2024-03-28T23:57:20Zhttps://www.tdx.cat/oai/requestoai:www.tdx.cat:10803/20102017-09-02T20:54:21Zcom_10803_1col_10803_75
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
author
Jardí Anguera, Montserrat
director
Terés i Tomàs, M. Rosa
2011-04-12T13:47:54Z
2006-08-08
2006-06-14
8469005359
http://www.tdx.cat/TDX-0808106-121709http://hdl.handle.net/10803/2010
B.42425-2006
El punt de partida d'aquesta tesi de "Mestres entalladors a Barcelona durant la segona meitat del segle XV i primer quart del segle XVI: de la tradició germànica a la producció local" és un fet concret i acceptat per la historiografia: la important arribada de mestres estrangers a Catalunya durant la segona meitat del segle XV i els primers anys del segle XVI. Efectivament, el període del gòtic internacional havia afavorit la arribada d'artistes procedents d'Europa septentrional a la Península; en territoris catalans, acabada la guerra civil (1462-1472) s'intensifica l'arribada d'aquests mestres. Aquesta circumstància, sumada a la profunda crisis que ha provocat el conflicte bèl·lic condiciona la producció de grans obres d'art realitzades per artistes locals que podrien caracteritzar aquest període. <br/>El "Llibre de l'Obra" de la catedral de Barcelona, conservat a l'Arxiu de la mateixa catedral, buidat sistemàticament des de el 1443 fins el 1511, ha estat la principal font d'informació d'aquest treball. Aquest document ens ha permès matisar la presència a la catedral de Barcelona de la família Claperós i concretar la seva intervenció, tant al claustre i la sala capitular com a l'entrada occidental de la catedral.<br/>Així mateix, també el "Llibre de l'Obra" ens ha permès analitzar l'activitat del mestre imaginaire alemany Miquel Luch (Lochner), parcialment coneguda per la historiografia i que finalment ens ha estat desvetllat com el punt de partida de la producció artística immediatament posterior, tant a Barcelona com a tota la diòcesis. Miquel Luch apareix documentat per primera vegada el 1483, treballant en les cadires del cor de la catedral de Barcelona, iniciades per Macià Bonafé el 1456, malgrat que el catàleg conegut fins ara de l'artista iniciava l'activitat de Luch en la construcció del pinacles que coronen les cadires altes del cor de la catedral. Paral·lelament, Miquel Luch contractava el retaule destinat a l'església parroquial de sant Pere de Premià de Dalt, de 1487; el retaule per al convent de sant Agustí encarregat per la confraria dels paraires de 1489; el retaule dedicat a Tots els Sants de 1489. A totes aquestes obres documentades cal afegir l'atribució del relleu de la Pietat del canonge Vila, actualment al museu de la catedral. De totes les obres realitzades pel mestre alemany, els pinacles per al cor alt de la catedral de Barcelona mereixen una especial atenció per iniciar-se en ells una producció artística fortament marcada per la tradició germànica i introduïda a les terres catalanes pel mestre alemany: Miquel Luch.<br/>Juntament amb Miquel Luch apareix també documentat Joan Frederic també imaginaire alemany que la historiografia tradicionalment a confós amb Joan Casel, escultor actiu a València que es va desplaçar a Barcelona el 1498 i que desprès d'una breu estada per intervenir en l'església del convent de la Mercè, torna a València el 1499.<br/>A partir de la presència a Barcelona del mestre Miquel Luch es consolida la utilització de pinacles com a complement decoratiu a les estructures arquitectòniques de retaules destinats principalment a petites parròquies, convents i confraries. La producció d'aquestes estructures de tradició germànica, significativament diferents de la tradició flamenca, són realitzades principalment per entalladors locals que a l'hora s'encarregaven també de la talla d'un altre gran element que juntament amb les cadires de cor i els grans retaules d'altar tenien la funció de moblar els temples gòtics: els orgues.
Carving masters in Barcelona during the second half of the fifteenth century and the first quarter of the sixteenth century: from the German tradition to the local production.<br/><br/>During the second half of the fifteenth century, the presence of foreign artists in Catalonia and specially in Barcelona, is particularly clear thanks to references made in documents. Most of the master sculptors come from the Netherlands and Germany; but of all the names we know, the one that most stands out is Miquel Luch (Lochner), always related to his partner, Joan Frederic, often mistaken with Joan Casel, a German origin sculptor mentioned in Barcelona and Valencia documents.<br/><br/>The "Llibre de l'Obra" of the Barcelona Cathedral is kept in the Arxiu Capitular which has been the main source of reference for this work. This document ascertains the works made by the Claperós family at the cloister, at the Chapter Hall and at the West Door.<br/>The "Llibre de l'Obra" also lets us analyse the activity of the German imaginary master Miquel Luch (Lochner), originally known by the historiography but finally considered as the beginning of the latter carving masters production. Apart from his work on the lower seating and the pinnacles of the choir in Barcelona Cathedral starting in November 1483, in 1487 Miquel Luch was also contracted to do the great altarpiece for the parish church of Sant Pere in Premià de Dalt, which was lost in 1936. Before 1489 he carved the Altarpiece of All Saints, now in the Museu Diocesà de Barcelona. In 1489 he was contracted to do another altarpiece for the chapel that the confraternity of wool merchants had in the convent of Sant Agustí, which he left unfinished on account of his death in 1490. Also attributed to him is the tympanum of the Pietà over the doorway of the Pietà of Barcelona Cathedral. <br/><br/>After the arrival of master Miquel Luch in Barcelona, the use of pinnacles as an ornamental complement at the architectural structure of the altarpiece is consolidated. The production of these architectural structures of the German tradition in Catalonia is very different and much more important than the Flemish tradition, and they are made by local carvers who also produced the biggest musical gothic instrument: the organ.
