2024-03-29T15:58:00Zhttps://www.tdx.cat/oai/requestoai:www.tdx.cat:10803/4610182023-10-09T13:12:49Zcom_10803_369col_10803_51828
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
author
Prats Arimon, Marta
authoremail
spiriina@yahoo.es
authoremailshow
false
director
Lluch Canut, Ma. Teresa
director
Puig Llobet, Montserrat
tutor
Gallart Fernández-Puebla, Albert
authorsendemail
true
2018-01-25T19:28:07Z
2018-01-25T19:28:07Z
2017-09-21
http://hdl.handle.net/10803/461018
La comunicació és una eina clau per entendre i comprendre la vulnerabilitat emocional dels pacients en estat crític. El canvi de salut sobtat que experimenten aquestes persones degut a un accident o una malaltia, propicien una sèrie d’efectes psicoemocionals que influeixen negativament en el seu estat de salut. OBJECTIU principal: Realitzar una acció formativa basada en tècniques de formació assistida CONECTEM a les infermeres d’extra-hospitalària i aplicar aquesta intervenció comunicativa CONECTEM al malalt crític traslladat en ambulància per comprovar si les variables dolor, ansietat i estrès posttraumàtic, associades a aquests pacients, disminueixen. METODOLOGIA: El disseny de l’estudi és un quasi-experimental i es va realitzar en 2 fases. La fase I presenta una mostra de 10 infermeres escollides segons criteris d’inclusió. Es realitzà una avaluació post-formació per l’equip investigador, per tal que es pogués dur a terme la intervenció comunicativa a l’ambulància durant la fase II. La fase II presenta una mostra de 120 pacients (68 grup intervenció (GI), 50 grup control (GC)). S’utilitzà un model Pre-Post intervenció per avaluar les 3 variables d’estudi. RESULTATS: El 100% de les infermeres que van realitzar la formació en CONECTEM, van ser aptes per aplicar la intervenció comunicativa a l’ambulància. Un 60% de les infermeres consideraven molt útil la formació i un 40% la consideraven bastant útil alhora de millorar la qualitat assistencial en el pacient crític a l’ambulància. La satisfacció percebuda de les infermeres en relació a la formació va ser bona. Els resultats ens mostren diferències estadísticament significatives entre el pre-post del GI si les comparem amb el pre-post del GC. En el GI el dolor pre-post disminueix un 20%, el dolor lleu passa del 41% al 37%, el moderat del 23% al 7% i l’intens del 9% al 0. L’ansietat entre pre-post es redueix un 86% i els símptomes d’estrès posttraumàtic es redueixen un 12% (38% vrs 50%). CONCLUSIONS: Aquestes dades recolzen la hipòtesis plantajada i permeten afirmar que la intervenció comunicativa CONECTEM ha estat efectiva en la disminució dels efectes psico-emocionals del malalt crític a l’ambulància. Tot i així considerem que es necessita més investigació i més recursos, en el camp de la comunicació i el malalt crític, per consolidar la importància de les estratègies de comunicació assistida. Aquest estudi és només una mostra de les possibilitats que ens poden oferir aquestes estratègies comunicatives.
cat
Tècniques de comunicació bàsica i assistida
Pacient crític
Ambulància
Formació infermeres extrahospitalària
Efectes psico-emocionals
Interrelació infermera-pacient
CONECTEM, intervenció en tècniques de comunicació bàsica i assistida pel malalt crític a l’ambulància
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis info:eu-repo/semantics/publishedVersion
URL
https://www.tdx.cat/bitstream/10803/461018/1/Tesi%20Marta%20Prats%20Arimon.pdf
File
MD5
221dd1216ef898113270f5efe269de01
3908215
application/pdf
Tesi Marta Prats Arimon.pdf
URL
https://www.tdx.cat/bitstream/10803/461018/6/Tesi%20Marta%20Prats%20Arimon.pdf.txt
File
MD5
39668a3c14f9eb21a09fe8412fa3cb60
420160
text/plain
Tesi Marta Prats Arimon.pdf.txt