2024-03-28T16:24:24Zhttps://www.tdx.cat/oai/requestoai:www.tdx.cat:10803/1173302017-09-22T04:38:10Zcom_10803_120col_10803_138
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
author
Muñoz Cano, Rosa
authoremail
rmunoz@clinic.ub.es
authoremailshow
true
director
Valero Santiago, Antonio
director
Mullol i Miret, Joaquim
authorsendemail
true
2013-07-03T12:47:00Z
2013-07-03T12:47:00Z
2013-02-12
9788449036804
http://hdl.handle.net/10803/117330
B-18212-2013
Durant la resposta al.lèrgica s’alliberen una gran quantitat de mediadors que participen
en la reacció inflamatòria característica, i el factor d’activació de plaquetes (PAF) sembla
jugar un paper important en moltes d’aquestes malalties al·lèrgiques. El paper del PAF
s’ha demostrat a malalties com la rinitis, l’asma o les reaccions anafilàctiques, i es
planteja la hipòtesi que pugui ser una nova diana terapèutica. En el cas de l’asma els
resultats dels estudis realitzats són discordants, a l’anafilaxi són molt recents i escassos,
però no hi ha treballs en el camp de la rinitis.
La tesi es divideix en dos projectes relacionats amb models d’exposició a PAF.
El primer projecte es va realitzar en pacients amb rinitis al.lèrgica i voluntaris sans, que
es van exposar nasalment al PAF. Amb aquest plantejament es va avaluar l’efecte del PAF
(símptomes i reducció del volum nasal) sobre la mucosa nasal, i si aquest efecte és
diferent en individus amb rinitis al.lèrgica i en aquells que no en pateixen. Així mateix es
va comparar l’efecte del PAF en individus prèviament tractats amb dos antihistamínics
diferents, un d’ells amb un suposat efecte antagonista del PAF. Els resultats de l’estudi
demostren que l’administració nasal de PAF indueix símptomes de rinitis, principalment
obstrucció nasal que resulta ser un dels símptomes de més difícil control. Així mateix, el
suposat efecte antagonista del PAF d’un dels antihistamínics testats no sembla confirmarse
en totes les variables mesurades.
El segon projecte és un model de provocació in vitro en mastòcits humans, tant derivats
d’una línia cel·lular com cultius primaris pulmonars. Seguint el mateix plantejament que
al l’estudi in vivo, es van estimular els mastòcits amb PAF per valorar-ne l’efecte. Així
mateix es va comparar el poder inhibitori d’un antagonista de PAF, així com de diferents
antihistamínics amb i sense efecte anti-PAF. Els resultats de l’estudi demostren que el
PAF indueix la desgranulació dels mastòcits humans, i que els antihistamínics testats
tenen certa capacitat per inhibir aquest efecte. Tot i que només l’antihistamínic amb
efecte anti-PAF és capaç d’inhibir la desgranulació mastocitaria en totes les condicions i
experiments realitzats. En canvi, l’antagonista del PAF inhibeix de forma efectiva la
desgranulació mastocitària.
De manera que podem concloure que el PAF és un mediador rellevant a la resposta
al.lèrgica, responsable d’un dels símptomes més difícils de tractar de la rinitis, com és la
congestió. Per una altra banda, també hem demostrat que els símptomes són al menys
parcialment dependents de mastòcits. Finalment, la inhibició de PAF resulta en una
inhibició parcial de la resposta al.lèrgica.
Several mediators are release during the allergic reactions and participate in the
characteristic inflammation, platelet-activating factor (PAF) among them. PAF seems to
have an important role in several allergic diseases and it has been demonstrated in
asthma, rhinitis and anaphylaxis. Studies performed in asthma are inconclusive, studies
in anaphylaxis are recent and limited, but no studies exist in rhinitis.
The thesis is divided into two projects related to PAF challenge models.
The first project has been performed in allergic rhinitis patients and healthy volunteers.
We evaluated PAF effect after nasal challenge, on nasal symptoms and nasal volume
reduction, and the differences between allergic rhinitis patients and healthy volunteers.
Moreover, the antagonistic effect of two antihistamines, one of them with anti-PAF
activity, was evaluated. PAF reproduces allergic rhinitis symptoms, mostly nasal
congestion that is the most difficult to treat symptom. Antihistamines, even the one with
anti-PAF effect, don’t inhibit PAF-induced nasal response.
The second project is based in a PAF challenge model in human mast cells, both cell line
and lung primary cultures. Mast cells were stimulated with PAF in order to evaluate PAFinduced
degranulation. Furthermore, PAF antagonist and antihistamines inhibitory effect
was evaluated, both for regular antihistamines and anti-PAF one. PAF induces mast cell
degranulation, and antihistamines inhibit this effect. However, the antihistamine with
anti-PAF effect is the only one that inhibits mast cell degranulation in all conditions and
experiments. PAF antagonist inhibits PAF-induced mast cell degranulation.
We conclude that PAF is an important mediator in the allergic response, and play an
important role in nasal congestion. On the other hand, we have demonstrated that PAFinduced
symptoms are mast cell dependent. Finally, PAF inhibition is related to a partial
decrease of allergic reaction intensity.
cat
Efecte de la inhibició del PAF sobre la resposta al.lèrgica: model in vivo i in vitro
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis info:eu-repo/semantics/publishedVersion
URL
https://www.tdx.cat/bitstream/10803/117330/1/rmc1de1.pdf
File
MD5
c7d8b905fd456972e2e99fbb5a14efe0
2100682
application/pdf
rmc1de1.pdf
URL
https://www.tdx.cat/bitstream/10803/117330/2/rmc1de1.pdf.txt
File
MD5
e6580f424a47514be73dff8bac7fd168
148227
text/plain
rmc1de1.pdf.txt