2024-03-29T12:50:06Zhttps://www.tdx.cat/oai/requestoai:www.tdx.cat:10803/18922023-01-02T08:31:35Zcom_10803_1col_10803_69
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
author
Ocaña i Rebull, Jordi
authoremail
jocana@ub.edu
authoremailshow
false
director
Prevosti i Pelegrin, Antoni
2011-04-12T13:43:41Z
2008-04-09
1981-09-01
9788469136218
http://www.tdx.cat/TDX-0409108-094738http://hdl.handle.net/10803/1892
B.28663-2008
La situació actual de la problemàtica de la recombinació, quan es consideren les eficàcies biologiques independents de les freqüències (gèniques, cromosômiques, zigòtiques) i en un ambient, i per tant amb unes eficàcies, constant en l'espai i el temps, és aproximadament la següent:<br/><br/>D'una banda els models deterministes rarament posen de manifest cap avantatge selectiu de la recombinaciô, la tendència general és la congelació del genotip. Certs models deterministes mostren que la tendència general serà l'increment progressiu de la freqüència d'un mecanisme que impideixi o dificulti la recombinaciô. Els mateixos models acostumen a portar associat un increment de l'eficàcia mitjana de la població amb un decreixement de les freqüències de recombinaciô. La sensació general que se'n desprèn és que les limitacions a la recombinaciô són un mecanisme d'adaptació ràpida i oportunista en un ambient estable.<br/><br/>Altres models, sense discutir la dinàmica del mecanisme regulador de la recombinaciô, tambe troben associada una eficàcia mitjana superior a un lligament més intens. Quan s'analitza el paper del desequilibri en el lligament es posa de manifest que aquest és fonamental, tant a 1'adaptació ràpida com a 1'eliminació de mutacions deletêries, i és propiciat pel lligament intens i per les interaccions epistàtiques.<br/><br/>Abans de discutir el quadre general dels models finits convindria fer alguns comentaris crítics sobre la validesa dels models deterministes a les situacions reals. Primerament es pot fer la crítica evident que sovint les suposicions (grandària infinita, aparellament a 1'atzar ...) en les que es basen, i que sempre representen idealitzacions de la realitat, no son vàlides; realment això no és cap argument decisiu contra aquests models, l'únic que es pot dir és que quan aproximadament es compleixin tais condicions, el model serà una descripció suficientment vàlida de la realitat. A més, sovint es reconeix que un model és una primera aproximació i que es pot anar complicant per fer-lo cada cop més adequat per analitzar la realitat.<br/><br/>Una crítica més profunda a aquells treballs que es basen en dues menes de criteris: els criteris d'optimització (normalment de maximització de l'eficàcia mitjana), associada amb les posibles "estratègies" (recombinació, no recombinació p.e.) de les poblacions, i els criteris de selecció de grup (és adequat, és beneficiós, etc. per a la població, l'espècie ...). Ambdós tipus de criteris, relacionats entre ells, presenten nombrosos problemes lògics com a explicacions vàlides d'allò que s'observa a les poblacions. Wiens (1976) ha resumit els punts essencials d'aquesta qüestió. Quant als criteris d'optimització puntualitza que normalment suposen cert que: 1) el sistema població-ambient és en equilibri, 2) com a mínim una component de l'ambient es constantment limitant, 3) no hi ha cap relaxació temporal de les pressions de selecció que afavoreixen l'òptim, 4) l'ambient disponible es constantment i totalment ocupat, 5) l'òptim esestable (p.e. no canvia el fenotip òptim al llarg del temps), 6)l'òptim és realment assolible (p.e. no es té en compte cap possible efecte de la història passada del sistema, com ara un efecte fundador).