial de l'esquizofrènia a ambdós grups: GC (n=13) i GC+PIPE (n=21). El programa PIPE va estar conformat per teràpia individual i familiar cognitivo-motivacional, tenint una duració de 18 mesos (entre 34-36 sessions). Les avaluacions clíniques es van portar a terme a la valoració basal, als 3,6,9,12 i 18 mesos per avaluadors externs, a més del seguiment als 6 mesos d'haver finalitzat la intervenció. Es va avaluar als pacients mitjançant l'escala PANSS (versió espanyola de l'Escala dels síndromes positiu i negatiu; Cuesta i Peralta, 1994) , l'escala BPRS (Brief Psychiatry Rating Scale; Overall i Gorham, 1962), l'escala CGI (Clinical Global Impressions; National Institute of Mental Health, 1976) i l'EEAG (Escala d' Avaluació de l'Activitat Global; American Psychiatric Association,1995). A més, es van recollir els índexs de recaigudes globals i específiques en número de hospitalitzacions, estades a l'hospital de dia, visites a urgències, visites no programades, agudització simptomàtica i els increments de medicació. Resultats principals: S'observen diferencies estadísticament significatives entre els dos grups esmentats ja als tres mesos d'intervenció respecte a l'avaluació basal (p=0,000) que es mantenen estables fins al seguiment als 6 mesos (p=0,000) a l'avaluació amb l'escala BPRS. Respecte a l'avaluació del síndrome positiu, negatiu i de psicopatologia general puntuat amb la PANSS s'observen també diferències notables als sis mesos que es mantenen fins al final de la intervenció als 18 mesos (PANSS-P, p=0,02;PANSS-N, p=0,004;PANSS-PG, p=0,000). D'acord amb aquests resultats es presenten diferències estadísticament significatives a les puntuacions de les escales CGI i EEAG amb resultats notables ja als sis mesos (CGI, p=0,000; EEAG, p=0,001) i que es mantenen fins al seguiment (CGI, p=0,000; EEAG, p=0,000). Respecte a les recaigudes s'observen diferències estadísticament significatives entre els grups als 18 i als 6 mesos de seguiment en número d'hospitalitzacions (p=0,000), en estades a l'hospital de dia (p=0,000), visites al servei d'urgències (p=0,048) i en augments de medicació (p=0,002). Resultats semblants s'observen a les mesures de recaigudes globals en la comparació entre grups tant al final de la intervenció com durant el seguiment als 6 mesos (p=0,018; p=0,048 respectivament). Conclusió principal: El programa d'intervenció precoç PIPE té un impacte alt sobre la millora clínica i les recaigudes als 18 mesos d'intervenció que es manté durant el període de seguiment als 6 mesos.<(p>Introducción: Son muchos los estudios que en los últimos quince años han demostrado la efectividad de los programas des intervención precoz en la esquizofrenia y su impacto sobre el pronóstico de la enfermedad. De hecho, la intervención preventiva en la fase prodrómica y posterior al primer episodio se ha convertido en una de las líneas principales de investigación y de aplicación clínica para el abordaje de la esquizofrenia. Objetivo: Evaluar el impacto de una intervención psicoterapéutica durante la fase inicial de la esquizofrenia sobre la mejoría clínica y las recaídas de un grupo que recibió una intervención precoz (PIPE) en comparación con un grupo control (GC) que recibió controles psiquiátricos rutinarios. Método: Se realizó un ensayo clínico controlado a simple ciego para comparar un programa de controles rutinarios (CG) con el programa PIPE. Se aleatorizaron 34 pacientes que estaban en la fase inicial de la esquizofrenia a ambos grupos: GC (n=13) y GC+PIPE (n=21). El programa PIPE estuvo conformado por terapia individual y familiar cognitivo-motivacional, teniendo una duración de 18 meses (entre 34-36 sesiones). Las evaluaciones clínicas se llevaron a cabo en la valoración basal, a los 3,6,9,12 y 18 meses por evaluadores externos, además del seguimiento a los 6 meses. Se evaluó a los pacientes mediante la escala PANSS (versión española de la Escala de los síndromes positivo y negativo; Cuesta y Peralta, 1994), la escala BPRS (Brief Psychiatry Rating Scale; Overall y Gorham, 1962), la escala CGI (Clinical Global Impressions ; National Institute of Mental Health, 1976) y la EEAG (Escala de Evaluación de la Actividad Global; American Psychiatric Association,1995). Además, se recogieron los índices de recaídas globales y específicas en número de hospitalizaciones, estancias en hospital de día, visitas a urgencias, visitas no programadas, agudización sintomática e incrementos de medicación. Resultados principales: Se observan diferencias estadísticamente significativas entre los grupos mencionados ya a los tres meses de intervención respecto a la evaluación basal (p=0,000) que se mantienen estables hasta el seguimiento a los 6 meses (p=0,000) en la evaluación con la escala BPRS. Respecto a la evaluación del síndrome positivo, negativo y de psicopatología general puntuado con la PANSS se observan también diferencias notables a los seis meses que se mantienen hasta el final de la intervención a los 18 meses (PANSS-P, p=0,02;PANSS-N, p=0,004;PANSS-PG, p=0,000). En acorde con estos resultados se presentan diferencias estadísticamente