cat
Relleus decoratius
Art català del segle XVI
Mestres entalladors a Barcelona durant la segona meitat del segle XV i primer quart del segle XVI: de la tradició germànica a la producció local
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis info:eu-repo/semantics/publishedVersion
URL
https://www.tdx.cat/bitstream/10803/2010/1/00.MJA_PREVI..pdf
File
MD5
d92ec15cae295297591eab4409be48de
170432
application/pdf
00.MJA_PREVI..pdf
URL
https://www.tdx.cat/bitstream/10803/2010/2/01.MJA_INTRODUCCIO.pdf
File
MD5
2affa3478ffb3eca76c394adcbc73eb6
688855
application/pdf
01.MJA_INTRODUCCIO.pdf
URL
https://www.tdx.cat/bitstream/10803/2010/3/02.MJA_CAP_2.pdf
File
MD5
0079e0790a4b64e4d8426c179ab0b840
831891
application/pdf
02.MJA_CAP_2.pdf
URL
https://www.tdx.cat/bitstream/10803/2010/4/03.MJA_CAP_3.pdf
File
MD5
2badbcd19320351ea0c96b3325e47314
951622
application/pdf
03.MJA_CAP_3.pdf
URL
https://www.tdx.cat/bitstream/10803/2010/5/04.MJA_CONCLUSIONS.pdf
File
MD5
c8aae0d0af6f1f0a19a23258d19dd9c1
568564
application/pdf
04.MJA_CONCLUSIONS.pdf
URL
https://www.tdx.cat/bitstream/10803/2010/6/05.MJA_APENDIX_DOCUMENTAL.pdf
File
MD5
862406dea00239a92d76d9112f628ab6
1214161
application/pdf
05.MJA_APENDIX_DOCUMENTAL.pdf
URL
https://www.tdx.cat/bitstream/10803/2010/7/06.MJA_APENDIX_GRAFIC.pdf
File
MD5
548e4869b886f47f31322f8b5f0f052e
4487266
application/pdf
06.MJA_APENDIX_GRAFIC.pdf
URL
https://www.tdx.cat/bitstream/10803/2010/8/07.MJA_BIBLIOGRAFIA.pdf
File
MD5
3acc913a5bb8a68ab3c6edc8e170c3b7
545345
application/pdf
07.MJA_BIBLIOGRAFIA.pdf
URL
https://www.tdx.cat/bitstream/10803/2010/9/07.MJA_BIBLIOGRAFIA.pdf.txt
File
MD5
e58fca8f49a941fae633a11f5f86c939
63536
text/plain
07.MJA_BIBLIOGRAFIA.pdf.txt
URL
https://www.tdx.cat/bitstream/10803/2010/10/06.MJA_APENDIX_GRAFIC.pdf.txt
File
MD5
9714bb9be4818a0977407f66c47e6f7a
49422
text/plain
06.MJA_APENDIX_GRAFIC.pdf.txt
URL
https://www.tdx.cat/bitstream/10803/2010/11/05.MJA_APENDIX_DOCUMENTAL.pdf.txt
File
MD5
8df9482ad2ae8e7486709f8f11952ef8
568991
text/plain
05.MJA_APENDIX_DOCUMENTAL.pdf.txt
URL
https://www.tdx.cat/bitstream/10803/2010/12/04.MJA_CONCLUSIONS.pdf.txt
File
MD5
36e97e23333be3aa0dcca13ba5bfb92e
13006
text/plain
04.MJA_CONCLUSIONS.pdf.txt
URL
https://www.tdx.cat/bitstream/10803/2010/13/03.MJA_CAP_3.pdf.txt
File
MD5
f545ff20fd5ca39037df5f877fa3c5b1
434626
text/plain
03.MJA_CAP_3.pdf.txt
URL
https://www.tdx.cat/bitstream/10803/2010/14/02.MJA_CAP_2.pdf.txt
File
MD5
a014d46953aac1bf79925732ff560569
324167
text/plain
02.MJA_CAP_2.pdf.txt
URL
https://www.tdx.cat/bitstream/10803/2010/15/01.MJA_INTRODUCCIO.pdf.txt
File
MD5
7db985d55a79b973682c671fc8ab4059
188886
text/plain
01.MJA_INTRODUCCIO.pdf.txt
URL
https://www.tdx.cat/bitstream/10803/2010/16/00.MJA_PREVI..pdf.txt
File
MD5
831fa78acd402de0fcc70341a02f184d
26391
text/plain
00.MJA_PREVI..pdf.txt