<br/><br/>Respecte als criteris de selecció de grup hi ha seriosos problemes per encaixar-los en la teoria clàssica de la selecció natural, basada en la selecció a nivell individual. En els models amb població finita no sembla que existeixi tal unitat quant als resultats. Cal remarcar que es tracten dos problemes diferents, d'una banda el manteniment del polimorfisme al·lèlic, i d'una altra la velocitat d'adaptació i d'eliminació d'al·lels deleteris. Ambdós però estan relacionats amb una qüestió més profunda: l'efectivitat de la selecció com a força oposada als efectes de la deriva genètica.<br/><br/>L'anàlisi de la velocitat de substitució d'al·lels favorables i de la taxa d'eliminació de llast genètic (Felsenstein (1974), Felsenstein i Yokoyama (1976), Hill i Robertson (1966), etc. ...) coincidiesen a mostrar a la recombinació com un mecanisme afavoridor de la resposta selectiva ràpida, en oposició als resultats dels models deterministes, els quals freqüentment no inclouen la mutació (excepte Eshel(1971)), amb una població inicial en equilibri on ja són presents - tots els tipus (contràriament al cas finit), es lògic que un mecanisme preservador de la combinació al·lèlica afavorida i ja present a una freqüència inicial d'equilibri, mostri les propietats trobades als models deterministes : es tracta d'incrementar la freqüència del tipus cromosòmic més eficaç i de disminuir la dels altres, no de propiciar la seva aparició ni d'evitar que es perdi a causa de la deriva. Les dades experimentals semblen confirmar l'existència real de mecanismos d'aquest tipus, i l' anàlisi matemàtica realitzada amb models deterministes i aleatoris sembla que confirmi, en un context una mica diferent, aquestes idees. <br/><br/>Els mateixos resultats es troben si s'analitza numèricament i mitjançant simulació un model segons un procés, en temps continu i estats finits, de naixement, mort, mutació i recombinació. Per tant, per grandàries poblacionals finites, es troba que el significat de la recombinació, a més de les condicions de desequilibri inicials , varia segons es consideri el temps fins a l'aparició del primer genotip mutant doble (recombinació favorable) o el temps fins a la fixació d'aquest genotip. (recombinació desfavorable). Apart de la possible artificiositat de les suposicions inicials d'eixos models, ja esmentada i que es discutiran més endavant, quant als models de simulació finits cal dir que usualment son deficients respecte al seu "realisme" a l'hora de representar els processos ge nètics. Concretament, la selecció i la gametogênesi de vegades no coincideixen gaire amb la seva descripció biològica. Tot això es discutirà mes a fons en parlar de les tècniques .de. simulació.. De moment cal tenir-ho present com un possible factor per explicar els resultats, que podrien no ser reflex d'una propietat biològica sinò d'una limitació del model de simulació.