significativas en las puntuaciones de las escalas CGI y EEAG con resultados notables ya a los seis meses (CGI, p=0,000; EEAG, p=0,001) y que se mantienen hasta el seguimiento a los 6 meses (CGI, p=0,000; EEAG, p=0,000). Respecto a las recaídas se observan diferencias estadísticamente significativas entre los grupos a los 18 meses y los 6 meses de seguimiento en número de hospitalizaciones (p=0,000), en estancias en hospital de día (p=0,000), en visitas al servicio de urgencias (p=0,048) y en aumentos de medicación (p=0,002). Resultados similares se observan en las recaídas globales en la comparación entre grupos tanto al final de la intervención como en el seguimiento a los 6 meses (p=0,018; p=0,048 respectivamente). Conclusión principal: El programa de intervención precoz PIPE tiene un impacto alto sobre la mejoría clínica y las recaídas a los 18 meses de intervención que se mantiene durante el periodo de seguimiento a los 6 meses.Introduction: Many studies have shown the effectiveness of early intervention programs for schizophrenia and its impact on illness outcome. In fact, the preventive intervention in the prodromical period and after the first episode of psychosis has become the main way for the research and clinical procedures for schizophrenia treatments. Objective: The aim of the current study is to assess the improvement and relapse rates of patients with a diagnosis of schizophrenia (initial phase), which were taking part in a specific Cognitive- Motivational Therapy program (PIPE) in comparison with patients who received the usual psychiatric treatment (Routine Care, RC). Method: A randomized, controlled, single-blind clinical trial was carried out. A total of 34 patients and families who were in the initial phase of schizophrenia were allocated either to the experimental intervention program plus routine care (PIPE, n=21) or to routine care alone (RC, n=13). PIPE consisted of an individual and a family Cognitive-Motivational Therapy, with 18 months of length (between 34-36 therapy sessions). Clinical assessments were carried out by external raters at baseline, at 3,6,9,12 and 18 months, and the follow-up after 6 months. Patients were assessed by the PANSS (spanish version of Positive and Negative Syndrome of Schizophrenia, Cuesta & Peralta, 1994), the BPRS scale (Brief Psychiatry Rating Scale; Overall & Gorham, 1962), the CGI scale (Clinical Global Impressions; National Institute of Mental Health, 1976) and the EEAG (Escala de Evaluación de la Actividad Global; American Psychiatric Association,1995). On the other hand, global and specific relapses rates were collected attending to the number of admissions in acute care, admissions in day hospital, emergencies, non programmed visits and deterioration of symptoms that require intervention by professionals (increase in / change of medication or non-scheduled visits). Main results: Significantly clinical effects were observed in patients treated within PIPE program (pre-treatment vs. post-treatment at p=0,000) on the BPRS, already after three months. That results remain stable to the follow-up after 6 months (p=0,000). In reference to the evaluation for the positive, negative syndrome and general psychopathology scored with the PANSS were also observed remarkable differences from the 6th month of the intervention to the 18th month (PANSS-P, p=0,02;PANSS-N, p=0,004;PANSS-PG, p=0,000). According to those results, significant statistical differences were observed in CGI and EEAG scores. Those differences were observed already after six months (CGI, p=0,000; EEAG, p=0,001) with respect to the baseline assessment and remained stable to the follow-up after 6 months (CGI, p=0,000; EEAG, p=0,000). Statistical significant differences were found between groups with respect to relapses after 18 and 6 months follow-up in admissions in the acute care unit (p=0,000), admissions at day hospital (p=0,000), emergencies (p=0,048) and pharmacological treatment increase (p=0,002). Analogue results were observed in global relapses between groups at the end of the intervention and the follow-up after 6 months (p=0,018; p=0,048 respectively). Main conclusion: The results show a positive impact of the PIPE intervention program on the improvement of symptoms and the relapses in patients who are in the initial phase of schizophrenia.application/pdfspaUniversitat Ramon Llullinfo:eu-repo/semantics/openAccessADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)first episode psychosispsychotherapyearly interventioninitial phasepsicoterapiaprimer episodioschizophreniaintervención precozesquizofreniafase inicialpsicoteràpiaprimer episodiintervenció precoçfase inicialesquizofrèniaPsicologiaIntervención psicoterapéutica en la fase inicial de la esquizofrenia: diseño y desarrollo del programa PIPE (Programa de Intervención Precoz en la Esquizofrènia).info:eu-repo/semantics/doctoralThesisinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion159.9 - Psicologiacarolinaps@blanquerna.url.estrueCañete Crespillo, JosepFarriols Hernando, NúriaUniversitat Ramon LlullFPCEEB - Psicologia