cat
Genotips
Recombinació
Models matemàtics
Models matemàtics i de simulació del polimorfisme cromosòmic produït per inversions
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis info:eu-repo/semantics/publishedVersion
URL
https://www.tdx.cat/bitstream/10803/1892/1/00.JOR_INDEX.pdf
File
MD5
2c180f0c324f1838725203484636643d
142453
application/pdf
00.JOR_INDEX.pdf
URL
https://www.tdx.cat/bitstream/10803/1892/2/01.JOR_CAP_1.pdf
File
MD5
d39b6ee3bb35fd79cc6553b94a5ffa1f
859253
application/pdf
01.JOR_CAP_1.pdf
URL
https://www.tdx.cat/bitstream/10803/1892/3/02.JOR_CAP_2.pdf
File
MD5
213495b4466c894e536a489b1c0a6a5b
1288979
application/pdf
02.JOR_CAP_2.pdf
URL
https://www.tdx.cat/bitstream/10803/1892/4/03.JOR_CAP_3.pdf
File
MD5
a173e0fff105623476d6327711694e85
5188893
application/pdf
03.JOR_CAP_3.pdf
URL
https://www.tdx.cat/bitstream/10803/1892/5/04.JOR_CAP_4.pdf
File
MD5
b1b429231b819d9289581f52261b650a
476513
application/pdf
04.JOR_CAP_4.pdf
URL
https://www.tdx.cat/bitstream/10803/1892/6/05.JOR_CAP_5.pdf
File
MD5
ecc80c02132c91e7f6451bb00ac90ccd
4366745
application/pdf
05.JOR_CAP_5.pdf
URL
https://www.tdx.cat/bitstream/10803/1892/7/06.JOR_CAP_6.pdf
File
MD5
83cfc807083eb6f22efdca3535a80370
4857093
application/pdf
06.JOR_CAP_6.pdf
URL
https://www.tdx.cat/bitstream/10803/1892/8/07.JOR_RESUM_CONCLUSIONS.pdf
File
MD5
987e328cab9798a903b0c1b5f16c7d7f
442750
application/pdf
07.JOR_RESUM_CONCLUSIONS.pdf
URL
https://www.tdx.cat/bitstream/10803/1892/9/08.JOR_APENDIXS.pdf
File
MD5
2a9ad7f9fab00c56aef54bb16467e05d
3018206
application/pdf
08.JOR_APENDIXS.pdf
URL
https://www.tdx.cat/bitstream/10803/1892/10/09.JOR_BIBLIOGRAFIA.pdf
File
MD5
565825f577d4a69fa2c75011d4f96367
1900289
application/pdf
09.JOR_BIBLIOGRAFIA.pdf
URL
https://www.tdx.cat/bitstream/10803/1892/11/09.JOR_BIBLIOGRAFIA.pdf.txt
File
MD5
435484c552f0d35a70766943b7e945a5
42
text/plain
09.JOR_BIBLIOGRAFIA.pdf.txt
URL
https://www.tdx.cat/bitstream/10803/1892/12/08.JOR_APENDIXS.pdf.txt
File
MD5
d2378125d69d852b829d07582db247f2
113
text/plain
08.JOR_APENDIXS.pdf.txt
URL
https://www.tdx.cat/bitstream/10803/1892/13/07.JOR_RESUM_CONCLUSIONS.pdf.txt
File
MD5
32b899f1fc06999dcf2d41745950fdf3
11
text/plain
07.JOR_RESUM_CONCLUSIONS.pdf.txt
URL
https://www.tdx.cat/bitstream/10803/1892/14/06.JOR_CAP_6.pdf.txt
File
MD5
bf6517c8752a19cbb92ac7857100ed42
132
text/plain
06.JOR_CAP_6.pdf.txt
URL
https://www.tdx.cat/bitstream/10803/1892/15/05.JOR_CAP_5.pdf.txt
File
MD5
3f0637a72ab35b434fca890d8849faf0
119
text/plain
05.JOR_CAP_5.pdf.txt
URL
https://www.tdx.cat/bitstream/10803/1892/16/04.JOR_CAP_4.pdf.txt
File
MD5
2dccb31897f4fc4b04b21df37f9454af
14
text/plain
04.JOR_CAP_4.pdf.txt
URL
https://www.tdx.cat/bitstream/10803/1892/17/03.JOR_CAP_3.pdf.txt
File
MD5
67f621f1c978a1b4d29339eb1462d418
124
text/plain
03.JOR_CAP_3.pdf.txt
URL
https://www.tdx.cat/bitstream/10803/1892/18/02.JOR_CAP_2.pdf.txt
File
MD5
ca8fead3d7367d34b78a33a834fe2f5c
34
text/plain
02.JOR_CAP_2.pdf.txt
URL
https://www.tdx.cat/bitstream/10803/1892/19/01.JOR_CAP_1.pdf.txt
File
MD5
be7a82782d1d9b9b4c506be64dc112f8
24
text/plain
01.JOR_CAP_1.pdf.txt
URL
https://www.tdx.cat/bitstream/10803/1892/20/00.JOR_INDEX.pdf.txt
File
MD5
5be1779f020fb0d9efc176a918f7ce17
5
text/plain
00.JOR_INDEX.pdf.txt